L'Institut Andorrà de la Dona proposa elevar l'edat del consentiment sexual dels 14 als 16 anys

Andorra la VellaQue el consentiment per a les relacions sexuals passi dels catorze als setze anys i que sigui expressat "de manera clara". Aquesta és una de les propostes que recull l'informe de l'Institut Andorra de la Dona (IAD) i que la seva secretària general, Montserrat Ronchera, ha presentat aquest dilluns en seu parlamentària.

D'aquesta manera, i davant la comissió legislativa d'Afers Socials i Igualtat, Ronchera i les seves companyes a la comissió executiva de l'IAD han presentat unes dades que evidencien que encara hi ha "moltes desigualtats" entre homes i dones i que cal incidir encara molt més en aspectes com la conscienciació, la formació i la informació.

En aquest sentit, Ronchera ha evidenciat com cal "regular els continguts digitals", ja que "les més perjudicades, quan hi ha qualsevol tema d'assetjament en l'àmbit de xarxes o pel que fa a mals usos que es puguin fer de les noves tecnologies, les víctimes majoritàriament són noies, són dones" i, per tant, considera que un dels passos que es podrien donar per combatre l'assetjament o situacions de violència envers les dones podria ser seguir l'exemple de països com Bèlgica o Noruega que han legislat per tal que el consentiment en cas de relacions sexuals perquè passi dels catorze als setze anys i que sigui "exprés", és a dir, que sigui expressat de manera clara. Aquesta ha estat una de les qüestions que ha posat sobre la taula la responsable de l'institut de la dona, que també ha fet èmfasi en la necessitat que hi hagi un major control dels mitjans de comunicació, especialment pel que fa als comentaris anònims i a la publicitat sexista.

Ronchera ha anat desgranant diverses dades que abracen el món laboral, la salut, l'esport, la cultura o l'oci i que demostren les múltiples desigualtats que encara estan vigents avui en dia i ha anat detallant les mesures que proposen des de l'IAD per combatre-les. En aquest sentit, ha fet especial incidència, també a preguntes dels consellers generals que integren la comissió legislativa d'Afers Socials i Igualtat, en el fet que "internet promou moltes desigualtats" i en aquest sentit ha apel·lat al paper dels mitjans de comunicació en la promoció de la igualtat. Així, i més enllà d'un tractament de les notícies des de la perspectiva de gènere i un llenguatge inclusiu, Ronchera ha proposat que s'obligui a moderar els continguts i fins i tot que dins l'Observatori de la igualtat es creï una àrea específica per fer el seguiment dels mals usos de la imatge femenina, un aspecte que creu que també caldria regular. A preguntes de la consellera demòcrata Carolina Puig ha recordat que la capacitat sancionadora en casos de publicitat sexista correspondria a l'administració. En aquest debat s'ha afegit la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, que ha posat sobre la taula que "'s'acabi l'anonimat". I quant al ciberassetjament o altres efectes que poden tenir les noves tecnologies, i a preguntes del conseller demòcrata Salomó Benchluch, la membre de la comissió executiva de l'IAD Pilar Armengol ha plantejat la possibilitat que es limiti l'ús dels mòbils entre els joves a partir dels setze anys o que es prohibeixi l'ús a les escoles. En declaracions posteriors al davant dels mitjans de comunicació Ronchera ha manifestat que si bé aquesta no és una qüestió que han inclòs en l'informe, es fan "seva" la proposta, ja que "s'ha de treballar moltíssim amb tot el que són els perills de la utilització de les noves tecnologies" i, per tant, "qualsevol mesura que s'emprengui per controlar o legislar" per prevenir aquests riscos, "seria favorable".

La secretària general de l'IAD també ha posat sobre la taula dades que mostren les dificultats per conciliar i com les dones són les que dediquen més hores a la cura de les persones dependents. D'aquesta manera, i a preguntes de la presidenta de la comissió i presidenta suplent d'Andorra Endavant, Noemí Amador, ha posat en relleu que "les dones treballen moltes hores" i en aquest sentit, ha manifest que hi ha una "contradicció" entre el model productiu amb una economia "eminentment liberal" i aquesta necessitat de conciliar i més tenint en compte que hi ha un gran volum de població migrada, que és la que té precisament més problemes per conciliar. Per tant, ha valorat que "no és evident" el fet que les empreses impulsin mesures de conciliació, precisament pel model productiu, però que cal trobar "un equilibri". En aquest sentit, ha defensat que els convenis col·lectius podrien ser una bona eina.

I per combatre el fet que certs llocs de treball estiguin encara avui en dia molt masculinitzats Ronchera ha posat sobre la taula una mesura que ha admès que no sempre té bona acceptació com són les quotes. En aquest sentit, ha evidenciat com, malgrat els esforços, la presència masculina continua sent majoritària a la policia o els bombers o, per tant, ha incidit en la necessitat que s'impulsin mesures en aquest sentit. D'aquesta manera ha advocat per la inclusió de dones en sectors eminentment masculins i a la inversa.

A banda d'incidir molt especialment en la conscienciació i la formació, altres demandes que ha palesat Ronchera és que es creï el baròmetre de la igualtat; que es dugui a terme una campanya nacional de manera sistemàtica per sensibilitzar sobre la corresponsabilitat domèstica, que s'incideixi en l'educació sexoafectiva des de la infantesa, que s'ampliïn els programes per combatre l'assetjament en l'àmbit escolar o que s'impulsin pressupostos amb perspectiva de gènere. També ha demanat "més recursos" per combatre la violència de gènere o més programes per als agressors així com suport específic per a víctimes de delictes tecnològics. En matèria de salut, ha incidit en el dret a l'avortament.