Murs de prop de 30 metres a la tercera edició del curs d'artesans de pedra seca
Els organitzadors valoren el treball en equip i la complicitat
Andorra la VellaLa tercera edició del curs d'artesans de la pedra seca s'ha tancat amb un balanç positiu tan pel que fa a la participació com per la implicació dels participants. Durant els cinc dies que s'ha desenvolupat el taller s'han aconseguit aixecar gairebé trenta metres de mur, s'ha dut a terme la restauració d'una barraca parcialment enderrocada i també s'ha fet la reparació dels sostres malmesos de dues barraques més. L'organització valora que un dels punts forts de l'edició d'enguany ha estat el treball en equip i la complicitat que s'ha generat.
La iniciativa, organitzada pel departament de Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura i Esports, juntament amb l'espai sociocultural de Cal Pal i l'assessorament de Xavier Llovera, té per objectiu impulsar l'ús de la tècnica de la pedra seca, i donar a conèixer i difondre un art sovint desconegut, propi del paisatge andorrà.
El curs s'ha dut a terme als prats d'Encodina, a la parròquia d'Ordino, un espai que compta amb una gran quantitat de murs i parets de tanca, i de les típiques barraques o aixoplucs que servien de refugi contra les inclemències del temps o també d'espai per guardar-hi les eines.
Des del Govern informen que al curs hi han participat perfils molt diferents, des d'obrers de la construcció, arquitectes, restauradors, guies de muntanya o fins i tot, gent que gestiona terrenys i parcel·les delimitades per murs de pedra seca.
Els participants han pogut adquirir les nocions bàsiques de com aixecar murs i restaurar barraques, sobre l'ús de les eines, entendre la morfologia de les pedres per seleccionar-les i utilitzar-les de la manera més idònia, observar l'arquitectura de la pedra seca del seu entorn i saber actuar amb l'estil constructiu de muntanya.
Tanmateix, els participants han pogut prendre consciència de la importància de preservar aquest llegat tan arrelat al nostre país. La pedra seca és una tècnica tradicional, principalment funcional, i un referent en sostenibilitat, on els materials usats són extrets i transformats al lloc de construcció per donar forma a estructures ramaderes i agrícoles, forns de calç, fonts o camins.
