Lituània i Letònia reiteren el “no” al català a la UE

Andorra la VellaLa UE torna a negar el català. Aquesta és la conclusió del Consell d'Assumptes Generals (CAG) celebrat aquest dimarts a Luxemburg, on encara més governs han reiterat en públic i amb veu alta que la prioritat del Govern espanyol per aconseguir una investidura interfereix amb les prioritats de la UE, fet que resulta particularment discordant quan Espanya ostenta la presidència rotatòria del Consell.

Molts dels socis europeus han manifestat clarament les últimes setmanes que la seva proposta perquè el català, l'euskera i el gallec siguin llengües oficials a la Unió Europea és totalment fora de lloc. Segons països com Suècia, Finlàndia, Letònia o Lituània aquesta iniciativa no és oportuna, intentant introduir-la precipitadament en una reunió de ministres sense gaire discussió prèvia.

Argumenten que això comportaria molts més costos que beneficis, i no només econòmics, obrien una caixa de Pandora plena d'incerteses.

A més, manifesten que la UE té qüestions "molt més urgents per tractar, veritables amenaces, i els governs i ministres no haurien de dedicar temps a assumptes sense recorregut que ja semblaven resolts el mes passat i que estan provant la paciència de diverses capitals" ha assenyalat el ministre d'afers exteriors de Letònia,Krisjani Karins.

Encara és possible

L'Executiu de Pedro Sánchez ha de complir el seu deute, ja que ha fixat la qüestió com una línia vermella per a les negociacions d'investidura. Espanya no pot comprometre's amb l'aprovació, ja que això requereix unanimitat dels 27 membres de la UE, però encara confien a aconseguir-ho.

Finalment, el ministre José Manuel Albares, que mai participa en reunions del CAG, ha tornat a posar la qüestió a l'agenda, tot i que hauria d'haver quedat tancada el passat setembre. Els ministres li van dir en aquell moment, com ja havien expressat públicament, que no aprovaven la moció ni aquell dia ni a curt termini.