El 'modus operandi' de Joan Pau Miquel per a desviar fons de BPA en benefici propi

Andorra la VellaLa societat panamenya Landstreet, que es va utilitzar com a caixa B, de BPA era propietat de Joan Pau Miquel, CEO de l’entitat, i els dos gestors del fons Dolphin: Javier Escoda (35%) i Daniel García (15%). Landstreet firma un contracte amb BPA per obertura d’un compte on Josep Maria Frases Homedes firma en nom de la societat panamenya i Josep Antoni Rivero Carrizo en nom de BPA. S’oculta que Miquel té el 50% de la ‘caixa B’ i, per tant, s’amaga que el CEO és el real beneficiari del compte. Vital per a l’estructura delictiva per espoliar desenes de milions al banc. Miquel utilitza un testaferro en el seu propi banc per amagar que ell és Landstreet. En la fitxa es posa que els beneficiaris són “accionistes de BPA”. I en l’avaluació de risc és posar “zero” quan una societat panamenya habitual és el mitjà més utilitzat al món per blanquejar i ocultar l’arribada i sortida de capitals.

La funció suposada és que els dos gestors del fons Dolphin rebin el seu sou a través de Landstreet. Higini i Ramon Cierco coneixien tota l’operativa de Landstreet i que darrere hi havia Joan Pau Miquel. Així ho van explicar al consell d’administració del banc. La societat panamenya no estava autoritzada per l’Institut Nacional de Finances (INAF) per gestionar ni el fons Dolphin ni cap altre. Els Cierco i Miquel mai van transmetre a l’INAF l’existència de Landstreet.

La principal funció de Landstreet era ser la caixa B de BPA, per poder fer pagament que estiguessin fora de la comptabilitat del banc. De forma amagada amb operatives internes per dificultar la traçabilitat, BPA ingressa a comptes de la societat panamenya tres quantitats 51.430.887 euros, 6.435.453 dòlars i 4.056.487. Sumen uns 61 milions d’euros.

La justificació “d’aquests abonaments, de forma parcial, atès que no tots els abonaments resten justificats, era d’una banda, assessorament financer, activitat per la qual la societat, recordem-ho, no estava habilitada i d’altra banda, factures per serveis que LANDSTREET no hauria prestat mai a BPA, com més endavant es detallarà”, segons recull l’aute de processament d’aquest cas.

Dels 61 milions n’hi ha 13.288.801 que corresponen als imports cobrats pels gestors del Fons Dolphin, Escoda i García. Ho van percebre en un ‘compte pont’ a la suïssa Banca Rothschild a nom de Landstreet per dificultar el rastreig de l’origen dels diners.

Els abonaments que s’efectuarien a favor de Miquel a través de Landstreet, segons l’aute, no són per traspàs com es feia amb Escoda i García. El CEO del banc feia retirades en efectiu per dificultar el seguiment dels diners i, a vegades, fins i tot de forma fraccionada per complicar encara més la traçabilitat. Miquel va rebre de la societat panamenya, i per tant pagat per BPA de forma oculta al banc, 17.431.864 euros i 488.503 dòlars.

Com gairebé totes les operatives de blanqueig a BPA es van utilitzar contractes de prestacions de serveis inexistents i mai prestats per justificar pagaments del banc a Landstreet. S’inventaven conceptes genèrics per desviar els diners a la caixa B. Per exemple, “asesoramiento juridico”, “assessorament tècnic i financer” o “assistencia por asesoramiento comercial a centroamèrica”.  Aquesta operativa la fan Miquel que emet les factures de Landstreet per facturar al banc i Santi de Rosselló, el seu subordinat, que els valida. Com Miquel era Landstreet i al mateix era el CEO de BPA, ell facturava i ell es pagava per uns serveis que s’havia inventat, però que BPA mai podria saber per què ell era el principal executiu de l’entitat espoliada.

L’espoli del banc per part de Miquel no va guardar ni les formes. “Algunes factures són abonades abans de la pròpia emissió de la factura, el que porta a pensar que les factures només eren un mitjà artificiós utilitzat per justificar documentalment la licitud d’uns pagaments d’uns serveis que mai s’havien prestat, comportant una despatrimonialització de BPA en favor, especialment, de Miquel”.

Exemples:

“La factura núm. 20/09 porta data de 31 de desembre del 2009, però fou abonada al compte AD28 el 30 d’octubre del 2009, dos mesos abans de la seva emissió (per import de 364.429 EUR). La factura núm. 22/09 porta data de 31 de desembre del 2009, però fou abonada al compte AD28 el 30 d’octubre de! 2009, dos mesos abans de la seva emissió (per import de 204.554,50 EUR)”. Hi ha, com a mínim sis més, d’aquest estil. En total sumen més de dos milions d’euros.

Igualment, consten factures duplicades amb contingut diferent. La impunitat va arribar a tal nivell que els era igual que les factures duplicades fossin d’imports, com en aquest primer cas que ara citarem, superiors al milió d’euros cadascuna:

“Factura réf. 03/07: consten dues factures de LANDSTREET a BPA amb la réf. 03/07, de 20 de desembre del 2007, signades ambdues pel Sr. MIQUEL, però d’imports diferents, una d’elles per import de 1.153.658 EUR i altra per import de 1.291.214 EUR, doncs aquestes factures s’utilitzarien per justificar desviaments de fons de BPA a LANDSTREET, amb independència del concepte o import formalment o aparentment reflectit a la pròpia factura”.

Hi ha més i també altres situacions anòmales, però hi ha desenes de pagaments que es fan impossible de posar en un article. Miquel havia ‘reclutat’ a De Rosselló, perquè li validessin l’espoli i també a Josep Anton Rivero Carrizo. Les ‘xapusses’ d’aquest grup eren impròpies de professionals bancaris ni que estiguessin inventant-se factures i cobraments.

Les incongruències són infinites. El baix nivell de tot l’esquema només s’explica pel fet que com era una ‘caixa B’ situada en una societat panamenya si els americans no s’arriben a cansar del blanqueig massiu de jerarques chavistes i polítics mexicans corruptes mai s’hagués descobert.

És tot tan maldestre que fins i tot hi ha una vintena de factures que ni tan sols van ser abonades mai, amb els mateixos conceptes falsos de serveis mai prestats com ‘asesoramiento comercial centroamérica’. Hi ha 15 amb aquest mateix concepte. En total, les factures, que sembla ser que no s’han pagat tot i haver-se facturat, pugen més de 14 milions d’euros. Cal suposar que com havien d’inventar-se factures si serveis ja ho van fer en pla industrial amb fins a 14 milions que no van arribar a ser executats.

Miquel treia els diners que BPA enviava a Landstreet en ‘cash’ al banc per no deixar rastre i tenia diferents mitjans d’amagar-los. Per exemple, va posar 4,3 milions en ingressos en metàl·lic a la societat Terres del Mig que havien sortit del compte de Landstreet. I també hi ha desviacions a una altra de les seves societats: Principat Holding.

El CEO del banc va arribar a cobrar prop d’un milió d’euros de BPA per haver ‘presentat’ clients al banc, quan ell era el conseller delegat. Com no podia cobrar directament del banc per aquest concepte, utilitzava Landstreet per amagar aquestes operatives.

A través de Landstreet es pagava als prescriptors de clients per a BPA que en molts casos eren empreses i particulars d’Amèrica del Sud i Centreamèrica que volien pagar els suborns per obtenir concessions de polític i funcionaris corruptes. Un exemple clar és Centurión Consultores Econòmicos que van portar persones vinculades a la trama de suborns a gran escala a Amèrica Llatina, per les quals han estat condemnades, protagonitzada per les constructores brasileres Camargo Correa i Odebrecht.

A Thenalt, del grup argentí de Casa de Canvis condemnat per blanqueig i que ha deixat sense estalvis a milers d’argentins, se li va pagar a través de Landstreet prop de 3,8 milions per ‘presentar’ clients.

De tots aquests pagaments, Higini i Ramon Cierco De Rosselló i Rivero eren coneixedors, segons recull l’aute, “perquè es van fer els corresponents advertiments interns incloent-hi per part de Comitè per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals provinents de Crim de BPA”.

Higini Cierco va rebre 648.000 EUR provinents de Landstreet per una ordre de Miquel “coneixent aquests

l’origen dels diners, doncs els fets anteriors haurien estat executats de comú acord entre ells”.

L’aute recull que existeixen indicis suficients per sospitar que Joan Pau Miquel Prats, amb la connivència de Ramon Cierco i Higini Cierco (els tres que dirigien el banc a través del Comitè Executiu de BPA que només integraven ells) van crear Landstreet per desviar diners de BPA amb diferents estratègies.

Santiago de Rosselló i Josep Anton Rivero eren els dos col·laboradors que signaven autoritzant bona part de les operatives. Landstreet facturava assessoraments falsos i es desviaven els diners de BPA a Miquel o a les seves societats. També haurien retribuït certes activitats delictives com es desprèn dels fets provats en alguna causa ja jutjada.

La caixa B de BPA s’utilitzava també com a pantalla o “mandatari, per compte i ordre de BPA” (malgrat que mai s’hauria comunicat a cap òrgan de govern de l’entitat ni als altres accionistes aquest fet) per a efectuar determinats pagaments que havien de ser tractats amb discrecionalitat i confidencialitat.

Finalment, Landstreet hauria estat utilitzada per Miquel i amb la connivència dels Cierco, Rivero i De Rosselló per pagar per conceptes il·lícits per conceptes com ‘presentar clients’ o abonar diners als empleats que col·laboraven amb tot el muntatge paral·lel a BPA sense que la resta de treballadors ho pogués saber.

S’ha processat i estan en llibertat provisional en espera de judici els dos germans Cierco, Miquel, de Rosselló, Rivero, Escoda, García i Frases.