Un nou Primer de Maig sense actes reivindicatius i a l'espera de canvis legislatius

Andorra la VellaA Andorra el Primer de Maig és festiu, però no d'obligat tancament, per la seva condició de destinació turística. Des del 2011 que els sindicats no organitzen una manifestació a favor dels drets dels treballadors, per la poca acollida que tenien. La primera secretària de la Unió Sindical d'Andorra (UsdA), Maria José Espinosa, argumenta que "durant uns anys vam intentar donar una imatge de normalitat organitzant actes reivindicatius, però estàvem negant la realitat, a Andorra el Primer de Maig no és un dia per commemorar l'assoliment d'uns drets, és un dia qualsevol, la major part de la població treballa".

El portaveu de la Unió Hotelera, Òscar Julián, considera que el Primer de Maig hauria de servir per fer un reconeixement a la tasca dels treballadors, però malauradament són dates amb molta afluència de visitants, i el que no es pot fer és un tancament total dels negocis turístics, ja que "tindria un efecte més negatiu que positiu".

D'altra banda, la festivitat també està enguany marcada pels canvis legislatius imminents que el Govern i el grup de DA estan preparant en matèria laboral. Està previst que en un termini de quinze dies s'entri a tràmit la proposició de llei de modificació del Codi de Relacions Laborals i la nova llei d'acció sindical. Aquesta nova norma també regularà l'acció patronal, tal com assenyala el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir.

De fet, el país té unes particularitats que condicionen les relacions laborals i poden explicar el poc pes que tenen els sindicats dins del sector privat. Maria José Espinosa assenyala com a factors determinants la quantitat de població treballadora flotant, que "estan una temporada o uns anys i se'n van" o el fet que el país no formi part de la Unió Europea, que fa que "allò que als països del nostre entorn és absolutament normal i assumit, aquí no ho és". També destaca "la poca cultura negociadora" que hi ha al país i el fet de tenir una legislació laboral molt jove, del 2009.

La història del sindicalisme a Andorra és molt recent -no es comença a desenvolupar fins a l'aprovació de la Constitució, el 1993- i a més, Espinosa assegura que "un treballador que formi part d'un sindicat no sempre està ben vist". Per tot plegat, la representació sindical dins del sector privat és mínima, i la figura del delegat de personal només s'ha creat en un 20% del total d'empreses que fixa la legislació. Actualment, l'USdA té uns 700 afiliats, un 60% de l'administració pública -malgrat la proliferació de sindicats que representen els diferents col·lectius de funcionaris- i un 40% del sector privat. En aquest sentit, des de la Unió Hotelera, Julián lamenta que amb la massa salarial que té el país no hi hagi cap organització sindical que representi els interessos dels sectors més importants del país, com són el comerç i l'hostaleria.

Des de la patronal, però, la visió és diferent. Altimir indica que Andorra no és un país d'empreses amb molts treballadors, hi ha poca cultura sindical i, quan un treballador té un problema, parla directament amb l'empresari. Pel que fa als delegats de personal, la seva opinió personal és que si no se n'han escollit més és perquè els treballadors "ja es troben a gust amb l'empresa". Reconeix que possiblement hi haurà hagut algun empresari que hagi pogut tenir reticències davant de l'elecció d'un delegat o davant d'un treballador afiliat a un sindicat, perquè "a tot arreu hi ha ovelles negres" però afegeix que la gran majoria d'empresaris "el que fan és cuidar els seus treballadors, perquè són un actiu".