Els pagesos del Pirineu en peu de guerra per la competència deslleial de països extracomunitaris

Andorra la VellaEl malestar de la pagesia pirinenca i catalana no s'ha apaivagat sinó que, ben al contrari, augmenta un any després de les multitudinàries protestes en què centenars de tractors van blocar la circulació en desenes de carreteres i autopistes del país.

La mobilització, la més important de les darreres dècades al sector, va culminar amb l'entrada de 2.000 tractors al centre de Barcelona per exigir solucions a les seves principals queixes, encapçalades per l'excés de burocràcia però que també incloïen la crisi de preus, l'augment d'exigències, la competència deslleial de països extracomunitaris (especialment els del nord d'Àfrica) i els danys de la fauna salvatge; un problema, aquest últim, que afecta especialment el Pirineu per l'expansió d'animals protegits per l'administració com l'ós bru o el llop.

D'aquells talls en va néixer espontàniament el moviment Revolta Pagesa, que recentment s'ha constituït legalment amb el nom de Gremi de la Pagesia Catalana com a nou interlocutor en un sector marcat per l'hegemonia d'Unió Pagesos. Però alguns dels promotors de les primeres protestes avisen que un any després estan "igual o pitjor" i ja ressonen les veus que criden a tornar a l'acció.

Toni Martínez és el pagès de l'Horta de Lleida que va començar la crida de protestes per WhatsApp. Un any després, Martínez valora que hi ha més negociacions, però adverteix que "els avenços són pocs" i continuen amb problemes com la burocràcia, els preus i, ara, noves amenaces com l'acord de la UE amb el Mercosur, que creuen que pot ser letal per a les explotacions familiars. Per això, està convençut que hi haurà noves protestes "aviat" i diu que ell mateix no dubtarà a tornar a tallar l'autovia A-2 si convingués.  

Martínez recorda que la iniciativa de les protestes va sorgir de "gent de baix" que no estava a dins de cap organització agrària, "sens cap afany de lucre ni res". Ell, de fet, fins i tot recela de la formalització del Gremi de la Pagesia Catalana perquè no sap si els portarà enlloc atès que "ja n'hi ha, de sindicats, i el que cal és lluitar des de baix". Per això, aposta perquè "els grans sindicats treballin units i lluitin per la mateixa causa".

De moment el nou gremi compta amb 1.400 associats que volen esdevenir "un lobby" que exerceixi de "patronal dels pagesos i ramaders", segons detalla per a l'ACN Eduard Escolà, representant de la nova entitat al Camp de Tarragona. Molts d'ells són d'una nova generació preocupada per la manca de relleu i que segueixen rebutjant rebre ajuts de les administracions per finançar-se, perquè el que prioritzen és que les explotacions siguin viables econòmicament per elles mateixes. Ara, però, exigeixen poder prendre part en les diferents taules sectorials i organismes de representació del sector, matisen, sense ganes de fer "la competència" a altres organitzacions ja establertes. 

El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, recorda que en les mobilitzacions del sector de l'any passat s'hi van unir "una sèrie de conjuntures" com les eleccions al Parlament Europeu, una major exigència de burocràcia o les "primeres retallades" de la nova PAC, així com una forta sequera per la qual es requerien ajuts. "Hi va haver molts inputs perquè la gent sortís", destaca. Preguntat per l'aparició de nous actors en el món agrari com el Gremi de la Pagesia, Caball -que ha anunciat que enguany deixarà el càrrec- reivindica que UP segueix sent i amb diferència "el sindicat majoritari" i té vocació de seguir-ho sent, però que assumirà com a democràtic qualsevol canvi que decideixin els pagesos a les urnes. "Benvinguts siguin els que vulgui treballar pel sector, però han de passar per les urnes, i això no és fàcil, perquè vol dir que has de treballar", avisa. En aquest sentit, l'actual màxim responsable d'UP remarca que els pagesos són sobretot pragmàtics i el sector valora "que s'aconsegueixin resultats". 

Pocs resultats 

I és que un any després de les mobilitzacions, la protesta s'ha reactivat amb l'aparició, a moltes poblacions rurals, dels cartells d'entrada cap per avall, com una manera d'expressar com se sent actualment la pagesia. Una forma de queixa que també s'ha copiat de França. Jordi Ginabreda, responsable del Gremi de la Pagesia a Girona, admet que el sector "continua molt molest" i augura que aquesta acció simbòlica dels cartells "és l'inici" perquè ja s'estan tornant a organitzar. "Potser necessitem una mica més de temps per mobilitzar-nos, però donem el senyal que la pagesia no està contenta. Això és un missatge que seguim amb l'aigua al coll", destaca. 

El seu homòleg a la Catalunya Central, Jaume Prat, també diu que a les assemblees copsen molt descontentament. Detalla que "calia donar un vot de confiança al Govern", però ara creuen que "no hi ha els resultats que voldríem". Prat subratlla que "si les explotacions fossin viables no hi hauria cap problema de relleu generacional", perquè molts més joves hi voldrien treballar, i lamenta que la burocràcia és un dels punts que encara avui més els afecten. "Hi dediquem molt esforç i, mentre fem això, no podem fer una altra cosa", lamenta. Guillem Solà, portaveu del Gremi a Osona, hi afegeix que ara per ara veuen "pocs punts tangibles" i reclama "fets reals i no firmar tants compromisos". 

La burocràcia, principal queixa

En plena onada de protestes, el Govern de Pere Aragonès va prometre l'arribada de la finestreta única entre març i abril de l'any passat, però el cert és que encara no s'ha implementat, ni durant el final de l'executiu d'ERC ni en la nova etapa amb el PSC i Salvador Illa. Des del Gremi aposten perquè es faci a través d'oficines comarcals. Eduard Escolà diu que els avenços han estat "poc palesos" i avisa que necessiten "resultats immediats". També lamenta que es passen "jornades setmanals" fent tràmits administratius. I des d'Unió de Pagesos, Joan Caball admet que resoldre els problemes amb la burocràcia és "un tema pendent", si bé en aquest punt demana ser "realista", perquè opina que "no podem dir a la pagesia que aconseguirem que demà passat la treguin tota, això és mentida, i per tant hem d'anar pas a pas" i "continuar pressionant, però el més important és no només sortir quan plou, sinó sortir tot l'any, quan faci falta, i treballar tot l'any".

El primer president electe del Gremi de la Pagesia és l'agricultor ampostí Joan Regolf, que ha aconseguit de moment arrencar alguns compromisos de l'anterior Govern i seguir negociant amb l'actual, si bé recorda que "fins fa un any l'administració ens prenia com una broma". I malgrat veure positius els darrers acords, critica que avancen amb gran dificultat i la seva concreció efectiva s'està dilatant, tot i la urgència. "Algunes propostes han tirat endavant, però algunes es troben paralitzades, sense tirar endavant, i la pressió burocràtica no s'atura", lamenta. Regolf esmenta els exemples de les mesures per fer front a la plaga de conills, especialment a la zona de la plana de Lleida. També la concreció d'un pla hidrològic en l'àmbit català que permeti garantir recursos hídrics per a la pagesia, que encara segueix al calaix. 

Competència il·lícita de països del nord d'Àfrica i l'Amèrica del Sud

Sobre la competència il·lícita, i sovint il·legal, de països de fora la Unió Europea, els agricultors denuncien que encara hi ha molts majoristes que venen productes sense la "traçabilitat" corresponent i a un preu per sota la mitjana. A tall d'exemple, assenyala que aquests darrers mesos quan ja començaven a sortir les primeres taronges nacionals encara se'n importaven d'Egipte. El mateix que passa amb els tomàquets del Marroc, que directament "arriben sense cap control", quan a la costa i Almeria estan en plena temporada.

Uns problemes que, alerten, es poden agreujar encara més si es confirma l'acord de la Unió Europea amb el Mercosur (Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai). Escolà denuncia la flagrant contradicció que suposa el fet que "els nostres dirigents polítics defensen l'Agenda 2030 i, alhora, estan defensant l'acord de Mercosur", que significa la importació massiva d'aliments des de l'altra punta del món, a l'hemisferi sud, i l'arribada de productes "amb poques garanties sanitàries i de traçabilitat" respecte dels aliments que es produeixen a Europa.

Joan Regolf rebutja que "la pagesia sigui moneda de canvi", per a l'exportació d'altres productes europeus cap a Sud-amèrica, i exigeix "acords que no ens perjudiquin". A més a més, recorden que els estats del Mercosur "són països amb una mà d'obra molt barata i aquí tenim uns impostos, una seguretat social i hem de complir unes normatives que cada dia ens exigeixen més".