Isidre Bartumeu narra el paper del coprincipat en l'evolució històrica de la sobirania d'Andorra

Andorra la VellaEl doctor en Dret Constitucional i Ciència Política i notari, Isidre Bartumeu, ha explicat aquest dimarts el paper del coprincipat en l'evolució històrica de la sobirania d'Andorra des de l'origen de les institucions de base popular fins avui dia amb l'aprovació de la Constitució el 1993. Ho ha fet en el marc de la conferència 'El Coprincipat d'Andorra. Evolució històrica i desenvolupament institucional' organitzada per Creand Fundació.

D'aquesta manera, la ponència, que gira al voltant de la tesi doctoral elaborada per Bartumeu durant els darrers deu anys, ha aportat els detalls i el paper de les institucions andorranes i com han evolucionat identitàriament al llarg dels segles garantint i mantenint "el país com una realitat cada vegada més diferenciada del seu entorn" i l'arribada el segle XVII "a una realitat sobirana aliena a un poder extern a Andorra". El doctor i notari ha abordat l'efecte que van tenir l'entrada, al segle XVIII, de les monarquies borbòniques a Espanya i França, un fet que va portar, tal com ha manifestat, "a la negació de la sobirania del Principat fins al segle XX", moment en el qual Andorra es dota d'una Constitució "que la reconeix com a Estat independent". "Explico l'evolució i com el coprincipat, amb la seva orientació dual, asimètrica i subtilment contrapesada ha anat resistint els cops de timó externs que ha rebut fins a arribar a avui dia", ha apuntat.

Bartumeu també ha posat de manifest alguns episodis viscuts al llarg de la història que han arribat "a posar entre les cordes" el Principat, com per exemple els dos intents d'invasió per part de les tropes del dictador espanyol, Francisco Franco, la situació el 1881 quan Espanya i França es volien repartir el territori o el que Franco explicava que li havia dit Hitler sobre Andorra. "Són episodis poc coneguts i a la gent li poden causar cert interès", ha dit.

Quant a les conclusions i els beneficis històrics que ha aportat el coprincipat al país, el doctor i notari ho ha tingut molt clar. "Hem aconseguit passar bé a la història i acabar sent un estat independent, aquest és el benefici", ha asseverat, matisant que el fet de tenir "un copríncep fort lluny, un d'institucional feble a prop, un que tingués poders terrenals i l'altre que no, el que abans anomenaven la singularitat institucional andorrana, va aconseguir que arribéssim a la subsistència i el 1993 es reconegués Andorra com un Estat independent a través de l'aprovació de la Constitució". "El coprincipat és una fórmula que fins avui ha donat la garantia de l'existència d'Andorra", ha assenyalat.