El nou pla de salut mental preveu modernitzar el tradicional model d'internament

Andorra la VellaEl nou Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (Pisma) 2021-2030 té com a objectiu modernitzar el tradicional model residencial d'internament de les persones amb aquestes patologies posant les persones al centre i analitzant en profunditat els trastorns per esgrimir quin és el millor tractament. Així ho han manifestat aquest dimarts en roda de premsa la secretària d'Estat de Salut, Helena Mas, i el psiquiatre i assessor en Salut Mental del ministeri de Salut, Pere Bonet, qui han assenyalat que el nou pla "transforma" el concepte tradicional de salut mental deixant de costat pràctiques desfasades.

"Els tractaments han de ser personalitzats, donant recursos a la persona per abordar la seva patologia o trastorn i ajudar-la a recuperar-se", ha indicat Mas, tot afegint que una de les prioritats és adequar un recurs residencial al país, que "no sigui un centre d'internament", per donar resposta a la realitat actual de la salut mental. D'aquesta manera, ja s'està treballant en l'anàlisi dels casos a Andorra, els quals actualment es troben en centres residencials (32) o pensions (17) a l'estranger, per definir el possible retorn a Andorra tenint en compte la seva situació, patologies i antecedents. "Volem deixar enrere el model clàssic i fosc dels centres que coneixem, de no replicar les velles consignes i donar un millor servei assistencial", ha manifestat.

Amb aquesta premissa sota el braç, el Pisma es desplega en un total de sis eixos alienats amb les polítiques internacional de salut mental, catorze línies d'actuació i 64 accions que cerquen un objectiu. Entre les més destacades, tal com han mencionat els ponents, és la definició del rol de les persones amb la línia de les patologies, els familiars i els professionals. "Hem de deixar de dir, on el derivo? S'ha d'analitzar la patologia i esbrinar la millor manera de tractar-la", ha asseverat Bonet.

A banda, també han posat en relleu el paper que es dona a través del pla als infants, joves i a les persones grans, a l'envelliment, amb la voluntat "d'abraçar totes les etapes de la vida", ja que, tal com ha apuntat la secretària d'Estat, "la salut mental no és un estadi de la nostra, és la nostra vida i l'hem de cuidar". Un altre dels temes candents és la prevenció i lluita contra el suïcidi per evitar l'estigmatització de les persones amb trastorns. En aquesta línia, l'assessor i psiquiatre ha comentat que encara que de manera habitual no es donin dades de suïcidis per mantenir l'anonimat i privacitat tenint en compte les dimensions l'orografia del país, des del ministeri es manté un registre de persones que s'han llevat la vida de manera voluntària i ha informat que durant el 2020 es van suïcidar un total de tres persones a Andorra.

Bonet també ha posat de manifest els punts forts i dèbils del sistema de salut mental del Principat tot detallant que el dèficit més gran que observa és "el sistema de registre", el qual considera que no disposa d'una informació "robusta i fidedigna". D'altra banda, en relació amb el superàvit en la matèria, l'assessor ha valorat molt positivament "la xarxa social d'entitats existent", la qual dona peu a pensar en activitats i altres accions per tenir cura de la salut mental.

Per cloure, ha asseverat que, tot i que "ens ho hem de creure, Andorra pot ser un referent internacional en salut mental". i ha recordat que al Principat, anualment, s'inverteixen 5,80 euros per habitant i per any en salut mental, una xifra un pèl inferior a la dels països de l'entorn, però ha defensat que pel 2022 hi ha una partida de 160.000 euros per començar a treballar, la qual fa pujar la mitja. "És molt important invertir en salut mental perquè evita destinar més recursos econòmics a altres partides i, sempre, hi guanya la societat", ha expressat.

Cobertura dels actes de l'atenció psicològica

El Pisma també preveu marcar i definir abans de finalitza el mes de juliol l'atenció psicològica i de salut mental que s'inclourà a la cartera de serveis de la CASS, malgrat que aquesta no esdevindrà una realitat fins a finals del 2022 perquè "quan hàgim arribat a un acord amb el Col·legi de Psicòlegs d'Andorra (Copsia), ens faltarà l'esglaó de la CASS per marcar quina seria la cobertura adient". Tanmateix, Mas ha deixat clar que la intenció és poder donar aquest servei a la població abans d'iniciar l'any vinent i pactar amb el Copsia els actes mèdics que es cobriran, a tot estirar, al juliol.