Ludmilla Lacueva: "M’agrada ser rigorosa en els termes i en l’operativa d'investigació i anàlisi de proves"

L'escriptora escaldenca Ludmilla Lacueva acaba de publicar la seva darrera novel·la "Olor de difunt", la tercera aventura del comissari Llop i de l'exbatlle Masoliver. En aquesta ocasió, Lacueva relata una història que enllaça l'Andorra d'avui amb la dels anys setanta. I que les uneix? Doncs un assassinat que ens farà viatjar en el temps. Aquesta és la tercera novel·la de l'escriptora que assenyala ser una apassionada pel gènere policíac. "Olor de difunt" la podràs trobar a l'Fnac de Pyrénées Andorra. Avui conversem amb Ludmilla Lacueva que ens condueix a un doble crim que segur voldrem acabar resolent.

Olor de difunt és la teva darrera novel·la, quina història plasmes en ella? 

Una història d’il·lusions, d’enyorança de temps passats, de vivències sovint idealitzades, però també de pèrdues i decepcions que queden ben enquistades a l’ànima i sorgiran setanta anys més tard d’una manera força impactant. 

Un nou cas a resoldre en què el crim està servit...

De fet, tenim un doble crim per començar! 

Un crim però que ens farà connectar dues andorres, explica'ns això?

Per resoldre aquest doble crim, farem un viatge en el temps cap a l’Andorra de principis dels anys 50. Una Andorra que té un peu a la ruralitat i un altre a la modernitat que va arribant al país. Veiem una altra Andorra amb uns usos i costums molt arrelats.

Reconeixerem aquestes dues andorres? 

Hi ha aspectes d’aquesta Andorra antiga que ja han desaparegut. Tradicions gairebé oblidades que intento recuperar a la novel·la perquè no s’oblidin i intentar recuperar una part de les nostres arrels.

El gènere policíac està a l'ordre del dia, per quin motiu?

Sempre hi ha estat present i amb un gran nombre de seguidors. Diria que ara encara hi ha més lectors que s’hi han engrescat per la gran qualitat dels llibres que s’hi publiquen, especialment en català. 

D'on li ve l'afició de l'escriptura i interessar-se pel gènere policíac

Des de ben petita m’ha agradat el misteri i he sigut molt lectora d’aquest gènere. Ja vaig començar als set anys amb la lectura d’una col·lecció de llibres d’una detectiu nord-americana que havia de descobrir molts misteris. Després ja van venir d’altres autors com l’Agatha Christie, Wilkie Collins, Gaston Leroux i d’altres. 

Vaig endinsar-me en l’escriptura amb el meu assaig de l’hoteleria andorrana i posteriorment amb la novel·la "L’home de mirada clara". Després han vingut tres novel·les de misteri.

Per tenir veracitat s'ha d'ajustar força a la realitat del crim, com ho aconsegueix? Qui l'ajuda en l'elaboració de les històries que escriu? 

M’agrada ser rigorosa en els termes i en l’operativa d'investigació i anàlisi de proves. Tinc el gran privilegi de comptar amb els bons consells d’en Benjamí Rascagneres i d’en Rafa Quintana, uns grans professionals.

Diu que quan va acabant una obra ja té en ment la propera, ja està treballant en quelcom més? Què hi trobarem si ens pot avançar alguna cosa

Efectivament, quan estic escrivint una novel·la de misteri ja tinc al cap idees per la següent. Sobretot l’inici i el final. Sé perfectament qui serà l’assassí i l’arma del crim. Després ja treballo per anar omplint el trenca closques. Només puc avançar que es tracta d’una tradició que està desapareixent i que és molt andorrana. 

Quin feedback està obtenint dels seus lectors? 

Olor de difunt està tenint molt bona acollida i m’agrada veure com els lectors s’han fet seus els personatges que ja tenen personalitat pròpia.