L'intrusisme en la professió de monitor d'esquí creix a través de les xarxes

Andorra la VellaL'intrusisme en la professió dels monitors d'esquí és un fenomen que es dona cada temporada en major o menor mesura. Aquest any, però, s'està registrant una nova modalitat i és que ha experimentat "un repunt" el volum de persones que ofereixen els seus serveis a través de les xarxes socials d'una manera força "barroera", tal com explica el president de l'Associació Andorrana de Monitors d'Esquí (AAME), Carles Iriarte. I aquest extrem és confirmat per les estacions. Així, des de Grandvalira confirmen que precisament aquesta temporada han interceptat un monitor d'esquí fraudulent que, sense cap titulació oficial com a instructor, s'anunciava en una plataforma d'internet oferint classes particulars a Grandvalira o qualsevol altra estació d'esquí dels Pirineus. En aquest cas, se li ha retirat el forfet de temporada i, a més, han "posat el cas en mans de la justícia".

A banda de l'increment que ha experimentat aquest any aquesta oferta de serveis a través d'internet, lligada segons els monitors a les dificultats d'alguns temporers, des de l'AAME també constaten la problemàtica que es dona amb monitors que per exemple venen amb grups i que no se sap si tenen la formació necessària per fer la feina d'instructor. Aquest fet és corroborat pel cap de l'escola d'esquí de Vallnord-Pal Arinsal, Jordi Grau, que manifesta que, tot i que a l'estació no és una problemàtica molt rellevant, sí que es detecten casos de grups d'esquiadors que venen a esquiar al país i ho fan amb monitors que no compleixen la llei. En aquests casos, afegeix, el protocol que se segueix des de l'estació és recordar-los que han de passar per l'escola d'esquí. Si "es resisteixen" i es detecta una reincidència, llavors es crida la policia perquè siguin els agents qui comprovin que aquesta persona té el permís per ser al país i el títol de monitors. En aquest sentit, Grau remarca que aquesta tasca l'han de fer els agents, ja que des de l'estació no estan autoritzats a demanar la documentació. I tot i que no tenen constància que hi hagi particulars que ofereixin els seus serveis a través de les xarxes sí que constaten casos de persones que fan classes tot i que reconeix que és "molt difícil de controlar" i també de demostrar que no estan fent aquesta activitat cobrant. Aquesta temporada han detectat un parell de situacions d'aquestes característiques.

Des de Grandvalira, al seu torn, manifesten que no tenen xifres dels darrers anys perquè, "en ser una pràctica fraudulenta minoritària a l'estació, es detecten com a molt cinc casos a l'any". Amb tot, remarquen que el seu desig seria que l'impacte fos de zero casos a l'any.

Un altre problema que també posen sobre la taula des de l'AAME és la contractació per part de les escoles d'esquí de monitors dels quals es desconeix, també, si tenen la formació. Això es dona, sobretot, en temporada alta quan aquestes escoles tenen més necessitat de personal. Aquest aspecte, però, tal com confirmen des de l'AAME, "comença a estar controlat" després que des del col·lectiu s'hagi presentat diferents denúncies.

Des de l'AAME consideren que cal, en primer lloc, que hi hagi un carnet professional que d'una banda "evitaria l'intrusisme" i, de l'altra, garantiria la "qualitat del servei" als clients, ja que d'aquesta manera sabrien que els monitors identificats amb aquest carnet compleixen amb la legislació escaient. Això donaria "seguretat jurídica" i garantiria que aquella persona té unes determinades competències, amb la qual cosa s'incidiria de manera positiva en la imatge de país, tal com comenta Iriarte. En el mateix sentit, tant des de Grandvalira com des de Vallnord-Pal Arinsal posen en relleu el perill de contractar aquest tipus de serveis fraudulents, "al posar-se en mans de persones no titulades, sense cap cobertura ni garantia en cas d'assistència i sense el recolzament d'una estructura professional que proporcioni al client seguretat i una qualitat de servei de plenes garanties".

Els monitors també demanen l'actualització de la llei per la qual es regula la seva professió, ja que data del 1996 i, per tant "està obsoleta" i també perquè no va ser desenvolupada reglamentàriament. Defensen, en aquest sentit, una llei global sobre la neu que ajudi a "treballar per l'excel·lència" i fins i tot un codi de relacions laborals específic per al sector. Iriarte incideix en què la regulació de la professió impacta de manera directa en la qualitat del servei i, de retruc, en la imatge del país.