Nou Pla Estratègic, nou rumb pel patrimoni cultural andorrà

Andorra la VellaHistòria, etnologia i món rural. El Museu Casa Rull de Sispony va ser l’escenari escollit el passat deu de desembre de la presentació del nou Pla Estratègic de Museus i Monuments Nacionals 2024-2030. Un document que traça el futur del patrimoni andorrà i que van presentar la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, juntament amb la cap d’àrea de Museus i Monuments, Rut Casabella, i l'actual director de Promoció Cultural, Joan-Marc Joval.

De fet, aquest pla -que respon a la voluntat de renovar l'antic volum i que inclou per primera vegada els monuments- presenta un total de nou línies estratègiques que, després d’una exhaustiva anàlisi i diagnosi de la situació actual, hauran de servir per marcar el rumb de la gestió cultural del Principat.

En primer lloc, doncs, primera línia, titulada 'Una nova perspectiva sobre els monuments', proposa una revisió del paper dels monuments en el paisatge cultural, tot promovent-ne la preservació i l’ús com a eines per explicar la història del país. De fet, aquesta línia busca posicionar els monuments com a pilars fonamentals del relat cultural andorrà. A continuació la segona línia sota el títol 'Un nou lideratge per a tres museus nacionals', se centra en la renovació i potenciació de la Farga Rossell, l'Espai Columba i el Museu Nacional de l’Automòbil per a convertir aquests tres espais en referents a través de projectes innovadors i atractius.

La tercera línia, titulada 'Museus de comunitat i consolidats', destaca el rol dels museus locals com a connectors entre la cultura i la societat, i buscar impulsar-los com a espais de participació ciutadana i dinamització social per a reforçar el seu impacte en el territori i en les comunitats que els envolten. Tot seguit, la quarta línia, amb el títol 'Col·leccions accessibles', posa l’accent en l’accessibilitat de les col·leccions dels museus nacionals, i presta especial atenció al tema de la digitalització com a eina clau per garantir-ne la preservació i la difusió internacional. Amb relació a aquest punt, i segons va concretar Joval, "a mitjà termini es treballarà per millorar l’anàlisi de públics, impulsar la web del Museu Postal i establir sinergies amb agents externs, mentre que, a llarg termini, s’integraran les col·leccions en una plataforma digital centralitzada i es continuarà garantint la conservació dels objectes exposats".

La cinquena línia, anomenada 'Coneixement dels nostres visitants', aposta per analitzar i comprendre millor els interessos del públic amb la utilització de dades i eines de seguiment per crear experiències personalitzades i millorar la satisfacció dels visitants. Més enllà, la línia número 6, titulada 'Imatge dels museus nacionals', planteja reforçar la comunicació i el posicionament dels museus, i treballar perquè esdevinguin emblemes culturals tant a escala nacional com internacional. La línia número 7, sota el títol 'Professionalització dels serveis', aposta per la formació constant del personal i l’optimització dels processos de gestió amb l'objectiu de millorar la qualitat dels serveis que ofereixen els museus.

Sota el títol 'Museus nacionals al món', la vuitena línia proposa projectar els museus andorrans a escala internacional mitjançant col·laboracions amb altres institucions i la participació en xarxes i esdeveniments globals. Finalment, la novena línia, amb el títol 'Un museu nacional de país', contempla la creació del gran museu nacional que, un cop sigui una realitat, hauria d'esdevenir un ens per sintetitzar tota la identitat cultural andorrana. Una iniciativa que, com va recordar Bonell durant l'acte, ja estava contemplada a l'anterior pla estratègic i sempre ha estat una prioritat pel Govern, tot i que es va haver d'ajornar a causa d'altres urgències, com la crisi derivada de la pandèmia. "De cara al 2025, volem compartir tota la informació recollida amb la ciutadania a través d'un procés participatiu, amb l'objectiu de complementar el treball fet fins ara. Així, pel pressupost del 2026, podrem començar l'execució del projecte amb els capítols corresponents i definir una partida pressupostària" va concretar, la titular de la cartera de Cultura.

Aquest Pla Estratègic de Museus i Monuments Nacionals, doncs, no només marca un abans i un després en la gestió del patrimoni cultural del país, sinó que també inclou la voluntat de convertir la cultura en un motor de desenvolupament social, econòmic i identitari pel Principat. Una mirada nova posada en el futur que també inclou la diversitat cultural i la perspectiva de gènere per a donar protagonisme als personatges femenins de la història, sovint massa oblidats malgrat el seu paper clau.