La marxa nòrdica s'obre pas a Andorra

Natura, esport i salut. Pot sonar a campanya de promoció d'Andorra, però no. Són els tres vectors de la marxa nòrdica. Per als no iniciats, i segons explica a l'ARA la guia de muntanya i una de les responsables de Marxa Nòrdica Andorra, Mar Gual, es tracta d'una “activitat saludable i apta per tothom que consisteix en incorporar uns bastons específics a la nostra manera natural de caminar”. “El nostre esquelet no està fet per caminar com ho fem de manera habitual, amb les esquenes encongides i la mirada cap al terra, sinó que està dissenyat per fer-ho amb el pit obert i la mirada endavant. La marxa nòrdica busca recuperar el caminar natural i la nostra postura correcta”, explica.

Uns dels trets característics d'aquesta modalitat esportiva és que els bastons que s'utilitzen no són com els de senderisme sinó que s'assemblen als de l'esquí de fons, que és l'esport que va originar la marxa nòrdica, i que es poden trobar a la majoria de botigues especialitzades. “N'hi ha des de 20 euros al Decathlon fins als 150 euros a altres botigues d'esports, així que s'adapten a totes les butxaques”, diu la Mar. La resta d'equipació també es pot adaptar a l'economia de cadascú, si es té en compte que només cal dur un calçat còmode, que tingui una bona sola, i una roba que no dificulti la mobilitat.

El grup va començar a caminar a la Seu d'Urgell al 2012, i vist l'èxit -ara compten amb una cinquantena de socis- van decidir provar sort a Andorra. A les Valls, tot i haver-se topat amb la pandèmia provocada pel Sars Cov-2, continuen creixent i mantenint l'activitat. Ara tenen una quinzena de socis, “la majoria dones, només tenim un home, o sigui que animem els homes perquè s'apuntin, que s'ho passaran molt bé”, explica la guia.

El perfil dels practicants comprèn una franja d'edat àmplia, entre els 30 i els 60 i escaig, i n'hi ha, segons Gual, “bàsicament de dos tipus, els que no feien res, molt sedentaris, i que volien començar a fer una mica d'exercici però moderant la intensitat, i els que ja tenien una mica de forma física i que buscaven fer sortides amb grup i aconseguir sortir de manera regular. Quan hi ha grups i un bon ambient com el que tenim nosaltres, es crea una mena de vincle per fer esport en un context de natura, que fa que aconseguim que la gent tingui un al·licient per superar la mandra de quedar-se a casa i vingui a passar-s'ho bé”. I de retruc, “ens hem torbat que a molts els hem ajudat a redescobrir Andorra, perquè feia molts anys que no visitaven segons quins indrets”.

El fet que sigui una activitat a l'aire lliure i que es pugui garantir la distància de seguretat fa que continuïn programant tres sortides per setmana que duren una hora i mitja: els dimarts i els dijous són de nivell fàcil, i els dimecres, moderat. Un exemple de sortia fàcil seria el camí del Mas a Sant Julià o la Ruta del Ferro d'Ordino, i un de moderat, el camí de Nagol.

“Quan algú ve a provar, la primera sortida és gratuïta i així poden saber si els agrada, i a partir d'aquí, si repeteixen, poden pagar les sortides de manera individua o fer-se socis”, explica la Mar, per afegir que en la marxa nòrdica, per aprendre la tècnica, primer s'ha de fer en terrenys plans, i quan ja és té la base, es pot adaptar la marxa a diferents tipus de terrenys: muntanya, asfalt o fins i tot a la platja.

Finalment, preguntada pel Forfet Natura, la guia entén que l'esquí de muntanya s'ha de regular, però considera que “s'ha pecat de llençar la noticia sense comunicar-la bé, perquè s'han generat moltes preguntes per les quals no hi ha resposta i s'ha creat molta incertesa. Crec que s'han precipitat, perquè com a guia, si ja tens sortides venudes que ara hagin aprovat això sense haver-ho pogut treballar amb més temps, té moltes implicacions. S'hauria pogut fer molt millor”.