La papallona del boix, per primera vegada a Andorra
Fa dos anys que el Govern i el Cenma van iniciar el seguiment per detectar l'arribada d'exemplars al Principat
Andorra la VellaLa papallona del boix (Cydalima perspectalis) és una papallona nocturna d'origen asiàtic que va arribar al continent europeu l'any 2007, concretament a Suïssa, indret des d'on s'ha anat escampant pels països de l'entorn. Fa dos anys que el Cenma i el Govern van iniciar el seguiment per detectar a Andorra la seva arribada mitjançant la col·locació de trampes amb feromones específiques en cinc punts del Principat. Tot i que l'any passat no va detectar-se cap individu, la trampa situada més al sud ha registrat aquesta temporada estival l'arribada de les primeres papallones del boix.
L'arribada de la papallona va produir-se a principis de juliol i, després d'unes setmanes d'absència, ha tornat a detectar-se a finals de setembre. Segons assenyala el Cenma, sempre s'ha vist un volum d'individus molt baix "i els boixos de l'entorn no presenten cap mena de defoliació". Així, tant per les dates com pel patró que mostra de moment aquesta invasió, es creu que es tracta de l'arribada d'exemplars "sobrants" de poblacions més al sud en el seu moment màxim de creixement de les diverses generacions que té al llarg d'una temporada. Es creu, doncs, que no es tracta d'una espècie encara establerta a Andorra però l'arribada constant d'exemplars farà que si els anys vinents presenten bonança pel creixement d'aquesta papallona, tornarà a ser present i sí que pugui establir-se.
La Cydalima perspectalis és una papallona que en la seva fase eruga té com a planta nutrícia el boix. L'arbust pateix una defoliació contínua que el pot deixar sense fulles. Quan aquest procés es repeteix en les dues o tres generacions que fa la papallona al llarg de l'any i durant diversos anys, la majoria dels boixos acaben morint. El boix és un arbust molt corrent als Pirineus, propi de matollars i boscos montans i que pot arribar fins als 1.800 metres, a més de ser cultivat com ornament en parcs i jardins.
La gran abundància d'erugues de l'espècie fa que quan aquestes es desplacin a la recerca d'aliments causin molèsties importants a les persones que transitin pels camins.