Com opera el contraban andorrà amb França?

Andorra la VellaLa història d'un algerià detingut a França i tota la investigació policial fins a la seva condemna pel Tribunal Judicial de Foix mostra de forma molt clara el modus operandi dels grups criminals que estan monopolitzant el contraban de tabac andorrà cap a França. La utilització d'immigrants il·legals, sobretot magrebins, per fer de soldats és fonamental. Són 'sacrificables', no porten documentació i si l'han tingut algun cop, l'han destruït per a dificultar les expulsions. Quan els acaben expulsant han guanyat prou diners per garantir un nou pas a Europa i tornem a començar. El magrebí d'aquesta història es fa dir Arthur. És una història d'il·legals fent de 'soldats', però també de 'capos' del sud de França que han fet del contraban amb Andorra un negoci hiperlucratiu. De 'financers', com un anomenat Cigarrillo 31, que encarrega el producte i la marca que vol i assumeix la despesa de finançar l'operació. I de gestionadors que posen a disposició cotxes i logística.

El modus operandi no és complicat. En un cotxe desmanegat, robat, de cost gairebé zero, o qualsevol altra situació que permeti que si és comissat no sigui un drama. Les rutes d'accés a Andorra tenen molts controls amb una atenció especial al contraban. Davant qualsevol control, l'operació queda avortada. Quan demanin la documentació i la majoria o tots no en tinguin s'ha acabat l'aventura. Les consignes són clares. Si gendarmes o duaners van a aturar el vehicle es tracta d'intentar fugir amb el cotxe. Si no podran escapar, s'ha d'abandonar el cotxe i tots a córrer. Cadascú pel seu compte. No podran agafar-los a tots. Sovint, a cap. El cotxe o es queda a la carretera o al dipòsit del municipi corresponent (els de l'Arieja estan ja gairebé tots plens) o portat a la duana francoandorrana. Això tampoc es fa ja perquè, és evident si es creua la duana, hi ha tal acumulació de vehicles comissats que ja no tenen més lloc.

L'estratègia no és massa complicada. Pugen entre tres, per cridar menys l'atenció en els potencials controls i cinc homes a Andorra. Il·legals tots o tots menys el conductor. Quan arriben a Andorra compren el tabac. Adquireixen el producte en diferents establiments per limitar les sospites. El conductor torna sol i la resta hauran de passar a França per la muntanya. Han entrat cinc i quatre portaran el carregament a mà fins a l'altra part de la frontera muntanyenca. Què ha passat amb el 'farder' amb tres caixes (a 50 cartons cadascuna) a l'esquena amb una estructura de fusta i que carrega un pes infernal de nit? C'est fini. La diferència és tan bèstia que hi ha gent que passa amb un parell de bosses. Portar 50 cartons de Marlboro comporta haver pagat 192 euros quan a França serien 650. Més de 450 euros de marge per persona. Quan el conductor els recull, entre tots quatre han comprat tabac a Andorra per 770 euros i el cost dels 200 cartons a l'Hexàgon és de 2.600 euros.

Els cotxes esperen a l'altra banda de la muntanya. Arriba el viatge de tornada. La consigna continua sent clara. Si hi ha control, evasió i abandonament del vehicle. La 'pasta' que s'està guanyant és tan gran que es poden permetre de perdre algun carregament i algun cotxe. A la tornada, en algun cas a voluntat de fugir ha provocat accidents o atropellaments. Hi ha víctimes mortals en el balanç. Quan fugen a vegades okupen o rebenten habitatges. Especialment a l'hivern quan fa molt de fred. La gent de l'Arieja està farta de la inseguretat que generen les bandes de contraban.

És molt habitual que els que han comprat el tabac l'acabin amagant a la muntanya per fer una operativa nocturna de rescat del producte. S'amaguen els cartons i s'aprofita la foscor per dificultar ser atrapats. Tant pot ser que els que s'han desplaçat en cotxe es quedin fins a la nit o que es dediquin a fer diferents viatges i acumular grans quantitats de tabac amagat a les muntanyes frontereres amb França. A la nit poden arribar per la muntanya, a vegades dins de grups grans de gent, recollir el tabac i anar cap als cotxes que estan esperant-los en territori francès.

Si l'operativa surt bé, el tabac arriba al mercat negre. Hi ha gent que el ven a casa, bars o 'colmados' que en tenen sota el taulell o il·legals que l'ofereixen en persona aprofitant concentracions de gent com fires i mercats. Es ven a entre set i vuit euros, tot i que aquí hi ha molta diferència si és venda directa o passa per més intermediaris, quan el cost a França de la marca capdavantera del contraban d'Andorra (Marlboro) costa a 13 euros el paquet als estancs. Cada setmana gairebé hi ha detencions per contraban.

La Procuradoria de la República va marcar un nou model d'actuar, amb peticions de penes molt més altes i expulsions d'il·legals condemnats per tràfic il·lícit de tabac. Pràcticament sempre, els detinguts, jutjats i condemnats són 'soldats'. No canten gairebé mai ni delaten als que tenen per damunt en l'esquema delictiu. Saben que seran expulsats i que ben aviat podran tornar i recuperar la feina. És habitual que el condemnat ja hagi estat expulsat prèviament i l'únic que es faci és augmentar els anys d'expulsió. Amb prop de 2.000 de benefici en una operativa tan simple hi ha diners per a tot. Cada grup criminal organitzat implicat està utilitzant diferents 'soldats' i cotxes per a un tràfic constant. L'ambaixador francès al Principat ja ha advertit que la pilota per frenar el contraban es troba a la teulada andorrana i ho vincula directament al diferencial de preu.