L'UdA supera per primera vegada les 600 matriculacions

Sant Julià de LòriaEls estudiants de formació reglada de la Universitat d'Andorra (UdA) han augmentat un 15% en aquest curs 2021-2022, amb un total de 629 estudiants. El rector de la universitat, Miquel Nicolau, ha explicat durant el discurs inaugural que "per primer cop superem els 600 estudiants" quan fa pocs anys tan sols es van superar els 400. Quant als nous estudiants, també s'observa un gran un increment. Dels 629 alumnes matriculats, 238 són nous estudiants, el que representa un increment del 35% respecte a l'any anterior. Pel que fa a la formació continuada, el curs 2020-2021 també hi va haver un rècord d'alumnes, amb un total de 1.415. En l'acte d'inauguració del nou curs acadèmic, la lingüista, Carme Junyent, ha ofert una lliçó inaugural titulada: 'De la llengua no sexista a la llengua inclusiva: ha servit d'alguna cosa?'. De fet, en la seva ponència, ha manifestat que cal fixar-nos menys en la morfologia i més en l'anàlisi de la conversa i promoure la igualtat. A més, ha afegit, que en lloc d'utilitzar un llenguatge inclusiu, el que cal és que les dones hi siguin. "Sempre dic que no volem que ens visibilitzin, el que volem és ser-hi perquè si hi som ja ens farem veure", ha declarat, assegurant que la visibilització i la inclusió pertanyen a verbs transitius, és a dir, "que algú ens fa objecte d'alguna acció, i no volem ser objectes sinó protagonistes".

Nicolau s'ha mostrat molt satisfet per aquest creixement de les matriculacions, però ha alertat que la universitat es troba al límit del seu creixement. Per a explicar una part de l'augment del nombre d'alumnes, el rector ha manifestat que per aquest nou curs ofereixen un nou màster en educació. "És una bona notícia" i demostra que "la gent confia en la institució", ha declarat. Quant a la població continuada, que és el nexe entre la universitat i el teixit empresarial i professional del país, el rector considera que és difícil poder créixer més, i ha assegurat que l'objectiu és mantenir-se.

Durant el seu discurs de benvinguda, el rector ha reiterat en la importància de l'ensenyament i la recerca en la societat i ha mostrat com a exemple la rapidesa amb què s'han pogut aconseguir vacunes contra la Covid-19. De fet, considera que seran claus pels grans reptes del futur com pot ser la sostenibilitat del planeta i per tant, "l'UdA ha de seguir invertint perquè se segueixin millorant els recursos". D'altra banda, des de la universitat s'ha tornat a insistir en la necessitat de poder disposar d'una residència. En aquest sentit, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, ha avançat que des del comú s'està treballant amb la resta d'universitats i amb el ministeri d'Ensenyament i Educació Superior per a crear una associació d'universitats per a fer progressar la qualitat educativa i la parròquia laurediana. "S'ha de consolidar Sant Julià de Lòria com un campus universitari que serveixi per dinamitzar la parròquia i diversificar l'economia del país", ha dit. En la mateixa línia, Nicolau, ha recordat que fa temps que reclamen que els sectors privats tirin endavant la residència, la qual no ha de ser només per a estudiants, sinó també per a professorat o investigadors. Per tant, ha valorat molt positivament que des del comú es vulgui impulsar aquesta associació per convertir la parròquia en una vila universitària amb tots els serveis.

Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, qui també ha volgut donar la benvinguda al nou curs acadèmic, ha expressat l'aposta del Govern per fer una ampliació dels espais de la universitat, i ha assegurat que aquests nous espais es trobaran a Sant Julià de Lòria. "Cada parròquia ha de disposar d'aquells pols de creixement econòmic i socials que la caracteritzen", ha declarat. De fet, Nicolau desitja que abans d'acabar la legislatura de l'actual Govern o el seu propi mandat com a rector, el tema de l'ampliació estigui tancat i definit. "La idea és que sigui un nou edifici que complementi el que hi ha ara amb més espais per a estudiats i per a nous projectes", ha indicat, afegint que el nou espai en l'edifici el 'Cub' és tan sols un pulmó temporal.

Finalment, en l'acte d'aquest divendres, la ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, i el rector de l'UdA, han entregat els diplomes de graduació als estudiants de la promoció 2021. A l'Auditori Claror, a causa de les restriccions, només han pogut assistir una trentena d'alumnes dels 82 que s'han graduat aquest any.

El llenguatge inclusiu

Junyent, en la lliçó inaugural, ha fet un repàs de les diferents propostes que s'han anat fent des dels anys 70 perquè la llengua no sigui sexista, i ha mostrat com cada una de les propostes han intentat millorar les anteriors perquè cap ha funcionat. "Portem molts anys sense que això hagi millorat la vida de les dones i fent molt mal a la llegua", ha assegurat, ja que considera que cal un replantejament. De fet, en tots aquests anys, l'únic canvi social que ha vist en conseqüència d'aquests intents de canvi de la llengua és que per exemple, les nenes no se sentin identificades amb la paraula nens. "Si aquestes solucions no funcionen és perquè la llengua funciona independentment dels parlants", ha indicat.

La lingüista creu que la societat s'ha de preocupar realment de la igualtat i que la resta és totalment imprescindible. "Cal menys morfologia i més anàlisi de la conversa", ha declarat. Així, la ponent tampoc creu en la utilitat del gènere neutre, ja que implicaria un desgavell gran amb les concordances. En canvi, Junyent considera que "si seguíssim el canvi de les llengües naturals, aniríem molt més cap a la neutralització, és a dir, que quedaria un sol gènere per a tothom". En aquest sentit, ha manifestat que la immensa majoria de les llengües del món tenen un sol gènere.

D'altra banda, la ponent ha parlat sobre la situació actual del català a Andorra i a Catalunya. "Crec que Andorra és el trist exemple que l'oficialitat d'una llengua no necessàriament ajuda", ha expressat, insistint en el fet que l'oficialitat de les llengües dominants no és necessària i que a les subordinades no els serveix de res, ja que són els parlants els qui han de fer viure la llengua. Així, considera que si s'aconseguís fer complir la llei, la situació amb el català se solucionaria.