Rússia alerta: "Si hi hagués una Tercera Guerra Mundial implicaria armes nuclears i seria destructiva"

Enviada especial a Lviv (Ucraïna)El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, advertia aquest dimecres que "si acabés esclatant una Tercera Guerra Mundial, implicaria l'ús d'armes nuclears, i això seria destructiu", segons informa l'agència Reuters, que cita RIA. El risc d'una escalada nuclear està present des de l'inici del conflicte, ja que tant Rússia com diversos membres de l'OTAN, que estan oferint suport militar extern a Ucraïna, tenen armament atòmic. En la línia del que ja va dir el president rus, Vladímir Putin, en el seu discurs previ a la invasió per tractar de justificar-la, Lavrov ha apuntat també aquest dimecres la possibilitat que Ucraïna tingui armes de destrucció massiva i ha advertit que "el món s'enfrontaria a un perill molt real" en cas que Kíev adquirís l'arma nuclear.

Arrenca així el setè dia d'invasió russa a Ucraïna, amb amenaces creuades entre el Kremlin i Kíev. Hores abans de l'advertència de Lavrov, aquest dimecres a primera hora, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha tornat a emetre un discurs a través de les xarxes socials per animar els ucraïnesos a continuar lluitant després d'una nova nit de bombardejos i sirenes antiaèries. "Ens hem unit més en aquests set dies de guerra que en els 30 anys anteriors", ha dit als ciutadans d'Ucraïna, i ha assegurat que fins dimarts a la nit havien mort en el conflicte 6.000 soldats russos. "I per aconseguir què? Aconseguir Ucraïna? Això és impossible. Això no canviarà amb míssils, bombes, tancs o atacs", ha dit.

Al llarg de l'última nit de guerra, paracaigudistes russos han aterrat a Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país, que pateix un intens setge des de fa dies. Almenys 21 persones han mort i 112 han resultat ferides durant els bombardejos en aquesta ciutat de l'est d'Ucraïna, segons ha informat el governador regional, Oleh Sinehubov. Durant tota la nit la ciutat ha estat sotmesa al "foc constant enemic, d'aviació, d'artilleria aèria i d'armes", ha dit Sinehubov. Un dels atacs ha afectat un hospital militar. "Un grup de paracaigudistes rus han aterrat a Khàrkiv", ha assenyalat el centre operatiu de les forces armades d'Ucraïna al seu canal de Telegram. Segons el canal, "els ocupants han atacat l'hospital, el Centre Clínic Mèdic Militar de la Regió Nord", i ha començat una batalla entre els invasors i els defensors ucraïnesos. A primera hora del matí hi ha hagut més atacs amb artilleria contra el centre de la ciutat, que han impactat en la principal comissaria de la ciutat i en un edifici universitari.

A la capital, Kíev, centenars de persones han tornat a dormir al metro per protegir-se dels atacs, i les sirenes aèries continuaven sonant aquest matí. Així i tot, la nit ha sigut més tranquil·la que l'anterior i a les 8 del matí reobrien alguns comerços essencials, com supermercats i farmàcies, en algunes zones concretes. Alguns veïns construïen barricades per preparar la defensa de la ciutat, després que el Kremlin advertís ahir d'una ofensiva contra objectius estratègics de la ciutat i urgís tots els ciutadans a fugir-ne. El bombardeig sobre una torre de televisió va ser el primer d'aquests atacs sobre objectius estratègics.

Zelenski ha dedicat bona part del seu discurs d'aquest dimecres a aquest bombardeig rus, que també va afectar el memorial de Babi Iar –molt a la vora de la torre atacada–, que recorda el barranc on les forces nazis van assassinar entre 100.000 i 150.000 persones en l'ofensiva contra l'URSS a la Segona Guerra Mundial. "Qui en faria un objectiu per als seus míssils? Esteu matant víctimes de l'Holocaust per segon cop", ha dit Zelenski, que també és jueu, i ha volgut fer una crida "als milions de jueus del món perquè no es quedin en silenci ara: el nazisme neix del silenci". "Aquest atac demostra que per a moltes persones a Rússia, el nostre Kíev és totalment estranger. No saben res sobre Kíev, sobre la nostra història. Però tenen ordres d'esborrar la nostra història, el nostre país, d'esborrar-nos a tots", ha afegit.

Segons les autoritats ucraïneses, en aquesta primera setmana de guerra han mort 6.000 soldats russos, i l'exèrcit de Moscou ha perdut 211 tancs, 9 avions i 30 helicòpters durant l'ofensiva.

D'altra banda, aquest dimecres està previst que es reprenguin les converses entre Rússia i Ucraïna, i el Kremlin ha informat que la "delegació russa està preparada" per continuar negociant, segons ha dit el portaveu, Dmitri Peskov. Moscou espera que la trobada tingui lloc aquest vespre. Peskov també ha dit que Rússia respondrà de manera dura, pensada i clara contra les mesures imposades pels països occidentals destinades a soscavar l'economia del seu país. Quan se li ha preguntat si el projecte del gasoducte Nord Stream 2, liderat per la russa Gazprom estava mort, Peskov ha respost que la infraestructura encara hi era i que el sentit comú indica que s'acabaria posant en marxa. Altres de les exigències del Kremlin és el reconeixement de Kíev de la territorialitat russa sobre la península de Crimea. De moment, Kíev només ha dit aquest dimecres que per reprendre les converses hi ha d'haver una agenda clara. I molt possiblement el primer punt ha de ser l'alto el foc.

Mentrestant, aquest dimecres continua l'èxode d'ucraïnesos cap altres països, i es calcula que més de mig milió de persones ja han sortit per les fronteres terrestres ucraïneses, sobretot cap a Polònia, però també cap a Moldàvia, Hongria i Romania. L'Organització de les Nacions Unides ha facilitat aquest mateix matí un comboi per ajudar tothom que volia sortir de Kíev cap a la frontera. Els vehicles privats d'habitants que volen marxar es poden unir al comboi per viatjar de manera segura cap a Polònia. L'ONU preveu que en els pròxims dies fins a sis milions de persones sortiran del país fugint de la guerra, i per això ha anunciat que necessita 1.100 milions de dòlars per satisfer les necessitats de tots aquests refugiats.