L'acord d'associació no entraria en vigor provisionalment sense una "validació" de la ciutadania

Andorra la VellaEl cap de Govern, Xavier Espot, manté que l'acord d'associació no entrarà en vigor de manera provisional sense una "validació prèvia" per part de la ciutadania, és a dir, si la població no ho valida abans amb un resultat favorable al referèndum.

Ara com ara, però, no s'avalua aquesta possibilitat tenint en compte que, per fer-ho, també caldria modificar la llei de tractats i aquesta possibilitat només es plantejaria en cas que l'acord acabi sent mixt.

Espot ha fet aquestes manifestacions com a resposta a les preguntes del conseller general d'Andorra Endavant, Marcos Monteagudo, en què demanava al Govern sobre les novetats de l'acord i la data definitiva de la convocatòria del referèndum.

A hores d'ara, el cap de Govern ha assenyalat que "no hi ha massa novetats" sobre l'acord d'associació, ja que la definició de la seva naturalesa jurídica correspon al Consell de la Unió Europea i encara no s'han pronunciat. Actualment, ha dit, aquesta anàlisi es troba en curs i la qüestió s'està tractant en diferents reunions del grup de treball europeu.

Pel que fa al referèndum, ha recordat que és un compromís que va agafar amb la ciutadania com a cap de llista de Demòcrates en les dues darreres eleccions generals i que aquest compromís "s'honorarà en el moment que es pugui honorar i quan sigui el moment oportú".

En aquest sentit, ha manifestat que també "hi ha molts imponderables que poden conduir a una no aprovació -del text- o a una reobertura de les negociacions".

En tot cas, Espot ha advocat per anar "pas a pas", ja que "ens estem anticipant excessivament" i no es pot declarar de manera oficial ara com ara que hi pugui haver una aplicació provisional de l'acord.

Creixement de la desigualtat

L'estudi sobre el cost de la vida a Andorra l'any 2024 presentat fa ara uns mesos ha estat un altre dels temes de debat que han tingut lloc aquest dimarts al Consell General. En resposta a la pregunta formulada per la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha reconegut que l'estudi, malgrat que demostra que hi ha hagut un creixement del poder adquisitiu, també ha crescut la desigualtat, però ha volgut posar l'accent en els beneficis que s'ofereixen a les persones amb menys ingressos com ara beneficis fiscals. A més, ha recordat que el poder adquisitiu de la població del Principat se situa per sobre de la mitjana de països com Espanya i França i també per sobre de la mitjana europea.

Tot i això, Segués ha puntualitzat que "les dificultats econòmiques persisteixen en la població" i que no es pot caure en "l'autocomplaença" que els indicadors siguin més favorables que els dels països de l'entorn. En aquest sentit, s'ha mostrat preocupada per l'increment en un 21% del pressupost d'Afers Socials: "Em preocupa que ens haguem instal·lat en un model assistencialista que no ofereix possibilitats d'autonomia", ha dit.

També ha lamentat que el 20% de la població amb menys ingressos representa el 6% de la població total, mentre que les persones amb més ingressos suposen el 47% de la renda total del país. Per això, ha advocat per destinar més recursos a l'educació, la formació i la capacitació, i ha fet èmfasi en l'aposta per la formació professional i la revalorització d'oficis.

Una altra de les crítiques de Concòrdia ha anat relacionada amb el fet que, contràriament a les dades ofertes per Marsol, la gran part de la població no supera els ingressos dels 2.000 euros mensuals i també han criticat novament la llei òmnibus i si des de l'executiu no es plantegen altres modificacions de fons.

En aquest cas, Espot ha agafat la paraula per recordar que el full de ruta del Govern "està traçat d'aquí a finals de legislatura" i ha lamentat que haver tingut més suport de l'oposició a l'hora d'aprovar aquesta llei si no que l'hagin utilitzat com "una arma de confrontació política". De fet, s'ha adreçat directament a Concòrdia criticant que la formació ha tingut una posició "maximalista" i "dogmàtica" al voltant de la llei òmnibus, la qual cosa "ha fet difícil" arribar al consens, i ha reiterat que el text preveu mesures "valentes i ambicioses".

Emprenedoria, innovació i retorn del talent andorrà

Finalment, al llarg de la sessió de preguntes al Govern també s'ha tractat la qüestió de la creació d'un ecosistema nacional per a l'emprenedoria i la innovació. En aquest sentit, Marsol ha reiterat que la diversificació econòmica és "important i fonamental", així com necessària per a complementar els sectors tradicionals. Per això, ha recordat que aquest 2025 es volen donar passes decidides per a l'àrea d'innovació, una d'empreses xarxa descentralitzada que tindrà el seu punt neuràlgic a l'edifici de CATSA.

La voluntat, doncs, és apostar per diferents sectors com ara la salut, el benestar, el medi ambient i la sostenibilitat. De fet, ha manifestat que actualment "ja disposem d'unes 50 empreses", algunes nacionals i altres procedents d'inversió estrangera, que ja estan instal·lades al Principat i que dediquen la seva activitat a aquests sectors.

Marsol ha avançat que s'està acabant de tancar la presentació del desenvolupament d'aquesta àrea d'innovació i que segurament veurà la llum de cara al mes de juliol. Aquest pla, doncs, posarà negre sobre blanc, sobre què es vol treballar, cap a quina direcció es vol anar o quines seran les àrees més importants. També s'ha compromès que el treball, a demanda del conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, incorpori menys càrrega burocràtica per als emprenedors mitjançant una autorització única que elimini la duplicitat a l'hora de demanar documentació per part del Govern i els comuns.

Lligat a aquest aspecte, i relacionat amb una altra pregunta de Concòrdia relativa al retorn al país del talent andorrà, Marsol ha avançat que aquest pla també preveu una partida de 500.000 euros destinada a subvencions per a projectes i persones, especialment joves, que impulsin projectes d'innovació a Andorra.

Un altre dels punts que s'ha avançat per part del titular d'Educació, Ladislau Baró, és l'elaboració durant aquest curs d'una nova eina de gestió acadèmica que permeti substituir l'actual cens escolar i que arribi fins a l'edat universitària per tal de tenir una fotografia del talent andorrà distribuït pel país, però també de fora de les seves fronteres, per tal que no se'ls perdi el rastre i es pugui aconseguir el seu retorn a Andorra. Amb aquesta mateixa finalitat, i en resposta als neguits de l'oposició, Baró ha detallat que l'atorgament de beques també representa un altre fil sobre el qual es pot estirar per tenir informació de la població andorrana que no es troba al país, però que ha crescut i s'ha format al Principat.