Catalunya, l'epicentre del mercat il·legal de la marihuana a Europa

Barcelona"Catalunya és l'epicentre del mercat il·legal de la marihuana a Europa", diu Montserrat Escudé, portaveu dels Mossos d'Esquadra, a l'ARA. I les dades ho certifiquen. Només l'any passat, els Mossos van detenir prop de 2.000 persones, van desmantellar 662 plantacions i van intervenir prop de nou tones d'aquesta droga. Les xifres van cada any a l'alça i corroboren la implantació a casa nostra de les organitzacions criminals que viuen a costa del negoci de la droga. L'activitat d'aquests grups va acompanyada també d'una escalada de la violència. En una de cada dues plantacions intervingudes per la policia catalana s'hi han trobat pistoles o fusells.

Les armes de foc també han estat presents en un terç dels 107 narcoassalts registrats l'any passat. En els últims dos anys, tot i la pandèmia, s'han produït de mitjana dos assalts violents en plantacions cada setmana per robar droga. Per protegir-se d'aquests atacs les màfies han optat també per altres sistemes, com ara situar paranys mecànics al voltant de les plantacions o electrificar les tanques.

Segons Escudé, el cos ha redoblat esforços en els últims anys per lluitar contra les organitzacions criminals de la marihuana i no només investiga el tràfic de drogues sinó la resta de delictes que s'associen a aquesta activitat il·legal. Fruit d'això, s'han doblat els agents destinats a les unitats de blanqueig de capitals i delictes econòmics. "El crim organitzat busca infiltrar-se en l'economia legal a través de la marihuana; per això no només s'investiga el tràfic de drogues, sinó també el blanqueig", explica. L'objectiu de la policia amb aquesta estratègia és també erradicar per complet l'activitat dels grups criminals desmantellats aconseguint condemnes no només per narcotràfic, sinó també per organització criminal, tinença d'armes o blanqueig de capitals.

La infiltració de les màfies de la droga en les estructures legals també té una altra derivada: la corrupció. En els últims anys, s'han detingut diversos agents dels Mossos i policies locals per la seva implicació en xarxes de narcotràfic, que facilitaven informació perquè eludissin operacions policials o participaven directament del negoci. Un dels casos més sonats és el del caporal de la Policia Local de Llinars del Vallès, que tenia per sobrenom Titan.

Un "cavall de Troia"

¿Però com ha arribat Catalunya a convertir-se en el pol de la producció i l'exportació de marihuana d'Europa? El comissari Eduard Sallent, membre de la Prefectura dels Mossos, situa l'inici de la implantació del negoci criminal d'aquest cultiu el 2015, concretament en la irrupció dels clubs cannàbics: "Teníem la convicció que eren un cavall de Troia i el temps ens ha donat la raó".

Sallent apunta que les organitzacions criminals van veure en Catalunya un territori ideal per establir-se per dos factors: per les baixes penes que estableix el Codi Penal espanyol per delictes com el de tràfic d'estupefaents o les ocupacions il·legals i per la permissivitat social de la marihuana. Aquest context de "laxitud", combinat amb l'activitat turística, la posició geogràfica del país –a prop de França o Itàlia– i enmig de l'autopista de la droga entre Bèlgica i el Marroc, va transformar Catalunya en un "entorn favorable per al seu negoci". El comissari admet que, a l'hora de lluitar contra el fenomen, la intel·ligència policial "va arribar més tard del que hauria estat desitjable": "En aquell moment hauríem d'haver estat més amatents a aquest fenomen i prendre les mesures adequades", diu Sallent.

Aprofitant la precarietat

Les organitzacions criminals de la marihuana també s'han aprofitat de l'augment de la precarietat derivat de la crisi de la pandèmia per sumar efectius a les seves xarxes, sobretot vigilants que mantinguin protegides les plantacions davant d'altres narcotraficants o d'operatius policials. "Han trobat un nínxol de mercat en persones amb una situació molt precària", diu Escudé.

La infiltració de les màfies en l'economia catalana també té una altra derivada i és que les plantacions han suposat una porta d'entrada al món delinqüencial per a moltes persones que hi han vist una manera fàcil de fer diners: electricistes que munten les plantacions indoor i immobiliàries que ofereixen naus on ubicar-les, per exemple. Un 53% dels 1.998 detinguts l’any passat a causa de la marihuana –un 14,5% més que el 2020– no tenien antecedents.