L'Oficina Covid: del voluntariat a la professionalització

Andorra la VellaDes que van començar a sorgir els primers casos de coronavirus el març del 2020, un grup de voluntaris es va posar al capdavant del que es va anomenar com a Equip Covid. Es tractava d'un grup de persones amb alguns coneixements previs del món sanitari o, com a mínim, amb coneixements en el món de l'atenció telefònica, que tenien l'únic objectiu de detectar els positius i frenar els contagis. Aquest equip va anar creixent, van anar agafant coneixements i va anar aprenent i adquirint tecnologia, com el programa 'Pandemius', fins al punt que al novembre, a través d'un decret, es va crear l'Oficina Covid. "L'objectiu era professionalitzar i sistematitzar de forma molt clara tots els procediments a seguir", ha explicat el director de l'oficina, Bruno Bartolomé.

L'Oficina Covid forma part del sistema de protecció que el Principat s'ha dotat per combatre la pandèmia, i "és un element més que està a primera línia del sistema públic de defensa i de protecció", ha recalcat Bartolomé, qui ha afegit que en aquests moments més tranquils l'oficina té dues tasques principals. Per una banda, detectar els positius, aïllar-los, traçar els contactes i programar proves, i "l'altra gran pota és l'organització dels cribratges poblacions, que és la part més operativa". D'aquesta manera, l'oficina està estructurada en tres grans àrees: l'àrea tècnica que s'encarrega de la part epidemiològica; l'àrea administrativa, i l'àrea operativa. Bartolomé ha recmarcat que aquesta darrera està agafant molt protagonisme perquè ara poden transferir una part del coneixement adquirit en fer tasques de prevenció poblacional.

En aquests moments, de forma estable, una cinquantena de persones formen part d'aquesta oficina, en la qual actualment hi ha 21 traçadors. Aquesta figura, que en un inici la formaven voluntaris, es va anar professionalitzant a través de les contractacions de l'empresa externa Temporal Quality. A partir de la regularització d'aquesta figura per part del Govern, els traçadors es contracten com a interins de l'administració. A banda, l'executiu també va cedir 10 o 12 persones de la seva plantilla per fer aquesta tasca, i actualment només en resten tres. Per tant, del total, 18 són interins i tres cedits, els quals progressivament s'aniran reincorporant al seu lloc de treball habitual, ha indicat Bartolomé.

Aquest canvi de contractació per part de l'administració suposa un estalvi del 21%, ha comentat el responsable de l'oficina. Tot i així, Bartolomé ha indicat que encara disposen d'una bossa d'uns 30 traçadors dins de l'empresa Temporal Quality, els quals es contracten per hores quan es necessiten. Si ara en un dia hi ha un màxim de 15 o 17 traçadors perquè els casos han disminuït, en el moment màxim de casos diaris n'hi va arribar a haver 60. "Abans hi havia una aposta per la quantitat i ara hem apostat per la qualitat" basada en l'experiència, ha dit.

Bartolomé també ha comentat el nombre de trucades que poden arribar a fer al llarg del dia varia molt del nombre de positius que hi hagi i dels contactes que tinguin. En aquest sentit, sí que ha reconegut que en funció que ha anat avançant la pandèmia, "detectem que la gent aprèn i cada vegada ens trobem amb menys situacions de contactes multitudinaris".

Amb la disminució dels casos, es van poder iniciar tots els sistemes de cribratge com l'escolar o en el sector que treballa de cara al públic. De fet, s'ha passat d'un treball diari simplement de rastreig a poder avançar-se i preparar accions futures. "Ara ens podem anticipar i regularitzar", ha destacat el director, posant com a exemple els cribratges poblacionals, o fins i tot, la tasca en els esdeveniments esportius. En aquests moments es pot fer un protocol previ a una competició esportiva, un durant i un després de la competició. "Són capacitats que ara tenim i que fa sis mesos estàvem massa lluny per poder respondre a aquestes necessitats", ha manifestat.