L'Ada: fidelitat i valentia al costat dels Banders

EncampEl passat 26 de novembre la caserna del cos de Banders acollia la tradicional festivitat de Sant Francesc d'Assís. Una trobada anual on s'acostuma a fer una menció especial al relleu generacional i a la llarga trajectòria dels membres i oficials del cos. Aquesta vegada, però, el protagonisme va recaure en una figura molt especial i estimada: l’Ada, una border collie que, després de tretze anys de servei impecable, es va acomiadar oficialment de tothom per gaudir de la seva merescuda 'jubilació'.

Ara, uns dies més tard, l'Agència de Notícies Andorrana s'ha posat en contacte amb el seu cuidador, en Santi Teixidó, perquè ens expliqui els moments més destacats de la seva trajectòria vital i professional. Una conversa en què també s'hi ha afegit Jonathan Brard, l'amo del també membre del grup caní, Thai, que va morir l'any passat. "L’Ada no només ha estat una gossa de treball, ha estat la meva companya inseparable durant tretze anys. Sempre fidel, amb una energia i una passió per la feina que et deixaven sense paraules" explicava Teixidó, mentre deixava clar des del principi que, tot i que aquests animals formaven part del cos i anaven sempre equipats amb una armilla de treball amb l'escut i el seu nom, i estaven inscrits en el cens com a gossos operatius del grup caní, no eren part de l'estat, sinó dels seus cuidadors. "És un gos de vida, no només de treball" aclaria Teixidó, tot comentant que l'Ada, a partir d'ara, es quedarà amb ell a casa seva.

De fet, tant Prat com Teixidor recorden amb emoció i cert orgull la incorporació de l'Ada i en Thai al cos com els primers gossos oficials del grup al país. Un episodi que va tenir lloc l'any 2010 i que, en certa manera, va ser gràcies a la seva proposta. "En aquell moment, ens faltaven eines per afrontar certes tasques del cos, sobretot en caça i pesca" comentava Teixidó. "Va ser quan vam veure l’oportunitat d’introduir gossos d’una raça tan treballadora i versàtil com el border collie. Jo vaig començar amb l’Ada, i en Jonathan amb en Thai. I així va començar tot" recordava, el cuidador de l'Ada, mentre destacava que els inicis de l'ensinistrament van ser intensos però carregats d'il·lusió. "Vam agafar-los quan eren cadells, només amb dos mesos i mig" explicava Teixidó. "Volíem que des del primer moment s’acostumessin a tots els escenaris possibles: muntanya, altres animals, vehicles tot terreny... la sociabilització era clau per preparar-los per la feina que farien".

Tot aquest procés d'ensinistrament autodidacte va incloure la formació d'una base sòlida d'obediència, que més tard els va permetre especialitzar-los en el venteig i la localització de truites. "Ho vam convertir en un joc per a ells" detallava, Brard. "A través de pilotes o premis amb olor, començaven a associar el rastre amb l’objectiu. És un procés que requereix molta paciència i constància, però al final els resultats són increïbles" afegia, el cuidador d'en Thai. Teixidó explicava que aquest ensinistrament va comptar amb la col·laboració puntual d’experts, com la policia, qui van fer-los una avaluació inicial per garantir que els gossos i els guies estaven a l’altura i eren aptes per ser operatius, i també un reciclatge que es realitzava un cop a l'any. "Els gossos, a més, tenien la capacitat de sorprendre'ns amb la seva intuïció i habilitat. L'Ada i en Thai no només eren extremadament eficients, sinó que també sabien adaptar-se a cada situació" afirmava, Teixidó, tot recordant que fins que els gossos no estaven completament formats, el procés podia durar un any i mig o fins i tot dos. "Hem de ser conscients que no són màquines. Són animals. També tenen dies bons i dolents".

Teixidó i Brard, de fet, recorden moments realment destacables de l'Ada i en Thai, com un cas en què l'Ada va localitzar un caçador que s’havia perdut a la muntanya o que en Thai va ser clau en la recuperació de fauna ferida en diverses ocasions. "Van participar en múltiples col·laboracions internacionals, com en seminaris a Vielha o en demostracions davant dels cossos de seguretat d'Andorra i França. Els nostres gossos sempre van ser ben valorats, i això ens omple de satisfacció" asseguraven els cuidadors, que recordaven haver après moltes coses al costat dels seus animals. "Hi havia moments en què ens preguntàvem si anàvem pel bon camí, però vam aprendre que, quan hi havia dubtes, els gossos sempre tenien ra" recordava, Teixidó. "L'Ada i en Thai tenien un instint natural que ens guiava, i quan confiàvem en això, les coses solien sortir bé. Ens van ensenyar a escoltar-los i a confiar en la seva intuïció, cosa que ens ha fet créixer com a guies i com a persones" afegia, Brard, tot recalcant que el vincle creat amb aquests animals va molt més enllà de la feina. "Són o han estat part de la nostra família, i això és el més valuós de tot".

Actualment, el cos de Banders continua amb la tradició de formar nous binomis de guies i gossos, prioritzant la incorporació de femelles. Recentment, s'han sumat a l'equip la Maia i la Blue, dues border collies que són els relleus naturals de l'Ada i en Thai i que estan superant totes les expectatives. "La Maia m'està mostrant qualitats pròpies d'un cos adult. Estic encantat amb ella. Té treball diari, constància..." ressaltava Brard. A més, el cos compta també amb la Zoe, una gossa labrador especialitzada en rastre, i la Nina, una golden retriever dedicada a la detecció de tòxics. "De cara al futur, considerem que és molt probable que hi hagi nous rols on puguin participar gossos. Fins ara, estem molt centrats en les tasques que realment ens corresponen, i n'obtenim un gran profit, tant en termes d'especialització com en col·laboracions internacionals amb països veïns" assegurava Teixidó, qui també afegia que una part important del treball es dedica a la divulgació a través de visites a escoles, amb l'objectiu de fomentar el coneixement dels gossos de treball entre la comunitat.