"No hi ha cap jove jueu a Andorra d'entre 13 i 30 anys"
La comunitat jueva, de 73 membres, lamenta que tots els joves marxin a fora per buscar millors feines
Andorra la VellaL'Agència Telegràfica Jueva ha fet un reportatge sobre com viu la comunitat jueva a Andorra. Van entrevistar diferents membres de la petita comunitat, de 73 membres, que van explicar com és la vida per a un jueu al Principat i els problemes que tenen. Els principals problemes de la comunitat són la falta d'una sinagoga, la marxa dels joves a altres països buscant millors feines, la falta d'un cementiri i que no hi hagi restaurant de menjar 'kosher' amb una gastronomia basada en el porc que els practicants tenen prohibit menjar.
Added Miriam, una immigrant de Casablanca que va passar dos anys en un kibutz a Israel, indica que "a hores d'ara no hi ha antisemitisme a Andorra. A vegades (la gent del Principat) pregunta coses i posa cares rares, però no saben res del judaisme". Indica que tampoc els israelians saben res d'Andorra. Recorda un incident fa dècades quan a l'aeroport Ben Gurion van haver de mirar un mapa quan els hi va entregar el seu passaport andorrà. "Des d'allà vaig intentar trucar a la meva mare i quan li deia a l'operadora 'Andorra' ella creia que volia dir 'Hondures'.
S'explica que Andorra no té història d'antisemitisme ni rastre que visqués cap jueu al país fins a la Segona Guerra Mundial quan entre dos i tres mil, perseguits pels nazis, creuaven el Principat per arribar a Espanya. La majoria de la comunitat jueva d'Andorra té arrels a la ciutat marroquina de Larache.
Cada cop són menys i els joves marxen
Al 1998 es va crear l'Associació Cultural Israelita de les Valls d'Andorra. Tenen un local que tècnicament no és una sinagoga perquè segons la comunitat no està autoritzat a Andorra on està prohibida la consagració de llocs de culte no catòlics. La sinagoga més propera és la Chabad Lubavitch a Barcelona. En les celebracions es fa venir un rabí, no hi ha cap a Andorra, de Tolosa o París.
Quan es va crear l'associació eren 120 jueus. Des de llavors 15 han mort i molts joves han marxat a fora a viure perquè havien estudiat especialitats que al Principat no tenen sortida. "No hi ha cap jove jueu d'entre 13 i 30 anys a Andorra perquè tots han marxat ja que les bones feines són a fora i no es casen entre ells", explica Míriam.
Disposar d'un cementiri
Isaac Benchluch Ayach és el president de la comunitat. La seva dona Lídia, que va ser batejada catòlica, es va convertir al judaisme sota la supervisió de dos rabins de Barcelona. Benchlucxh explica que al país "no hi ha restaurants Kosher i la cuina catalana (andorrana) és gairebé tot porc. És dur per a un jueu viure a Andorra".
Benchluch indica que negocien amb el Govern crear un cementiri jueu el 2025 o 2026. "El terreny és molt car i estem demanant un tros de terra a Escaldes que aculli cent tombes".