"Mitja hora de vis a vis amb els familiars et dona força per la resta de la setmana"

Andorra la Vella'Vis a vis', 'Orange is the new black' o 'Prision break' són algunes de les sèries que ens donen una imatge de com és la vida als centres penitenciaris a través de la visió dels interns i internes que hi estan complint condemna, però algú s'imagina com és el dia a dia a la presó de la Comella. Les ficcions poden mostrar una imatge esbiaixada de la pura realitat de la garjola i per trencar amb estereotips o per reafirmar evidències, l'ANA s'ha introduït al mòdul de dones de l'empresonament a les instal·lacions del Principat.

Actualment al centre penitenciari tan sols hi ha un total de cinc dones, de les quals tres estan complint una condemna ferma i dues es troben en presó preventiva. Tot i que les internes tenen els mateixos drets i deures que els homes privats de llibertat, és cert que per organització, al mòdul de dones no es diferencia entre penades i preventives pel fet de ser minoria, una igualtat que, tal com expliquen els responsables de l'àrea de detenció del centre penitenciari, genera una mica de crispació entre elles, ja que "hi ha recluses que venen amb una pena ferma i volen acabar-la de complir amb tranquil·litat i després et trobes amb nous ingressos, que arriben amb la seva problemàtica particular d'acostumar-se a la normativa interna amb els horaris i tot el canvi de rutina".

Respecte a l'assistència a les preses i a les cures que reben, els responsables reafirmen que a la Comella, les internes tenen al seu abast tot allò que necessitin comprar per a la seva higiene i, en el cas que arribin al centre penitenciari sense "estris de primera necessitat", com per exemple productes d'higiene íntima, "els hi proporcionen i subvencionem nosaltres", malgrat que després s'ho han de comprar tot. A més, en referència a la possibilitat que arribi una reclusa embarassada, recorden que la Comella ja ha viscut aquesta situació i asseveren que al centre "elles estan molt controlades, bastant més que al carrer", tot assenyalant que disposen d'una infermera cada dia i una doctora tres cops per setmana, a banda que "també les porten a la ginecòloga, els hi fan proves, controlen la dieta, etcètera" i si els serveis de la presó no són suficients "se les deriva i la policia s'encarrega de fer el trasllat".

En aquest sentit, apunten que tot i que la Comella no disposa de les mateixes instal·lacions que altres centres penitenciaris arreu d'Europa, sí tenen les eines i, almenys avui dia, els espais per adaptar una sala on la interna i l'infant puguin estar-hi a gust. "Nosaltres no estàvem preparats per això, però quan la noia va tenir la criatura de seguida ens vam mobilitzar i vam habilitar la planta de menors per a ella, tenia el seu espai i també més visites amb la parella per la casuística de l'infant", indiquen.

D'altra banda, i malgrat la multitud de serveis que ofereix el centre penitenciari, el dia a dia de les internes és una realitat que ningú es podria imaginar, una d'elles, qui està complint una llarga condemna, explica com és i com van viure la pandèmia a la Comella, on fa poc més d'un mes que han recuperat els vis a vis amb els familiars després de la irrupció de la crisi sanitària. Les internes disposen d'una cel·la individual per a cadascuna donada la poca afluència d'internes, on passen la major part del dia, ja que només gaudeixen de quatre o cinc hores al dia de "pati", en funció de l'estació. "Hi ha noies que es passen les 24 hores del dia tancades perquè no fan activitats, però la resta, tres treballem en ordenança i una altra va a la sala de treballs manuals a les estones lliures, tot i això, en general passem unes 20 hores al dia a la cel·la", comenta.

"És la nostra casa", afirma i mostra l'escletxa per on dona el menjar a la resta de recluses, donada la seva condició de ser l'encarregada de servir els àpats i mantenir el mòdul de dones ben net. "No disposem d'un menjador comú on dinar i sopar, ho fem a la cel·la" assereix i manifesta que l'únic espai on poder fer "pinya" entre les internes és a les hores lliures a la sala comuna i remarca que entre totes "hi ha bona relació". El dia comença a les sis del matí, quan es lleva per dutxar-se i vestir-se amb roba còmoda perquè, al contrari del que es pugui imaginar pel que s'explica a les pel·lícules i sèries, no vesteixen uniformes. "Em llevo, preparo l'esmorzar i a les vuit el reparteixo, aquí mengem cafè o xocolata, un paquet de galetes i mantega i melmelada", diu i puntualitza que una vegada a la setmana poden fer una compra en un supermercat. "Ens donen una llista i nosaltres triem que volem comprar amb els nostres diners, com per exemple magdalenes, algun refresc o embotit per tenir alguna cosa per picar si t'entra la gana", apunta.

Un altre dels fets remarcable de la rutina al centre penitenciari de la Comella és la higiene personal, la funció d'ordenança de mòdul també contempla el repartiment dels respectius necessers, els quals les internes només poden utilitzar una hora al dia al matí, ja que "són objectes prohibits, com colònia, maquillatge, una fulla d'afaitar, etcètera, i quan finalitza el temps els agafo i retorno a un armari tancat amb clau pels penitenciaris". El dinar i el sopar es distribueixen a les 12.30 hores i a les set de la tarda, "en horari anglès" matisa rient la reclusa i afegeix que a vegades hi ha companyes que a les deu del vespre li comenten que necessiten menjar alguna cosa perquè tornen a tenir gana.

El fet més destacable de la vida a la presó, és la possibilitat de veure els familiars durant mitja hora un cop a la setmana. La interna exposa que arran de la pandèmia aquesta opció havia quedat totalment limitada per prevenir l'entrada del virus al centre, i ara, quasi un any i mig després de la seva prohibició, la reclusa assevera amb els ulls brillants d'emoció que ha pogut tornar a veure als seus éssers propers. "Mitja hora de vis a vis amb els familiars et dona força per a la resta de la setmana", constata, mentre detalla que també disposen de locutoris, "quinze minuts de contacte a través d'un vidre, els preventius en tenen dos a la setmana i els penats ferms tres". La presa també posa de manifest que amb l'esclat de la pandèmia i la prohibició del contacte amb l'exterior, la situació, més enllà del mer fet d'estar privades de llibertat, va ser més dura del que és habitual.