Resma Punjabi: "Amb la nova llei, hem reorganitzat l'Agència des de zero"

Andorra la VellaResma Punjabi va assumir el càrrec de cap de l'Agència de Protecció de dades el passat octubre. El repte que tenia per endavant era majúscul, doncs sota el seu mandat caldria desplegar la nova llei que havia aprovat el Consell General i que entrava en vigor aquest mes de maig. A més a més, va haver de suportar una gran pressió després de ser ratificada pel parlament amb atacs més de caràcter personal que no pas laboral. De tot plegat en parlem amb ella, ara que el text legislatiu ja fa un mes que es d'aplicació.

Han tingut més volum de feina a causa de la nova llei?

Hem tingut moltes consultes. Hi ha moltíssima gent que se n’ha assabentat ara, malgrat es va aprovar fa sis mesos. A més a més, hem fet una campanya de comunicació perquè tothom pugui conèixer les noves obligacions. I com et deia sembla que està funcionant perquè estem tenint moltíssimes consultes

Quines han estat les consultes més repetides?

Hi ha molts canvis. L’antiga obligació de declarar i inscriure els fitxers a l’Agència deixa d’existir i es substitueix pel Registre d’Activitats de Tractament, que ve a tenir el mateix contingut que els fitxers però ara sense l’obligació de declarar-ho a l’agència. Les entitats que hagin de portar a terme aquest Registre l’hauran de fer atenent la seva responsabilitat proactiva i internament i aquest podrà ser sol·licitat per l’Agència en cas d’inspecció per exemple. Un altre dels canvis grans és la figura del delegat de protecció de dades; les entitats públiques i parapúbliques estan obligades a tenir-lo mentre que les privades depèn del tipus de tractament que facin, tot i que cal dir que el podran designar de manera voluntària. També s’han introduït nous drets, tenint en compte la gran circulació de dades personals que hi ha en els mitjans digitals com el dret a l’oblit, dret a la portabilitat...

Han augmentat les empreses que necessiten delegat?

El que ens hem trobat és que és difícil, quan ets una entitat privada, saber si has de designar el delegat; perquè no són unes condicions que requereixen un coneixement tècnic de l’àmbit de la protecció de dades i no sempre és fàcil. Per aquest motiu l’Agència va publicar una guia informativa bàsica, d’unes 15 pàgines, en la que mitjançant quatre o cinc instruccions com fer l’anàlisi per detectar si cal designar el delegat. Si després de fer aquesta anàlisi continuen tenint dubtes, que ens truquin. I no és una qüestió del sector, perquè el que aquí es mira és el tipus de tractament de les dades que fa l’entitat, el volum, les característiques de les dades, de si és un tractament automatitzat i sistemàtic, si es a gran escala, etc.

Els estan trucant més empreses o consultories?

Tenim de tot; des de la petita empresa que directament truca, fins a grans empreses que tenen el seu supervisor o delegat designat i truca ell directament.

Amb quines dificultats s’estan trobant?

Hi ha molt desconeixement i poca cultura de la protecció de dades; per això també hem iniciat aquesta campanya de difusió a la tv i a les ràdios, perquè aquesta llei implica novetats i canvia el paradigma. Entren moltes més obligacions i incorpora tot el que es fa en l’àmbit digital que abans no hi era, i això implica pràcticament a tots els sectors. I trobem això, aquest desconeixement. També hem vist que hi ha missatges contradictoris i hi ha confusió. A més a més, per determinades entitats la protecció de dades no és una prioritat. Però hem de pensar que a llarg termini serà un avantatge competitiu perquè la societat està cada cop més conscienciada amb la privacitat.

És una llei que s’adapta a l’entorn europeu?

Sí. De fet ara estem en la fase final per a que la Comissió Europea ens renovi la decisió d’adequació del 2010. La decisió d’adequació ve a dir que Andorra com a país no pertanyent a la Unió Europea té un nivell de protecció de dades adequat, el que significa que es poden transferir dades entre Andorra i els països de la UE amb les mateixes garanties. La nova llei de protecció de dades andorrana s’apropa més al marc legal europeu i ens està facilitant molt aquesta adequació.

Quins canvis ha introduït Resma Punjabi com a cap?

Quan vaig entrar, just es va aprovar la llei. Per mi ha sigut un bon moment perquè s’havia de reestructurar tot i hi ha hagut molts canvis en obligacions i drets. Per tant, això ha provocat que es modifiqui l’estructura sencera de l’Agència i el plantejament va ser construir tot de zero. Hem aportat una estructura nova, hem canviat la pàgina web, que l’hem organitzat tenint en compte la resposta que necessita la ciutadania, enfocada a nivell usuari per a que pugui obtenir la informació concreta per resoldre els dubtes de manera àgil i fàcil.

Podem dir que han obert més l’atenció al públic?

Ja estava oberta, el que passa que amb la nova llei hem hagut de fer molta més difusió i ens hem hagut de fer-nos veure una mica més perquè hem de difondre les novetats i ens hem donat a conèixer una mica més.

S’han centrat molt en la comunicació.

Crec que és molt important comunicar i més avui en dia. Ens hem obert un perfil de Linkedin i aquí ens hem adonat que arribem molt més a les entitats, perquè ens ajuda la difusió que es fa des d’altres consultories i fer una divulgació més gran de la nova llei. No és, només, quelcom de la meva manera de ser, és un plantejament estratègic. Hem de fer difusió i estem emprant les eines que tenim al nostre abast.

Està contenta amb l’equip de l’Agència?

Actualment a l’Agència treballa una inspectora, una secretària-administrativa i jo. Hem de fer grans esforços per arribar a tot i amb un nivell de qualitat adequat. En ser poques persones, hem de ser polivalents i fer tasques de tot tipus. Això és un problema perquè jo com a cap no puc tenir una perspectiva estratègica a llarg termini quan el dia a dia m’he de centrar en tasques tècniques i administratives. Amb més recursos podríem professionalitzar l’Agència i disposar de perfils tècnics especialitzats en àmbits, com l’àrea de comunicació, la internacional, finances o d’altres. Actualment tot això ho acabem assumint entre tres persones. Per tant, tampoc podem realitzar les inspeccions que caldrien o ens veiem molt limitades i això és complica amb una llei nova i obstaculitza el donar un bon servei o vetllar pel compliment de la llei. Aquí, cal recordar que al novembre del 2021 es va nomenar una altra inspectora, la Sra. Gemma Gaset, i que, actualment, l’equip de l’Agència no hi pot comptar amb ella perquè mai s’ha vinculat ni ha mostrat cap interès amb la institució, cosa que encara dificulta més la gestió interna. 

Tindran problemes les empreses de fora?

Les empreses de fora que facin servir mitjans de tractament ubicats en el territori andorrà, hauran de nomenar un representant establert al Principat d’Andorra. Si les empreses pertanyen a la Unió Europea, la normativa aplicable serà bastant similar.

Com està, després de tota la polèmica amb el seu nomenament?

Jo el que he fet és centrar-me en la feina. Amb la polèmica, jo no hi puc fer res.. Tot era arran de la meva formació per si era adequada al lloc de treball o no. Primer caldria veure el que diu la llei sobre  les funcions que ha d’acomplir el cap de l’Agència. Després se’m pot valorar tenint en compte tot el meu perfil professional i en base a informació parcial i en alguns casos inventada o poc contrastada. A banda de tots els meus estudis, destaco la meva formació en direcció d’organitzacions en l’economia del coneixement, que està molt relacionat amb temes com la intel·ligència artificial, i amb continguts sobre com transformar la informació en coneixement útil i, per descomptat, hi ha molt contingut en protecció de dades. S’ha enfocat parcialment en una carrera, i s’ha obviat que he treballat en departaments fent tasques similars on hem construït la institució des de zero obtenint premis i reconeixement internacional, també he dirigit organitzacions de l’àmbit privat. Hi ha desconeixement de tot el que he fet en la meva trajectòria acadèmica i professional. El que he fet és desvincular-me de tota polèmica i bolcar-me totalment en la meva feina per a que l’Agència continuï sent una institució seriosa i professional i doni la millor resposta possible a la ciutadania.

S’ha sentit menystinguda?

Tot és respectable però m’agradaria que s’opinés tenint tota la informació. Cal tenir coneixements a nivell de gestió, financer, de comunicació… més enllà dels coneixements jurídics. Jo crec que ha sigut fins i tot bo que entrés jo amb un perfil diferent, perquè hem fet un equip amb coneixements diversos. Al cap i a la fi, si només som juristes, tindríem mancances a nivell de comunicació, d’organització, de gestió i d’estratègia.