Un 13,8% de les persones amb familiars a càrrec diuen que això ha tingut un impacte en la seva feina
La gran majoria destaca que ha hagut de reduir les hores de treball
Andorra la VellaUn 34,2% de la població d’entre els 18 i els 64 anys s’ocupava el 2018 d’un menor de 14 anys i/o d’algun familiar dependent. Aquesta responsabilitat de cura es concentra en les persones amb edats compreses entre els 25 i els 44 anys (un 53,6% del total). Un 86,2% dels enquestats manifesta que aquestes responsabilitats no tenen cap efecte sobre la seva activitat laboral actual, mentre que un 13,8% destaquen que sí que els ha afectat, sent la conseqüència principal que han hagut de reduir les seves hores de treball (un 37%). Les dades fetes públiques aquest dijous pel departament d’Estadística també mostren que un 8,7% gaudeix de treball a temps parcial, una taxa que està per sota de la mitjana de la Unió Europea al 2010, on se situava en el 19,4%, sent d’un 18,2% a França i un 14,9% a Espanya. A Holanda s’arribava al 49,8%.
Aquests són alguns dels resultats de la primera enquesta sobre la conciliació familiar i laboral que duu a terme el departament d’Estadística en el marc de la llei del pla d’estadística 2018-2021. Tal com mostren les dades, els efectes que han tingut el fet d’haver-se de fer càrrec d’un menor o d’una persona dependent sobre el treball és relativament independent del sexe, la nacionalitat, la tipologia de la llar i el tipus de relació laboral. En canvi, cal assenyalar que el 56,9% de les persones en règim de jornada parcial manifesten que la responsabilitat de cuidar menors d’edat ha ocasionat algun efecte sobre el seu treball actual.
Quant a la flexibilitat laboral per poder-se fer càrrec d’alguna persona, és a dir, la possibilitat de modificar l’inici o la finalització de la jornada o absentar-se puntualment, cal destacar que un 81,5% dels enquestats manifesta que és possible generalment, mentre que un altre 18,5% afirma que només és possible en cas d’emergència o bé que és impossible. Aquest percentatge d’impossibilitat o major dificultat és més elevat en el sector del comerç, hoteleria, transport i comunicacions, on s’eleva a un 24,2%.
Pel que fa a la possibilitat d’absentar-se almenys un dia del lloc de treball per exercir millor les responsabilitats de cura es comprova que està relacionada amb el nivell d’estudis, naturalesa de l’ocupador i tipus d’ocupació. Així, les persones amb un nivell d’estudis més alt, un tipus d’ocupació més qualificada (per exemple, personal directiu i professionals científics en el 92,6%) i els assalariats del sector públic i parapúblic tenen més possibilitat de gaudir de dies lliures per cuidar altres persones al seu càrrec que no pas la resta d’empleats.
L’enquesta també reflecteix que el reconeixement d’algun obstacle en l’àmbit laboral (al marge de les possibilitats de modificar la jornada i de gaudir de dia d’absència puntual) per al compliment de les responsabilitats de cura de tercers està relacionat amb el nivell d’estudis, la naturalesa de l’ocupador, el sector d’activitat i el tipus d’ocupació. Així, el 14,1% de les persones amb estudis fins a l’escolarització obligatòria tenen més dificultat per conciliar la seva vida laboral i familiar, així com els assalariats del sector privat (12,6%). D’altra banda, els ocupats en el sector del comerç, hostaleria, transport i comunicacions (15,3%) i els treballadors amb un tipus d’ocupació no qualificada (20,8%) també declaren més dificultats per conciliar la seva vida laboral i familiar que en la resta de treballadors.
A l’enquesta també es demana sobre l’ús de serveis de cura per a menors d’edat. Així, es conclou que d’entre les persones ocupades amb responsabilitats de cura de menors d’edat, el 34,2% utilitza guarderies o altres serveis per abans o després de l’horari escolar o bé personal particular. Les persones més joves, d’entre els 18 i els 44 anys són les que més ús fan d’aquests serveis i també es denoten diferències entre no andorrans i andorrans, i així, els que no ho són afirmen en un 40% dels casos que fan servir aquests serveis mentre que entre els andorrans aquest percentatge se situa en el 24,6%. També es poden veure diferències pel que fa al tipus de contracte, ja que els que els tenen determinats o temporals els utilitzen majoritàriament, mentre que només el 33,44% dels que en tenen un d’indeterminat fan servir aquests serveis. Dins del col·lectiu de persones que tenen responsabilitats de cura de menors d’edat i que no utilitzen serveis externs o bé no els utilitzen per a tots els menors d’edat al seu càrrec, la majoria (72,2%) ho justifica principalment pel fet que se n’ocupen ells mateixos o amb l’ajut o col·laboració de la seva parella.
També es posa en evidència que un 86,6% de les dones front el 4,7% dels homes manifesten que han deixat de treballar almenys un mes per tenir cura d’un menor d’edat. La gran majoria han gaudit de permisos inferiors als sis mesos. Un 72,7% d’aquestes interrupcions s’han correspost a una baixa de maternitat o paternitat. Quant a la cura de familiars dependents, les dades reflecteixen que un 91,8% de la població amb experiència laboral no n’ha cuidat mai un.
Si es tenen en compte les dades d’Espanya (les del conjunt de la Unió Europea per a l’any 2018 encara no han estat publicades), el percentatge de persones que tenen un familiar a càrrec és molt similar entre Andorra i l’estat espanyol. En canvi, pel que fa a la cura de familiars dependents, Andorra mostra un valor força inferior al d’Espanya, mentre que en la utilització dels serveis per cuidar als menors d’edat Andorra presenta un percentatge molt superior al que es registra a Espanya. La flexibilitat del temps de treball també és superior a Andorra.
