L'art i la robòtica s'infiltren al Saló del videojoc

Escaldes-EngordanyL'art i la robòtica s'han infiltrat, aquest dissabte al matí, al Saló del videojoc, promogut per Andorra Telecom. Amb la voluntat d'incorporar una vessant d'aprenentatge, però sense oblidar la finalitat d'entretenir, la Universitat d'Andorra ha realitzat dos tallers familiars a la planta principal del centre comercial Illa Carlemany.

D'una banda, els professors Florenci Pla i Mireia Alba han ensenyat als més joves i als seus pares cap a on es dirigeix el món de la robòtica, i en especial la robòtica educativa. Mostrar el que s'està treballant ja a moltes escoles o, com ha dit Pla, que "s'hauria d'estar treballant", en referència a la robòtica educativa i el pensament computacional, que ja comencen a ser un dels pilars de treball de la societat actual, una societat digital. Els nens i nenes que han assistit al taller han pogut jugar amb quatre jocs ben diferents i dirigits a edats ben diverses. Pels infants més menuts hi havia el Makey-Makey, on tecnològicament no cal manipular res. Es col·loquen uns connectors a dins de gots d'aigua i, quan es posa la ma a dins dels gots, emet el so d'una tecla de piano en un ordinador, de manera que es pot fer música. I el joc funcionaria igual si els gots d'aigua fossin plàtans, per exemple, emetent un so diferent. Això capta l'atenció dels més menuts i és una manera ben original perquè, de ben petits, ja comencin a fer música. "De vegades l'escola és massa formal", ha apuntat Florenci Pla.

Per a nens i nenes a partir de 3 anys, un altre dels jocs que hi havia era el Bee-Bot, una abella que porta incorporats els botons de dreta-esquerra i endavant-endarrere, a més d'un 'reset', i que és molt útil per treballar la lateralitat. Segons Mireia Alba, "és un material estrella per treballar a educació infantil o maternal". Alba ha explicat que l'abella els ajuda a entendre alguns continguts de manera molt més clara. Per exemple: fer escriure a un infant el seu nom en un paper i després, en un abecedari, fer funcionar l'abella demanant que vagi de lletra en lletra. A l'Illa Carlemany, aquest dissabte, els infants que s'hi han apropat han pogut jugar amb les abelles a través del joc de taula Robot Turtles, que Alba ha 'tornejat' una mica adaptant-lo a les Bee-Bot i on es treballa, precisament, el pensament computacional.

Ja per a nens i nenes una mica més grans, un altre dels jocs amb què han pogut jugar els assistents al taller de l'UdA és el Pro-Bot, un cotxe programable. Inclou un sensor al davant i es tracta de donar-li ordres: que canviï de direcció quan xoqui contra alguna cosa, fer-lo aparcar, que quan entri en un túnel se li encenguin els llums... El cotxe té la potencialitat d'un ordinador i es programa a través d'un teclat, que ja porta incorporat, i una pantalla petita on es poden veure les diferents ordres que se li van donant. És un manera de treballar l'assaig-error: programar i, si no surt bé, rectificar i tornar-ho a fer.

Per últim, pares amb fills a primària han pogut jugar plegats al WeDo 2.0, que consisteix en crear un robot amb peces de Lego i programar-lo. El joc incorpora un 'hup' (cervell), un motor i uns censors. "Són materials molt agradables i als nens els hi encanten. A més, són molt senzills, sempre que ho facin acompanyats, i és l'èxit assegurat", ha explicat la professora Mireia Alba.

El píxel des del punt de vista d'un pintor

El segon taller que s'ha desenvolupat aquest dissabte, en el marc del 9è Saló del videojoc, estava relacionat amb l'art. Des del museu Carmen Thyssen Andorra s'han proposat explicar, d'una manera clàssica "i fins i tot romàntica", ha apuntat el director i comissari de la segona exposició que es va inaugurar aquest dijous, Guillermo Cervera, una cosa tan important en el món digital com és el píxel. Des del departament d'educació del museu, doncs, han escollit el 'Mata Mua' de Gauguin, que és l'obra més important de la nova col·lecció, i l'han quadriculat, destacant així la importància dels colors. Després, els infants, ho havien de pintar en una làmina quadriculada a escala. Cervera ha recordat que a banda de la vessant lúdica, que és que els nens i nenes s'ho passin bé, es tracta de buscar una part més didàctica, també, que en aquest cas és que contemplen una obra d'art (una reproducció, en aquest cas). En comparació amb altres quadres, "la combinació de colors i la composició fa que sigui més fàcil de treballar-la", ha apuntat Guillermo Cervera.