Miquel defensa que des del 2013 BPA va deixar d'admetre clients que cometien frau fiscal

Andorra la VellaEl segon dia d'interrogatoris del judici del cas BPA ha seguit amb la declaració de l'exconseller delegat de l'entitat bancària, Joan Pau Miquel, qui ha fet un repàs dels comunicats tècnics que, al llarg dels anys, emetia l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) juntament amb els controls interns i els informes complementaris que les auditories externes efectuaven al banc i que s'enviaven a l'INAF. Durant la seva exposició, Miquel ha comentat que cap al 2008, la banca andorrana en general no complia alguna normativa internacional, reiterant al fiscal que no s'han de fixar en la normativa internacional, sinó en la normativa andorrana, que és en la qual estaven sotmesos. En aquest sentit, l'acusat, ha defensat l'evolució de l'entitat bancària al llarg dels anys, exposant que el 2011 van adquirir la primera llicència pel Banc d'Espanya d'un banc andorrà per treballar en territori espanyol. "Aquesta autorització anava lligada a què les nostres mesures de control s'adaptessin als estàndards espanyols", ha remarcat Miquel, assegurant que la transparència amb els reguladors sempre va ser total i constant.

En aquest sentit, ha declarat que l'INAF mai va traslladar cap inquietud respecte a les especificitats dels mecanismes de control intern i de la seva comunicació. A partir d'aquests informes complementaris, Miquel ha volgut deixar clar que l'entitat tenia molts altres riscos a gestionar a banda de l'àrea de prevenció, afegint que el mapa de riscos és un mecanisme de control que permet veure els vectors on el banc acumula més risc d'un any respecte a l'altre. Així, ha indicat que fins a l'any 2011 no van donar prioritat a tenir una eina informàtica que dibuixés el mapa de riscos, però ha deixat clar que el banc en cap moment estava descontrolat.

D'altra banda, l'exconseller delegat de la BPA ha manifestat que s'ha de ser conscient que la naturalesa de la banca andorrana des dels anys 80 fins al 2010 es basava en la confidencialitat i que per tant, era difícil mantenir les bones praxis, afegint que el model de banca ha evolucionat sempre amb total transparència amb el regulador. De fet, ja l'any 2013 BPA va deixar d'operar amb clients que feien frau fiscal al seu país, amb l'objectiu que les decisions del banc anessin dirigides també a complir amb els estàndards espanyols, ha declarat.

Durant aquest segon dia de declaracions, el fiscal ha mostrat diverses gravacions telefòniques de principis del 2013 en les quals participava Miquel, i també en algunes l'exdirector de la BPA, Santiago Rossell, i alguns representants de l'auditoria KPMG i del Banc de Madrid. En elles, s'ha sentit Rosselló conversant amb el representant de l'auditora sobre el cas Petrov i casos de corrupció i blanqueig de diners. En les converses també s'explicava quins treballs s'encarregarien a l'auditoria Deloitte i a KPMG. En aquest sentit, Miquel ha explicat que l'auditoria interna del banc té relació amb l'auditoria externa. De fet, ha recordat que cada cinc anys canviaven l'empresa d'auditoria, però que això no impedeix que poguessin tenir diferents paquets de contractació per altres fons d'inversió o SICAVS. A més, ha manifestat que la relació amb KPMG era bona perquè els seus serveis els havien set molt útils en la política d'adquisició que van fer a Espanya.

Miquel també ha comentat que el responsable de l'auditoria interna l'informava a ell perquè així estava previst en la normativa de l'entitat, ja que la seva funcionalitat jeràrquica depenia del conseller delegat. Sobre la relació entre Rosselló i la direcció de l'INAF, ha explicat que Rosselló era l'encarregat de tractar amb la direcció de l'INAF, i ha comentat que des del moment que Rosselló va tenir relació amb el cas Petrov, es va demanar a l'INAF si aquest interlocutor seguia sent correcte o no.

Sobre l'informe complementari dels estats financers del 2009, KPMG va emetre una opinió favorable. Per aquest motiu, Miquel ha explicat que en l'informe no hi ha cap salvetat, tot i que sí que hi ha recomanacions, que tenen per objectiu introduir millores. A més, ha indicat que el risc no estava descontrolat, perquè ja es coneixia el benefici i el risc de treballar en una realitat complexa en la qual es podia treballar amb el blanqueig de diners procedents del delicte fiscal. Així, ha indicat que hi havia riscos, els quals s'havien de treballar i mitigar.

Finalment, sobre alguna possible resolució judicial que pogués afectar el ministeri fiscal, el Tribunal Superior ha dictaminat que no es pot recusar. Tot i així, alguns demandants consideren que això no és el que estableix la llei.