Més d’un 80% dels enquestats d'Habitatge Digne està disposat a manifestar-se
Un 97,8% dels enquestats creu que el Govern no fa prou per garantir l’habitatge digne
Andorra la VellaDavant la imminent aprovació de la llei òmnibus, la Coordinadora per un Habitatge Digne ha fet públics els resultats d'una enquesta ciutadana que ha recollit 1.068 respostes. Com a grans conclusions, la preocupació evident de la població per tenir un habitatge digne i la voluntat de dur a terme accions per mostrar aquest neguit i malestar davant la situació actual. Així, es posa en relleu que un 97,8% dels enquestats creuen que el Govern no està fent prou per solucionar la crisi, el que es trasllada en com a mínim 1.045 persones que estarien disposades a donar una resposta popular, davant aquesta falta d'acció governamental. "Per tant, podem confirmar que estem en un moment en què el poble desitja no quedar-se de braços plegats i emprendre accions", constaten des de la coordinadora.
En aquest sentit, des de la plataforma lamenten que "el poble continua patint trampes i abusos" i que "no tenen esperances que això millori amb la llei òmnibus, que els sembla insuficient". I segons els resultats de l'enquesta, es posa en relleu la voluntat de fer accions de protesta. Així, un 81,7% dels enquestats estan disposats a fer diverses manifestacions fins a aconseguir els objectius, més del triple de persones que les que només en farien una (aquí la coordinadora recorda que la manifestació més multitudinària va ser de 3.000 persones i que les respostes favorables sempre han estat menors que el volum final d’assistents). Davant d'això, constaten que hi ha "una significant massa crítica que vol protestar". I a més a més, es posa en relleu el fet que algunes persones creuen que no només les manifestacions són les accions a emprendre, sinó que 310 volen més actuacions.
I quines altres accions? Un 28,7% aposta per protestes d'afectació directa com per exemple talls de trànsit; un 26,5%, per una vaga general; un 19,3% creu que seria oportuna una vaga de lloguers i un 18,2% creu que seria útils accions institucionals com la negociació o la concertació. Un altre 11% opina que calen manifestacions o concentracions.
Des de la Coordinadora per un Habitatge Digne destaquen diferents idees, com la incidència en la vaga general o la de lloguers, ja que "són un clar símptoma de les ruptures de la pau social que hi ha a Andorra per la creixent desigualtat i empobriment". Aquestes, es combinen amb accions directes com incloure afectacions al tràfic (com una assentada a la frontera) o ocupacions d’espais públics per fer una pressió més efectiva. També hi ha qui planteja accions agitatives o culturals més centrades a fer cada cop més ampli el moviment per l’habitatge o accions més institucionals lligades al sindicalisme de concertació clàssic (el qual, "veient l’estat de la taula d’habitatge, no sabem si pot tenir gaires possibilitats o si és una faceta més de la política de maquillatge", evidencien des de la plataforma).
Des de la plataforma evidencien que aquest neguit els "legitima" a "assenyalar i fer pressió a persones/figures i institucions concretes de la nostra societat, les que perpetuen aquesta problemàtica de l’habitatge". D'aquesta manera, deixen clar que el 45,2% de les persones demanen regular el mercat i un 40,8% limitar l'especulació, la inversió estrangera i que hi hagi habitatge social i protecció als llogaters. També denoten que "tothom reclama unànimement un habitatge digne" i que "demandes centrades en el turisme són poques com també ho són les centrades a polítiques tipus ajudes (6% només)". Segons reivindiquen des de la coordinadora això "denota que realment no es busca ser un poble d’assistits (sabent que això sol ser una transferència de diners públics als propietaris) sinó tenir eines vertaderes per emancipar-se".
I com a resultat ecident de l'enquesta, reivindiquen que els "interessa conèixer l’opinió del poble (ja que no es fan estudis d’opinió sobre determinades propostes polítiques com a altres països) sobre quines polítiques públiques s’haurien de fer relatives a l’habitatge segons la població (considerant que la llei òmnibus serà insuficient)". I tot i ser conscients que "no és una mostra representativa", sí que emfasitzen que "proposa unes línies interessants així com aclareix certs posicionaments de les classes populars andorranes". Ara des de la coordinadora es comprometen a analitzar-les i a mirar de quina manera es pot donar resposta a aquests problemes, tenint en compte també que el 6 de març hi ha convocada l'assemblea popular. I és que remarquen que la Coordinadora per un Habitatge Digne "ha de fer de canalitzadora d’aquesta frustració: ha de servir d’eina per organitzar les accions i fer demandes".
"El poble andorrà no busca ser ni assistit ni que se li vengui fum, aviat s’aprovarà una llei que és una enèsima mostra de maquillatge polític, venda de fum. Per fer front a l’especulació i la mercantilització dels habitatges, on hem de viure, l’única opció que ens queda és l’organització popular", conclouen.