"No és un tema polític ni una cacera de bruixes", diu Dolsa sobre l'afer d'un terreny a Engolasters

Escaldes-EngordanyEls cònsols d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili i Joaquim Dolsa, acompanyats del secretari general, Cerni Escalé, han comparegut aquest dilluns davant la premsa per explicar el cas de les Terres del Solà de l'Estany, un terreny situat a Engolasters que és objecte de controvèrsia entre la corporació comunal i la propietat privada. "Aquest és un tema d'irregularitats administratives en dos moments puntuals, no és un tema polític ni una cacera de bruixes" ha emfasitzat Dolsa, que ha afegit que un cop la corporació ha constatat tot un seguit de suposades irregularitats ara el que cal és "corregir-les". Gili, al seu torn, ha destacat que el cas arrenca arran del fet que la propietat va demanar una llicència d'obres i que llavors es van detectar "incongruències" entre el pla d'urbanisme i la realitat dels terrenys.

Gili ha explicat que tot arrenca quan des de la propietat dels terrenys es va entrar la demanda d'urbanització i llavors es va comprovar que al pla d'urbanisme el terreny constava com a consolidat (la qual cosa suposa que els vials han d'estar fets i que compta amb un seguit de serveis) però que, en canvi, "si algú es desplaça" fins a la zona pot comprovar que aquests requisits no es compleixen. Arran d'aquests fets el comú va fer silenci administratiu la qual cosa va suposar que els privats duguessin la corporació comunal a la Batllia. "En cap cas ho fa el comú" ha volgut deixar clar Gili. D'aquesta manera, la cònsol major ha detallat que el "primer error o oblit" constatat va ser que el primer pla d'urbanisme parroquial classifiqués aquests terrenys com a sòl consolidat quan no ho eren. I el segon s'hauria donat en la revisió del pla del 2018, ja que "els tècnics diuen" que s'hauria d'haver posat com a no consolidat. La cònsol major ha assegurat que davant la demanda dels propietaris privats el comú "s'ha de defensar" i que arran d'això va començar la recerca de documentació que va generar encara "més dubtes" al voltant d'aquest afer. I ha destacat que quant al fet que es decidís que el cas fos tractat a porta tancada en tres consells de comú, s'ha volgut "malinterpretar", i ha afegit que si s'ha fet així ha estat per preservar la intimitat i el dret a la imatge de les persones afectades, en aquest cas Sandra Tomàs, que a més és una persona pública, tal com ha afegit el secretari general, Cerni Escalé. "No hi ha hagut cap indefensió ni obscurantisme", ha destacat la cònsol, que ha afegit que els consellers de l'oposició i la propietat han estat informats en tot moment. De fet, ha subratllat que fer els consells a porta tancada ha estat "una decisió unànime", ja que ha estat "compartida" per la minoria. Al seu torn, Escalé ha manifestat sobre aquest aspecte que han tingut lloc tres sessions de consell de comú a porta tancada, la primera de les quals el 28 de juny; una segona el 7 d'octubre i la tercera el passat 10 de desembre, en la que es va decidir que s'aixequés el secret i que a partir d'ara les sessions on s'hagin d'abordar aquest aspecte seran públiques.

Escalé ha entrat més al detall dels actes cronològics en què s'ha anat desenvolupant aquest afer i així ha puntualitzat que l'11 de març del 2020 va ser quan Sandra Tomàs va demanar la llicència urbanística per a la parcel·la, que fa 11.300 metres quadrats. Després del silenci administratiu abans esmentat el 2 de febrer d'aquest any Sandra Tomàs i Raül Tomàs, el segon propietari de la parcel·la, presenten la demanda a la Batllia contra el comú per poder urbanitzar. És llavors quan la corporació comença a recopilar documentació i "es comencen a trobar irregularitats", tal com ha comentat el secretari general. El 10 de juny Escalé i el cap de cadastre, que és qui porta el dossier urbanístic ja que el cap d'Urbanisme no intervé en ser germà de l'arquitecte de la família Tomàs, es troben amb els cònsols per exposar-los el cas i cinc dies després es manté també una trobada amb el cap de la minoria i la consellera major, Cèlia Vendrell. En una altra trobada amb els membres de la minoria es "comenta" la possibilitat de fer els consells a porta tancada.

El 23 de juny el comú manté una reunió amb Sandra Tomàs i el seu advocat, se'ls dona la documentació i se'ls informa que s'han detectat un seguit d'irregularitats administratives i se'ls demana si tenen documentació que aclareixi el cas.

Posteriorment, en la sessió de consell de comú del 28 de juny el comú aprova demanar a la Batllia que faci una revisió d'ofici de tota la documentació, és a dir, que es deixa en mans de la justícia jutjar sobre tota la documentació trobada. El 30 de juny la corporació comunica de manera oficial a la Batllia que suspengui la causa que hi ha en curs i que de forma paral·lela revisi d'ofici i per via administrativa aquesta documentació. Poc després els propietaris demanen informació addicional i el comú els dona un mes més un altre d'addicional perquè puguin fer al·legacions. El termini va cloure el mes de setembre i en vistes de les al·legacions es convoca un segon consell de comú a porta tancada per valorar-les i decidir dur-les a la Batllia.

Les revisions d'ofici que es demanen fan referència a tres actes diferents. El primer dels quals, la delimitació que es va fer el 1992 amb un informe jurídic contrari, ja que sembla que no s'estava fent com calia, és a dir, sobre el terreny. A més, l'acta del comú en què es tracta aquest tema menciona l'informe, però en cap cas que fos negatiu i a més es dona la circumstància que qui llavors era propietari del terreny, Joan Tomàs, era cònsol menor i no consta que s'abstingués. La segona revisió fa referència a la permuta de terrenys entre Tomàs i el comú. El terreny del privat estava valorat en 186.000 euros i el comunal en 266.000 euros i atenent a aquesta diferència i també al fet que no es tractava de terrenys de la mateixa tipologia sembla que el pèrit judicial "no tenia tota la informació", segons Escalé. Tampoc queda clar, ha afegit, quin era l'interès de la corporació comunal en permutar aquests terrenys.

La tercera revisió és sobre la qualificació del terreny com a sòl consolidat i el fet que en la revisió del 2018 es continués mantenint.

Davant aquests fets, el cònsol menor ha destacat que el comú el que no pot fer és "mirar cap a un altre costat" perquè "tots som iguals davant la llei". En aquest sentit, ha destacat que el que ha de fer la corporació és vetllar perquè es "respecti l'interès general"

Manifestacions de l'oposició

En una roda de premsa que els membres de l'oposició havien convocat aquest dilluns al matí per fer balanç del mandat també s'han posicionat sobre aquest afer. "Ja vam avisar la majoria de les conseqüències que podia tenir", ha explicat el cap de l'oposició, Miquel Aleix, afegint que "haurien d'haver parlat amb els cònsols anteriors i amb la propietat afectada", abans de tirar pel dret i judicialitzar-ho. Els consellers de Demòcrates per Andorra han defensat la legalitat de l'autorització com a sòl urbanitzable. "Quan una zona té una tipologia urbanística i un projecte autoritzat en sòl urbanitzat, voler parar-ho perquè no agrada... Crec que no és feina del comú", ha qüestionat Aleix, així com tampoc fer ús "de polítiques incendiàries". "És una manera de treballar impròpia d'una majoria comunal", ha afegit al seu torn Jordi Vilanova.