Més enllà de la planta 4ª de l’Hospital

Andorra la VellaA vegades passa que una vivència et fa reaccionar. Que una experiència et fa adonar com pots ser útil a la societat i com pots posar el teu granet de sorra per contribuir a omplir els buits i les mancances de l’anomenat Estat del Benestar. Perquè, com acostuma a passar, acaben sent les persones que, amb la seva voluntat desinteressada, sense ànim lucratiu i amb dedicació i esforç quan ho permet l’horari laboral, acaben corregint les deficiències de l’Administració.

 

Comencem per les deficiències de l’Administració, que amb xifres les coses s’entenen millor. Abans que comencés la pandèmia, i a l’espera que arribin els problemes de salut que s’hi associaran, la Unitat de Conductes Addictives de l’hospital de Meritxell (UCA) va atendre 580 persones durant el 2019. Gairebé la meitat eren primeres visites. Pacients provinents de “qualsevol classe social i professió”, segons la coordinadora clínica de l’UCA, Angelina Santolària. Segons la pàgina web del SAAS, l’UCA està formada per un equip multidisciplinari de professionals per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives. Quantes persones formen aquest equip multidisciplinari? Dos psicòlegs clínics, una integradora social, una infermera, un psiquiatra i una educadora social. Sis professionals per atendre en un any gairebé 600 malalts, la meitat dels quals, per addicció a l’alcohol.

Justament, l’addicció a l’alcohol és el motiu que va dur la protagonista d’aquest article, l’Eva, a l’UCA. “Vaig començar a sospitar que tenia un problema d’alcoholisme perquè, tot i que no consumia tots els dies, quan ho feia, no parava. A l’UCA em van donar hora a un mes i mig vista. Als addictes ens costa reconèixer la nostra adicció, però quan ho fem necessitem respostes ràpides, ajuda el més aviat possible, perquè sí que pots anar al metge de capçalera però aquest no és expert en addiccions. A l’UCA et donaven cita cada mes o mes i escaig”, explica l’Eva, a qui aquesta experiència li va servir per donar forma al projecte Vida.

 

Vida pretén complementar l’UCA i ajudar a cobrir algunes de les seves deficiències. Vol fer un acompanyament i donar suport a persones amb addiccions i a les seves famílies i també el forma un equip pluridisciplinari, però en aquest cas no hi ha psicòlegs ni psiquiatres. “Volem crear grups d’ajuda mútua i ho fem persones que patim aquest problema, d’una manera horitzontal”, diu l’Eva, que es defineix com una “addicta en formació”, pels diversos cursos sobre intervenció en addiccions i prevenció de drogodependències que ha estudiat.

 

Un dels problemes que haurà d’afrontar l’associació és la lluita contra l’estigma, que s’accentua en societats petites. “M’estic sorprenent molt de la quantitat d’addictes que hi ha a Andorra. Tothom em diu, o la seva mare, o la cosina... que té algú proper amb problemes. No tinc dades. És una impressió, però m’estic sorprenent molt. Pensava que sent Andorra un lloc petit costaria més arrancar... però la necessitat és tan gran que l’associació funcionarà molt bé des de l’inici. Molta gent no vol anar a l’UCA perquè no volen que es parli d’ells. Potser els és més fàcil parlar amb mi que amb un psicòleg o psiquiatra. A Andorra hi ha molta gent addicta, i ja et dic, ho sé per la quantitat de persones que han contactat amb mi des que vaig anunciar la creació de l’entitat. La gent té molta por, però la manera de superar la por i l’estigma és parlar-ne”, argumenta l’Eva.

 

A més dels grups d’acompanyament, és previst que el Projecte Vida incideixi en la prevenció. “M’agradaria fer xerrades a les escoles, parlar amb el departament de joventut dels comuns sobre prevenció, intentar explicar que hi ha un altre tipus d’oci, sense alarmismes i per algú amb experiència, de manera realista”, explica. També hi haurà teràpia de grup: activitats, ioga, sortides a la muntanya, fer un hort terapèutic... a més de conferències d’experts.

 

L’associació també preveu incidir en la intervenció sobre drogodependències des d’una perspectiva de gènere. Crearà un grup de teràpia format només per dones. La raó: “Hi ha moltes dones maltractades, un 80%, que abusen de l’alcohol o els antidepressius per suportar la situació que viuen. És normal que les dones, a més d’haver de patir molt més estigma i si a sobre tenen una addicció i han patit violència de gènere, no vulguin estar amb homes. Hi ha un percentatge molt alt i les hem de protegir”, explica l’Eva.

 

Per seguir lluitant contra l’estigma que arrosseguen les persones que pateixen addiccions, i amb la voluntat de continuar donant forma a aquest projecte Vida, es buscarà un local que pugui passar desapercebut entre la ciutadania. “La meva condició és que els locals que em puguin cedir siguin segurs. Si pot ser en un portal que hi hagi més oficines, doncs millor. Volem que la gent que vingui estigui tranquil·la”, diu a presidenta de l’ens, qui resumeix, amb una frase, les sensacions que li provoca tot aquest procés de posada en marxa de l’associació: “Estic entre contenta, per com s’està rebent la proposta entre la gent, i trista, perquè m’adono de la magnitud del problema”.