La pandèmia revaloritza la candidatura andorrana a esdevenir reserva de la biosfera
AndorraUna de les qüestions que ha posat damunt la taula la pandèmia i l'origen de la mateixa és la repercussió a qualsevol racó del món de les malalties infeccioses emergents. Durant el darrer any i mig la ciutadania ha hagut de fer un curset avançat sobre agents infecciosos i processos immunitaris, i també han quedat al descobert les reticències d'alguns col·lectius a creure en la ciència i el progrés tecnològic. L'avenç de l'activitat humana, per fenòmens com la desforestació i l'explotació de territoris salvatges, ha disparat el risc d'ocasionar el fenomen conegut com a zoonosis -una infecció transmesa de manera natural dels animals vertebrats als humans, i que podria ser la causa de la pandèmia provocada pel Sars-Cov-2-. La zoonosis, juntament amb el negacionisme relacionat amb l'administració de vacunes, fa que urgeixi, per mirar de frenar la propagació d'agents infecciosos, l'harmonització entre natura i activitat humana.
La candidatura d'Andorra a esdevenir reserva de la biosfera, que promou la UNESCO, es fa amb l'objectiu de promoure un progrés que casi amb el medi ambient. La candidatura obliga una regió a marcar-se com a objectiu conciliar la biodiversitat, el desenvolupament socioeconòmic i els valors culturals mitjançant l’adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Segons explica la pàgina web que impulsa la mateixa candidatura andorrana, tota reserva de la biosfera “ha de contribuir a conservar els paisatges i ecosistemes naturals, afavorir el desenvolupament humà i econòmic sostenibles, i promoure una xarxa internacional que impulsi la recerca científica, la vigilància i l’educació contínua”.
Afegeixen que “una reserva de la biosfera no és un nou espai natural protegit. Esdevenir reserva de la biosfera ens permet anticipar-nos al futur i decidir, ara, quin model territorial volem per a Andorra”. De fet, una reserva de la bioesfera, com ho és l'illa de Menorca, requereix una estructura territorial dividida en tres corones: la primera, el nucli, són tots els espais naturals amb ecosistemes singulars protegits jurídicament. La Zona nucli a Andorra estaria composta pel Parc natural de la vall de Sorteny, el Parc natural de les valls del Comapedrosa i el conjunt de la Vall del Madriu-Perafita-Claror. La següent corona s'anomena Zona tampó. Envolta el nucli i s’hi desenvolupen activitats ecològicament sostenibles. La zona tampó a Andorra inclouria els boscos i les pastures públiques de comuns i quarts. Finalment, la Zona de transició, que preveu un gran nombre d’activitats per promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural. La componen les zones urbanes i rurals, així com els terrenys de titularitat privada.
La candidatura casa amb el programa internacional 'One Health' -una sola salut-, que té l'objectiu de reconciliar l'home amb el seu entorn, entenent aquest com l'ecosistema saludable. Consideren que la salut global és la suma interactiva de la salut ambiental, animal i humana, i ho fan a partir de la formació d'equips multidisciplinars que treballin per prevenir els aspectes relacionats amb les noves amenaces.
Des de 'One Health' consideren que la interrelació dels factors que determinen la salut global accelerarà els avenços biomèdics, millorarà la salut pública i ampliarà la base de coneixements científics que ajudin a millorar diversos aspectes de la vida. El programa intenta conscienciar la gent que tenir un entorn sostenible contribueix a protegir-la de possibles noves pandèmies. D'aquí la importància que progressi la candidatura andorrana. La resolució de la UNESCO s'espera per a l'octubre de 2022.
