Per Nadal, cap infant sense regal

Andorra la VellaQuan un esdeveniment arriba als 25 anys, és perquè les coses s'han fet bé. Encara que en el cas de la campanya de recollida de joguines a favor de Càritas, el seu impulsor, el periodista de RTVA Òscar Royo, esperava no arribar-hi. Diu que "la il·lusió seria no haver-la de fer", perquè voldria dir que les coses van millor. Un any més, però, l'ha tirat endavant amb el suport del mitjà on treballa i de MoraBanc.

L'Òscar tenia 19 anys quan va engegar per primer cop la campanya. Llavors no existia cap iniciativa similar a Andorra. I va engrescar el seu amic de tota la vida i actual director de RTVA, Xavi Mujal, a impulsar una acció solidària per ajudar alguna entitat benèfica, coincidint amb el període nadalenc. Havia escoltat una notícia que explicava que hi havia gent necessitada. Segons Royo, "estem en un país que és més mirall d'alguna cosa que no és", perquè aquesta necessitat pel carrer no es veu. Andorra no és com Barcelona, Madrid o Londres, on es pot trobar gent demanant caritat als carrers. Assegura que hi ha més misèria de la que ens imaginem, però el consola que el nombre de famílies necessitades no creixi excessivament. L’any passat es van beneficiar de la campanya uns 200 nens i nenes. Enguany en manté la xifra, però potser una quarta part no són els mateixos, la qual cosa vol dir que hi ha una rotació i que la situació d’algunes famílies ha millorat.

L'impulsor de la recollida de joguines apunta que, d'inici, van vendre la campanya “molt malament”. Llavors encara no existien les xarxes socials per poder fer difusió, de manera que només comptaven amb algun que altre anunci gratuït als diaris del Principat. Pel que fa a les joguines, l'Òscar diu que la gent, el primer any, "va venir a buidar el traster", ja que es van trobar amb nines sense cap, patins amb tres rodes i ninots sense braç. I no podia ser que el nen o nena que obrís un regal es trobés una joguina trencada. Per això van decidir canviar el missatge i demanar que les joguines fossin noves, encara que sense exigir cap preu, per tal que tothom col·laborés amb el que bonament pogués. A més, insisteixen que no siguin bèl·liques i, darrerament, també no sexistes. I que es puguin repartir entre infants i adolescents, des dels 0 fins als 16 anys, ja que sempre hi ha hagut problemes amb la franja d'edat més gran. D'aquí que, a banda de joguines, també es demanin llibres, material escolar, motxilles, roba o altres. De fet, les ajudes que reben en forma de diners serveixen per comprar diversos articles per a les edats que no quedin del tot cobertes.

Royo es sorprèn amb la qualitat d'alguns regals. Assegura que hi ha gent que es gasta molts diners i que l'any passat van tenir algunes sorpreses, ja que van rebre des de drons fins a ordinadors portàtils. “Crec que estem en un país on la gent és molt solidària”, diu. Ara bé, reconeix que no han aconseguit que la gent porti les joguines sense embolicar, cosa que els hi facilita molt la feina a l'hora de repartir-les, ja que Càritas les classifica per edats.

El moment especial que l’Òscar es perd

Després de 25 anys promovent la campanya de recollida de joguines, l’Òscar Royo acumula una pila de moments. No en recorda cap que sobresurti per damunt dels altres, però el fet d’haver estat professor durant 16 anys l’ha impulsat a no abandonar la iniciativa. Sap que alumnes seus s’han beneficiat d’aquesta campanya i el naixement dels seus fills va ser el punt d’inflexió que el va portar a viure de nou el Nadal de manera especial, i a pensar en aquells nens i nenes que no tenen una vida tan fàcil.

Royo confessa que, any rere any, s’ha perdut “el gran moment de la il·lusió”: l’alegria dels nens i nenes quan reben els regals recollits amb la campanya. Fins ara, Càritas organitzava una festa per a les famílies beneficiàries amb els Reis Mags. Enguany, però, la manera d’entregar les joguines ha canviat i seran els pares els qui les recolliran prèviament, per tal de poder celebrar un Nadal “el més normal possible” i que els infants obrin els regals el 25 de desembre o el 6 de gener.

25 anys i els que calguin

Després de tots aquests anys, Òscar Royo desconeix quantes joguines es poden haver recollit. De mitjana calcula que unes 600 per campanya, de manera que, amb l'actual, ja serien al voltant de 15.000. Sempre s’ha procurat poder repartir unes tres joguines per infant.

La campanya d’enguany va començar el 2 de desembre i acabarà el 3 de gener, quan Càritas repartirà les joguines recollides. Inicialment només durava quinze dies, però amb els anys s'han adonat que hi ha molta gent que fa les compres durant l'última setmana, per això ara s'allarga tot el desembre. A més, com que compta amb una trentena de punts de recollida arreu del Principat (molts d’aquests són oficines de MoraBanc), facilita que la gent pugui col·laborar, especialment els jubilats.

Per tal d'aconseguir joguines i donacions, cada any s'organitzen més iniciatives, tot i que algunes es celebren de fa molt de temps, com el Quinto dels Padrins d'Andorra la Vella. L'Òscar procura assistir a totes, per tal d'agrair personalment als organitzadors i participants la seva col·laboració. Ara bé, la campanya també compta amb ajudes d’empreses privades, com enguany la de la botiga Superdry, que ha donat una quantitat important de roba, o la del restaurant Can Manel, que donarà un petit percentatge de cada un dels àpats que serveixi durant les dues setmanes principals de les festes de Nadal.

I així és com la campanya s’ha anat fet gran. El que va començar amb la idea de donar un cop de mà, “s’ha convertit en un pop de 50 tentacles” diu l’Òscar, que arriba arreu del Principat. No es tracta d’un negoci, però l’impulsor de la campanya, que està acostumat a viure la vida amb ritme i sense pausa, ja pensa més enllà i es planteja la possibilitat d’estendre la campanya a l’altra banda de les fronteres andorranes, als territoris més propers. Així, si amb una determinada xifra de joguines es cobreixen les necessitats del país, però se’n recullen moltes més, aquestes altres podrien servir per ajudar alguna entitat o organització benèfica de proximitat, de la Seu d’Urgell per exemple. La idea de moment és embrionària. “Tothom parla de brots verds i que les coses van millor”, apunta Royo. Caldrà veure si és així o, del contrari, s’hauran de seguir esmerçant esforços amb la campanya nadalenca de joguines.