Javier Faus i apologia de la mel, impressions de la inauguració de la Trobada Empresarial al Pirineu
La Seu d'Urgell“El primer dia és un dia fluix”, em diuen els companys periodistes que ja tenen sobre les espatlles algunes cobertures d’anteriors edicions de la Trobada Empresarial del Pirineu. El primer indici que corrobora aquesta premissa és el dispositiu de seguretat que em trobo davant del pavelló de la Seu d’Urgell, on se celebra aquesta 32ª edició: dos cotxes patrulla, un dels Mossos i l’altre de la Guàrdia Urbana i una moto, també de la Urbana. En total compto sis efectius uniformats per vetllar per la seguretat dels gairebé 600 empresaris que es van aplegant al pavelló. Són les 15.30h, hora d’inici de l’esdeveniment.
Vistos els percentatges del lloc d’origen dels empresaris queden clars quins són els dos motors econòmics del Pirineu: Lleida i Andorra. De fet, el 20% dels assistents tenen negocis al Principat. La representació institucional andorrana l’exerceix aquest dijous el ministre d’Economia i portaveu de l’executiu, Èric Jover, qui, després de saludar breument l’alcalde urgellenc, s’ha passat els 10 minuts previs a l’inici de l’acte xerrant únicament amb un interlocutor: el copríncep episcopal, Joan Enric Vives.
Queixa: els preus de la màquina de cafè potser van en harmonia amb la butxaca de la majoria dels assistents, però no de la dels periodistes: a 1.30 euros el tallat. De màquina de vending! O sigui, got de cartró, massa sucre, la cullera és un pal pla de plàstic i aquella pols -que no poso del cafè- que queda al final del got.
El prototip d’empresari pirinenc-lleidatà és home de mitjana edat (i de raça blanca). El 85% dels assistents responen a aquest perfil. La resta, dones, una mica més joves que els homes. Ara bé, cal destacar el gest de l’organització d’haver configurat taules paritàries.
Tant el president de l’esdeveniment, Vicenç Voltes, com l’alcalde de la Seu, Francesc Viaplana, han agraït, durant els seus breus discursos de benvinguda, la tornada a la presencialitat, després del parèntesis pandèmic. Lògic, tenint en compte que a la Trobada es ve a saludar col·legues i, si es pot, a tancar negocis, i aquestes dues coses, òbviament, es fan millor de manera presencial que no pas virtual.
Josep Puigbó, presentat com a periodista i assessor en comunicació, ha introduït i conversat amb el primer ponent de la Trobada, un home amb un discurs absolutament coherent amb la llista de càrrecs que acumula, i que passo a enumerar: director de l'empresa d'administració del fons Meridia Capital Partners, president del Cercle d’Economia, exvicepresident econòmic del Barça durant la presidència de Sandro Rossell i exvicepresident del Reial Club de Tennis Barcelona. Javier Faus.
Resum del discurs de Faus: defensa de l’amplicació de l’aeroport del Prat, crítica a les polítiques de l’alcaldessa Colau de paral·litzar les llicències hoteleres, “cal apostar per la qualitat i no per la quantitat de turistes i no s’ha de criminalitzar el turisme”. Defensa acèrrima de la candidatura Barcelona Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030: “Per les informacions que jo tinc, els Jocs Olímpics no es faran si el territori es mobilitza per rebutjar-los. Això no dependrà de la decisió de Barcelona. Són uns jocs sostenibles i hem de lluitar perquè es facin”, ha dit el president del Cercle. Faus ha considerat que els JJOO d’Hivern són “una grandíssima oportunitat” i ha valorat que “si el territori els vol s’haurà de mobilitzar i haurà d’anar a votar”. “El Pirineu té una oportunitat extraordinària amb els Jocs Olímpics”, ha conclòs.
Puigbó també li ha preguntat per l’Espai Barça, i Faus, és clar, l’ha defensat: “Costi 800 o 1.200 milions l’Espai Barça és necessari, i quan més abans millor. No podem perdre més temps”.
L’única sorpresa del discurs de Faus ha estat un “tenim que” que m’ha deixat descol·locat.
18h. Pausa per al cafè i refrigeri per a la dotzena de periodistes, la majoria vinguts de Lleida, que cobreixen l'acte inaugural.
De la taula rodona que s’ha celebrat després sobre les excel·lències de l’empresariat lleidatà destaco l’apologia de la mel que ha fet Ferran Alemany, propietari de torrons Alemany. I un fet divertit: “Fa anys semblava que només es podien buscar bons professionals a Barcelona, i per què els hem d’anar a Barcelona, si a Lleida els tenim molt bons, per no dir una altra paraula”, i així ha arrencat els primers aplaudiments dels assistents. També és digne de ressaltar que el Grup ICG, que té presència a 70 països, destina el 25% dels seus beneficis a la innovació.
20.05h. Alguns assistents, la majoria locals, han aprofitat la darrera pausa abans del darrer espectacle per marxar. La resta, obedients, han seguit, abans del sopar, la síndrome - Companyia de clowns i la seva la conferència-espectacle: “Just a temps”. Els dos ponents han repassat, durant una hora i en clau d’humor, els actes quotidians que fan perdre el temps a les persones i han donat consells als assistents per “guanyar temps”. Entre d’altres, han explicat les “mesures dràstiques” que es poden prendre, com viure durant unes hores del dia amb els mòbils apagats. Servidor els fa cas, apaga el mòbil, i l'ordinador.