El Papa Francesc i Andorra: una relació discreta però profunda
Andorra la VellaLa mort del Papa Francesc, el passat dilluns 21 d’abril —coincidint amb la festivitat de Pasqua—, ha tingut un fort impacte arreu del món. A Andorra, però, la notícia ha tingut una dimensió particular. Més enllà del vincle institucional amb la Santa Seu, la figura del pontífex ha estat percebuda com la d’un aliat discret però ferm, capaç de comprendre i valorar la realitat andorrana des del respecte i el diàleg.
Tot i que cap Papa no ha posat mai els peus a territori andorrà, el seu pontificat ha estat probablement un dels més sensibles a les realitats que viuen els petits Estats com el nostre. Francesc no veia Andorra com una nota a peu de pàgina, sinó com un actor compromès amb causes globals: la lluita contra el canvi climàtic, l’acollida de refugiats, la justícia social i el multilateralisme real. I això, malgrat no haver-hi una relació de grans titulars, sí que va teixir un respecte mutu fonamentat en valors compartits.
La trobada entre el cap de Govern, Xavier Espot, i el Papa Francesc el desembre del 2021 va ser un d’aquests moments que passen desapercebuts però que marquen. No va ser només una audiència simbòlica: va ser un reconeixement. Francesc va mostrar-se especialment interessat per l’acord d’Andorra amb la Comunitat de Sant’Egidio per acollir refugiats sirians. També va valorar l’aposta per l’Agenda 2030 i la voluntat d’incidir, des d’un país petit, en una transformació global. Aquest era el seu estil: empènyer des del diàleg, no des de l’altivesa.
En aquest sentit, la relació d’Andorra amb Francesc ha estat profundament política, en el millor dels sentits: no de partit, sinó de projecte de societat. En un món cada cop més polaritzat, el Papa va ser capaç de reconèixer en el Principat un exemple de convivència, de compromís i de responsabilitat.
Ara que la seva absència és definitiva, convé més que mai no llegir-la només en clau de pèrdua, sinó com un llegat de confiança. Francesc va creure en la veu d’Andorra com a estat sobirà i compromès. I això ens interpel·la. El cap de Govern ho va dir amb encert: “Hem d’avançar amb pas ferm però també prudent i dialogant.” El debat sobre l’avortament n’és un exemple. No es tracta de renunciar a res, sinó d'entendre que l’equilibri institucional d’Andorra passa per una relació franca i madura amb la Santa Seu.
Francesc se’n va sense haver estat mai físicament a Andorra, però deixant una empremta més profunda que molts que sí que hi han passat. El seu llegat a casa nostra és el d’un pontífex que va saber mirar el Principat de tu a tu, amb respecte i complicitat. I aquest record, discret però intens, també forma part de la nostra història.
