"Els tractaments de Trastorns de la Conducta Alimentària controlen els símptomes però no generen salut"

Andorra la VellaLa pandèmia de coronavirus va provocar l'augment de casos d'una malaltia que res tenia a veure amb la Covid-19. Tants dies tancats a casa, van revelar entre molts pares els trastorns alimentaris que patien els seus fills i van posar en evidència l'anorèxia i la bulímia que fins aleshores havien passat desapercebudes per la poca convivència entre els membres de la família. A pocs dies perquè se celebri, el 30 de novembre, el Dia internacional de la lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), la FNAC Andorra va organitzar una xerrada amb Betina Plomovic, autora del llibre 'Anorexia y Psiquiatría. Que muera el monstruo, no tú', en la qual, l'autora va compartir la seva experiència per ajudar la seva filla a superar la malaltia.

En el llibre, que podeu trobar als Grans Magatzems Pyrénées, Plomovic assegura "haver viscut amb un monstre bicèfal": d'una banda, la mateixa malaltia que patia la seva filla, i de l'altra, el sistema psiquiàtric el qual va haver de suportar i que, considera, "maltracta el pacient". L'autora considera que "és urgent la necessitat d'humanitzar els tractaments i allunyar la psiquiatria de l'anomenat model 'biocomercial'", més pendent del temps que dedica a cada pacient que no pas del seu tractament. En aquest sentit, marca els punts pels quals la psiquiatria no tracta bé els pacients de TCA: "És un diagnòstic excessivament confús que es refereix a situacions heterogènies: Es centra en el símptoma i no en la persona. Segon, només part d´aquests diagnòstics suposa una malaltia molt greu, descrita des de fa segles tot i que no hi ha consens en explicar-la. Tercer, el tractaments estan adreçats a reeducar la persona (especialment a través del càstic) i controlar el seu símptoma principal, no a generar salut. Quart. L’estigmatizació, que també és institucional, provoca greus males praxis i més sofriment. Cinquè, la rigidesa de certa psiquiatria no disposada a dialogar, supervisar o questionar-se. Així es continúa amb la imposició de protocols i de medicació tot i agravar-se la salut de la persona malalta, la culpabilitzacio, l´enfoc no sistèmic o el pronóstic insalvable, que fa molt difícil tenir esperança". 

Durant la presentació del llibre a l'espai fòrum de la FNAC Andorra, Plomovic va explicar que el seu primer impuls va ser "intentar oblidar tota l'experiència viscuda després que la meva filla superés la malaltia contra tot pronòstic", però després, va creure que "era necessari obrir un espai de reflexió per acompanyar persones que pateixen processos similars". Per millor el tractament de TCA, considera que "caldria tornar a una vissió holística de l'ésser humà i adoptar models enfocats a promoure la salut. Quan apareix la malaltia, cal considerar els seus condicionants, cuidar abans de intentar curar, i acompanyar a la persona en el seu procés de reintegrarse. Hi ha molts models internacionals inspiradors per al nou pla de salut mental i addicions d’Andorra".

Segons dades proporcionades pel psiquiatre de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Joan Obiols, els darrers anys s'havia pogut constatar una disminució de casos d'anorèxia entre la població andorrana, mentre que els casos de bulímia es mantenien estables. Els casos de TCA es produeixen majoritàriament entre noies de 15 a 21 anys, tot i que cada vegada més, s'estan detectant pacients més joves. Pel que fa al tractament, vora el 50% dels afectats es recuperen bé, i el 30% tenen diverses recaigudes al llarg de la seva vida. El 20% restant converteix el TCA en una malaltia crònica.