L'estat dels boscos el 2020, el pitjor dels darrers setze anys

Andorra la VellaSegons un estudi elaborat per l'empresa Ambiotec-Enginyeria Industrial, els boscos d'Andorra han registrat durant el 2020 el pitjor estat dels darrers setze anys. Aquest fet és a conseqüència de l'increment en el percentatge de defoliacions i de decoloracions en el conjunt dels arbres monitorats per l'estudi, apuntant com a principal causa d'aquests danys forestals a les condicions climatològiques. Així ho exposa la presidenta d'Apapma, Patrícia Bragança, en una ponència no presencial en el marc de la 34a Diada andorrana a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent.

Al llarg del seu relat, Bragança posa en relleu que tenint en compte aquests fets "cal insistir més en la importància d'aquests ecosistemes i protegir-los de les accions antròpiques". Aquest empitjorament de l'estat dels boscos, però, també es dona a tot el continent europeu a raó del canvi climàtic i, per aquest motiu, "Apapma demana un seguit de mesures preventives per pal·liar els efectes que el canvi climàtic global està tenint sobre aquests fràgils ecosistemes i que de ben segur, i com indiquen les previsions, anirà a pitjor".

Després d'aquestes afirmacions, la ponent es pregunta si la societat andorrana és prou conscient de la importància dels boscos, assegurant que amb el pas dels anys molts residents s'han desvinculat i també ha estat un aspecte abandonat per bona part dels viatgers. La irrupció de les xarxes socials, però, "representen ara una gran porta per donar a conèixer els projectes i actes que s'estan duent a terme", manifesta, afegint que les noves generacions estan "especialment compromeses amb el seu futur".

Amb tot plegat, Bragança hposa en relleu que la solució a aquesta problemàtica rau "en la protecció", un dels temes presents a l'agenda de la majoria dels països de l'ONU i esdevé l'ODS número 15. Referint-se a la recent publicació del grup d'experts de l'ONU, en què alertaven d'efectes irreversibles pel canvi climàtic provocats per l'activitat humana, ressalta que "la supervivència de tots nosaltres depèn d'aquesta natura" perquè "hem de poder conviure amb ella, respectant-la".

La creixent amenaça dels incendis forestals

Aproximadament el 95% dels incendis d'Andorra s'apaguen ràpidament, però el 5% restant és responsable del 90% de la superfície cremada. Segons l'enginyer forestal i responsable de la secció forestal del Cos de Bombers, Pere Pons, encarregat de presentar una altra ponència no presencial a la jornada, "com més eficaços som apagant incendis, els pocs que s'escapen són cada vegada més intensos, més potents i més grans". Tal com exposa, el comportament d'un incendi forestal depèn de tres factors bàsics: la topografia, la meteorologia i el combustible.

"Des del nostre punt de vista, el factor topogràfic es manté inalterat i té una transcendència baixa. El factor meteorològic està relacionat amb el clima, i la proliferació d'episodis adversos són una realitat lligada a l'actual canvi climàtic", indica, per la qual cosa "els escenaris futurs són més desfavorables que els actuals". Així doncs, el model actual "condueix a una extensió, càrrega i continuïtat forestal creixent, amb una elevadíssima densitat d'arbres de poc diàmetre i masses estancades forçant el sistema cap als grans incendis forestals".

Amb tot, el ponent conclou alertant que davant l'escenari actual "cal ser ben conscients que els bombers no sempre poden extingir tot allò que tenen davant", per la qual cosa "cal tenir present que el foc és un element natural en els nostres ecosistemes, i que els incendis no són una singularitat, sinó una pertorbació del règim definit". Per finalitzar, afirma que "cal assumir que cada cop tindrem més probabilitats de patir incendis que s'escaparan a la nostra capacitat d'extinció i que davant d'aquest fet no podrem exigir responsabilitats als equips d'extinció".

Boscos com embornal dins l'acció climàtica

Finalment, les tècniques de l'Oficina de l'Energia i del Canvi Climàtic, Anna Boneta i Meritxell Cuyàs, parlen en la seva ponència de la importància per Andorra dels embornals forestals, que són "un element clau en la mitigació del canvi climàtic". Actualment la massa boscosa ocupa aproximadament el 40% del territori i aquesta superfície forestal ha anat augmentant des del 1990. "Per optimitzar la capacitat embornal dels boscos cal gestionar-los correctament, atès que una massa boscosa madura que arriba a certa estabilització no pot absorbir el carboni igual que una massa boscosa en creixement", exposen.

Les tècniques continuen el relat manifestant que les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que representen aproximadament una quarta part de les emissions d'Andorra (23%), són absorbides pels boscos. Per tant, "si analitzem les mateixes dades sense tenir en compte les emissions produïdes més enllà de les fronteres d'Andorra, concretament pel consum del 'fuel tourism', la capacitat embornal dels boscos d'Andorra arriba a representar un 40% de les emissions totals anuals".