La llei del català, un al·licient per a potenciar la docència en llengua catalana

Andorra la VellaA la majoria dels territoris de parla catalana els és complicat trobar professors de català. Tot i que a Andorra, el Servei de Política Lingüística va poder cobrir totes les places que oferien pel 2024 (23), a Catalunya ja fa anys que es troben amb dificultats per trobar filòlegs. De fet, a causa de la falta de personal, el Departament d’Educació de la Generalitat va acceptar que professionals d’altres especialitats també poguessin donar classes. Per aquest motiu, des de la comunitat autònoma catalana miren de reüll la nova llei del català, ja que la mesura pot ser un al·licient per intentar impulsar la professió.

La doctora en comunicació i coordinadora dels estudis d’ensenyament de llengua i literatura catalana de la Universitat Europea d’Andorra (eUNIV), Maria Llum Torrents, explica que són diversos els motius pel qual s’ha arribat en aquest context de manca de professors en territoris de llengua catalana. Un d’aquests, és l’ús que en fan els joves en el carrer. “Ha perdut una mica aquest atractiu per les generacions joves, que en definitiva són les que han d’assumir aquest pes de recollir l’herència lingüística i mantenir i projectar aquest patrimoni d’una forma viva a la societat”, destaca Torrents.

Un altre aspecte clau és la convivència amb altres llengües. “En situacions de contacte entre llengües diferents, el problema que es pot trobar una llengua és, o bé estar minoritzada, o bé tenir davant una llengua molt potent”, afirma l’especialista. I això és un aspecte que es troben la majoria dels territoris de parla catalana. A la Catalunya Nord hi ha la convivència amb el francès, a l’Alguer passa amb l’italià, a Catalunya, les illes Balears i a la Comunitat Valenciana amb el castellà fruit de l’estructura política i social del país espanyol.

A Andorra és a causa de l’arribada de residents de parla castellana sobretot, especialment provinents d’Espanya i d’Amèrica del Sud. Tot plegat acaba repercutint en la “vida quotidiana de les persones” perquè fa que el català no “sigui de tanta utilitat i qualsevol persona pugui viure perfectament sense conèixer en absolut la llengua catalana”, menciona Torrents. Això, de retruc, acaba afectant “la visió que tenen les generacions joves, que són les que forneixen d’alumnes els centres d’estudis i de formació”, opina la doctora.

Tot i això, Torrents assegura que l’aprovació de la llei del català pot ajudar a revertir la situació. “Amb les darreres modificacions legislatives que ha fet el Principat d’Andorra, creiem que ha obert el camí per canviar aquesta situació de manca d’utilitat del català i convertir-lo en una llengua útil”, assevera la professora de la eUNIV. La llei ha permès crear “una necessitat” i això és indispensable perquè una llengua “per subsistir ha de ser necessària”, remarca Torrents. Els nouvinguts que no saben parlar el català i que solen venir d’una zona amb una llengua molt potent, hauran de conèixer l’idioma oficial del país, tant per treballar-hi com per residir-hi.

En aquest sentit, “si el català és necessari, s’incrementarà l’ús de la llengua i es garantirà no només la preservació de la llengua, sinó la seva evolució i el seu enriquiment”, comenta. Aquest fet segurament no quedarà palès fins a llarg termini. Per aquest motiu, la doctora assegura que és important informar el jovent sobre el fet que la docència serà una gran sortida professional perquè amb el marc legislatiu la llengua serà necessària. Per tant, la “gent necessitarà formació i per tenir formació es necessitaran professors”, manifesta Torrents.

De fet, el mes de setembre del 2024 es van poder comprovar els primers resultats de la llei, ja que els cursos de català van experimentar una allau de sol·licituds. Per exemple, en el curs més bàsic, l’A1, les places es van exhaurir en una hora davant d’una oferta total de dotze cursos. També ha quedat palès aquest 2025 perquè les places van quedar exhaurides de seguida que es van obrir les inscripcions el gener. “Això vol dir que hi ha una requesta important de formació i que hi ha necessitat de professorat”, assereix Torrents. Per tant, en aquest àmbit de l’ensenyament hi haurà molta feina i cal “transmetre a la gent jove” que la docència pot ser de “les sortides més importants en estudis de llengua catalana”, insisteix la lingüista. Addicionalment, molts docents s’han de jubilar els pròxims anys, un escenari molt favorable perquè es creïn més llocs de treball. “Per això dic que s’ha fet aquesta llei amb tant d’encert perquè és com la pedreta que cau en un llac o en un toll d’aigua i va fent aquelles ones que es van expandint”, descriu Torrents, que agrega: “Aquesta necessitat de professorat, crec que també serà una conseqüència d’aquesta llei”.

Una altra perspectiva a tenir en compte a l’hora de promocionar el català és l’entorn digital. Les xarxes socials i les plataformes és on hi ha la població juvenil i aquí hi ha un nínxol del pastís que es pot anar a buscar. Els creadors de continguts poden ser “essencials” en difondre i mantenir la llengua, però també els pot ser una altra sortida professional. Per això es poden atorgar beques i ajuts pels qui s’inicien en aquesta indústria. “En llengua catalana potser tindré un espai al mercat d’una forma més fàcil, ràpida i potser més atractiva que si faig els meus continguts en llengua castellana”, indica Torrents.

La treballadora de la universitat també evoca que el llenguatge és viu i constantment hi ha una renovació, pel qual moltes feines tenen un llenguatge específic i d’especialització que pot anar evolucionant i canviant, com és el cas de les noves tecnologies, la moda i la justícia. Alhora, hi ha professions on els docents poden treballar com a correctors. “Això és el que els hem d’explicar al jovent, hi ha moltes sortides professionals i que estem convertint el català en quelcom necessari”, assenyala la professora universitària.