La justícia confirma el dret a compensació per a un nen accidentat fent esquí
Han passat 14 anys de l’accident pel qual va ser condemnat el 2017 en doble instància un treballador de les pistes i el camp de neu
Andorra la VellaEl Tribunal Superior ha estat molt dur amb la defensa en el cas d’un accident d’esquí on un jove va quedar tetraplègic i només pot moure el cap. Després de la condemna contra un empleat de les pistes, els pares i la germana de la víctima van demanar una compensació pel dany moral. Han passat 14 anys de l’accident pel qual va ser condemnat al 2017 en doble instància un treballador de les pistes i el camp de neu.
La defensa instava que tots tres demostressin que estaven patint dany moral per la tetraplegia que està patint el jove. El Superior qualifica la petició de la defensa posant en dubte el dany moral com a “inversemblant”. La sentència recull que “no cal apel·lar a una especial sensibilitat per fer entendre que davant una desgràcia del seu ésser estimat resulta obvi el dany moral patit i que la suma de 30.000€ per cada progenitor que hauran d’atendre al seu fill tota la seva vida en les necessitats més elementals d’un ésser humà resulta moderada, perquè el dany és extrem (potser només superat per la mort). I pel que fa a la germana que convivia en el sí de la família el patiment moral també és innegable i la seva reparació amb 10.000€ també ha de ser ratificada. La desgràcia en el si de la família no pot passar per alt a ningú”.
L’atac contra la defensa continua pel fet que ha posat en dubte que el pare necessita una furgoneta amb una rampa d’accés per poder traslladar al seu fill tetraplègic. L’argument és que fa set anys i no l’havia demanat. Se li recorda que quan era un nen el pare el podia moure a coll, però sent un jove de 15 anys la situació és diferent.
El text recull que “pel que fa als danys reclamats pel pare (per import de 29.905,93€) que va haver d’adquirir una furgoneta pels desplaçaments de la família amb un fill absolutament impedit, adaptada a aquesta situació amb porta del darrere i rampa d’accés, els recurrents consideren que no s’ha provat la necessitat aquesta despesa futura (adquirida al 2018 quan l’accident va ser el 2010) i que, en definitiva, suposa un enriquiment injust per part del pare que també la pot utilitzar per altres menesters. Però el cert és que el fet que calgués adquirir una furgoneta adaptada a la situació d’un fill absolutament impedit de governar–se a ell mateix deriva del fet que el volum i el pes del fill vuit anys més tard era diferent i això justifica que pels desplaçaments hagi d’utilitzar–se una furgoneta adaptada i que es pugui conceptuar com a una despesa futura del seu fill que ell ha sufragat”.
El Superior ha confirmat el dret a rebre una compensació. El jove i la mare d’uns 30.000 euros, el pare de 30.000 més la mateixa suma per pagar el vehicle adaptat i la germana de 10.000 euros.