Montse Guerrero: “Estem anant cap al sistema americà, en què una estació ofereix de tot”

Andorra la VellaDes del 2016, Montse Guerrero està al capdavant de Ski Andorra, l’associació de les estacions d’esquí andorranes formada pels socis de les quatre societats: SAETDE, ENSISA, SECNOA i EMAP. L’objectiu de l’entitat és reunir els neguits i els problemes que comparteixen les estacions i després traspassar-les a l’organisme necessari. Ski Andorra fa de portaveu de les estacions davant el govern d’Andorra.

Què significa l’esquí a Andorra?

L’esquí té un pes molt important dins l’economia del país. Són les mateixes estacions les que han lluitat per arribar on són, sobretot gràcies a les inversions que hi ha hagut els últims anys, que han permès arribar a un nivell tècnic molt alt en certes estructures, com per exemple amb els remuntadors. També en els últims temps s’està apostant més per serveis complementaris.

A més de fer-ho pels esdeveniments esportius.

Aquests esdeveniments han permès posicionar Andorra al calendari d’elit d’estacions d’esquí, i no només a algunes estacions sinó a tot el país. Si tirem enrere, fa uns 20 anys Andorra era coneguda com una destinació per a principiants, i això ara ha canviat. Seguim tenint pistes per a debutants, però també en tenim per a copes del món, i això, com a país, et permet acollir tota mena d’esquiadors. La projecció a escala mundial actualment és molt bona.

Com s’arriba a poder organitzar aquestes competicions?

Jo sempre dic que a organitzar una final de la Copa del Món no s’hi arriba un dia per l’altre. El problema és que la gent sempre valora el resultat final i no veu tota la feina que hi ha al darrere. Fa anys, la primera Copa d’Europa que es va tenir ja ens va permetre posicionar-nos dins un calendari, i després ja van anar venint les Copes del Món el 2012 i el 2016, per acabar amb les finals de la Copa del Món de l’any passat. Tot aquest camí et va fent un nom i a poc a poc vas guanyant posicions a altres estacions. Ara mateix el més important és mantenir aquest nivell alt, que és i serà complicat.

I els Mundials?

De moment ja tenim un altre cop les finals de la Copa del Món per al 2023, i els mundials del 2027, ja es veurà. Com a país, és una aposta molt agosarada i amb molta més feina al darrere, però haver arribat fins on som ara ja és un orgull i suposa una projecció internacional molt important.

De cara a aquesta nova temporada que ja ha començat, quines són les principals novetats?

Cada estació té novetats, i aquest any la inversió general de les estacions és molt potent i està al voltant dels 16 milions d’euros. Però si hagués de destacar-ne alguna, em quedaria amb el nou sector que s’obrirà a Grandvalira, el sector Peretol, que permetrà un nou accés a l’estació. Tot i així, una inversió contínua que fan cada any les estacions són els sistemes d’innivació amb els canons de neu. Quan escasseja la neu, Andorra ha pogut assegurar sempre la temporada. Per altra banda, s’ha arribat a un moment que quan tens les instal·lacions i les infraestructures s’ha de buscar alternatives, i cada vegada hi ha més oferta i més bons serveis de restauració.

Aquí és on volia arribar: el turista busca cada cop més experiències al voltant de l’esquí?

Exacte. Al capdavall, l’esquiador busca poder passar tot el dia a l’estació i en el mateix lloc també hi vol viure el màxim d’experiències possibles durant un dia d’esquí. Estem anant cap a un sistema americà, en què una estació ofereix de tot. Tens l’opció de la part d’esquí i tota l’oferta complementària que pots fer amb la neu. Hi ha moltes activitats que es poden fer tant de dia com de nit, com per exemple circuits amb raquetes i amb motos de neu. Les estacions s’estan obrint i estan intentant diversificar el dia d’esquí tradicional que coneixíem fins ara, amb la intenció clara de posicionar-se com un referent internacional.

Potser el que ha canviat més és la restauració...

Ha arribat un moment que el restaurant a pista ja no és el que era fa 20 anys. S’ha apostat molt fort per tenir més restaurants a les mateixes pistes, amb més varietat, i a vegades amb xefs coneguts. Si ens hi fixem una mica més, el canvi s’ha produït en els últims 5 anys, quan s’ha ampliat la restauració nocturna, que ja des de l’inici va tenir i té una molt bona rebuda. L’oferta és tan variada que hi ha alguns restaurants als quals els clients han d’accedir fent esquí de muntanya, amb motos de neu o amb raquetes, i un cop allà es troben completament al mig de la muntanya i les pistes. Tots aquests restaurants estan funcionant molt bé i la majoria requereixen una reserva prèvia. Amb exemples així és el que et comentava, les estacions estan venent cada cop més una experiència i sensacions: en aquest cas, poder sopar amb la calma i les vistes que t’ofereix el fet d’estar completament aïllat.

Quin és el turista que busca Andorra o quins són els nous mercats que s’han de potenciar?

Realment, com a entitat Ski Andorra no som comercials, però sí queconeixem alguns mercats on tenim un percentatge petit de turistes, com poden ser els finlandesos o els israelians, i s’està intentant que puguin créixer. A banda, també sé que últimament s’està intentant treballar molt amb el mercat xinès. Tot just s’ha fet alguna promoció i s’està començant tot, però de ben segur que aquest any ja en veurem algun i en un futur molts més. Tot i així, el que ha fet molt bé Andorra és tenir una diversificació del mercat. Lògicament, tenim un pilar molt fort, que és la clientela espanyola, que suposa un 50% dels turistes. Després també tenim un 11% de francesos i, pel que fa a la resta, s’està diversificant molt. Hi ha anys que puja molt un país i després baixa.

Com es fa la promoció?

Una part la fem a través d’un conveni amb Andorra Turisme i negociem les diferents accions que volem fer. Ara mateix, disposem d’un pressupost de 300.000 euros, dels quals 200.000 els aporta Andorra Turisme i la resta nosaltres. Dins d’aquest conveni hem anat a diferents fires com la fira Ski Show d’Anglaterra, i també anirem a Tolosa i a Nantes, o fins i tot a Portugal. A part de promocions en fires, també patrocinem snowdomes a Anglaterra, perquè allà hi ha la tendència d’aprendre a esquiar en aquests espais artificials tancats abans d’anar a pistes i, per tant, així som en llocs on sortiran possibles esquiadors. A banda, des de Ski Andorra en solitari fem promocions a agències de viatges perquè puguin vendre les estacions, i ho fem sempre en quatre zones d’Espanya que van rotant.

I dins de la promoció, quins forfets oferiu?

Tenim el forfet de temporada, que dona accés a totes les estacions, i el forfet de 5 dies, que poden ser consecutius o no. Aquest últim és un forfet per a una clientela molt específica que vol canviar d’estacions. Però de fet cap dels dos forfets no té gaire tirada perquè, per exemple, el de temporada que oferim té un preu més elevat que el que ofereixen les estacions. Són les estacions les que tenen una gran varietat d’oferta de forfets, i aquest any gairebé tothom en pot trobar una a mida.

Ja per anar acabant, un dels temes que els últims temps porta bastanta cua és el personal que necessiten les pistes...

Això ho porta cada estació, però el problema principal que s’estan trobant ara mateix és el de l’allotjament. S’ha de mirar com es pot regular, perquè si no pots garantir un allotjament o el que ofereixes és massa car, estàs provocant que el personal que ve de fora no hi pugui fer front amb el seu salari. Si al final els treballadors no poden venir, no es podrà obrir.

Quants treballadors es contracten?

L’any passat es van necessitar 2.800 places i aquest any ja se n’ha demanat entre un 5% i un 10% més. Del total, un 44% dels treballadors són residents però tota la resta són estrangers provinents d’Espanya o sobretot d’Argentina i Xile. Aquest lligam amb els països llatinoamericans està creant vincles molt forts perquè estan podent completar el seu any laboral. Això es veu perfectament amb el gran percentatge de gent que repeteix any rere any, que oscil·la sempre entre un 60% i un 70%.

Finalment, cap on creu que va el sector, ara que Ordino Arcalís ha sortit del paraigua de Vallnord?

El que canvia principalment és el concepte de marques i la seva comercialització. S’ha creat Grandvalira Resorts, que, a banda de tenir les estacions Grandvalira com a tal, ara s’hi afegeix Ordino Arcalís. Aquestes tindran una comercialització única però seguiran sent dues marques diferents.

Estem anant cap a la unificació del sector?

Doncs, i per què no? Podria acabar unificant-se tot. Si fa 20 anys m’haguessis fet aquesta pregunta, ho hauria vist molt difícil, per no dir impossible. Tot va canviant i va seguint el seu propi curs, i poden passar moltes coses, però tot això depèn de les societats. Potser si hi hagués ni que fos una unificació d’un forfet comú, es donaria una imatge més conjunta per a la venda exterior. Al capdavall seria el mateix que el forfet que oferim ara des de Ski Andorra, al qual se li podria donar més oferta i comercialització, però això tan sols depèn de les societats.