“Va ser el pitjor pont de la Puríssima de la meva vida, mai més he tornat a Andorra en aquestes dates”

Andorra la VellaEl pont de la Puríssima és sinònim d'arribada de turistes i de vehicles al Principiat, però quan això es combina amb una forta nevada, embussos a les carreteres frontereres i cotxes sense equipaments especials, el còctel és demolidor. Aquesta barreja fatídica es va produir ara fa 27 anys, deixant més de 7.000 persones a les carreteres andorranes i obligant-los a fer nit dins dels cotxes o a ocupar espais públics, oberts especialment per a l'ocasió, a causa de les fortes retencions que impedien sortir d'Andorra.

Des d'Encamp fins a la frontera hispanoandorrana i de la Massana fins al mateix punt, els múltiples vehicles omplien les carreteres, atrapats com si estiguessin en una ratera. La bondat de molts dels ciutadans i la predisposició del Govern i comuns va ser clau per pal·liar els afectes d'una nevada històrica. “Després de passar el més gran col·lapse circulatori de la història, encara poden afegir... i podia ser pitjor!”: així titulava la crònica del setmanari Informacions en l'edició del 14 de desembre.

Ens hem de situar al dissabte 8 de desembre de 1990. Uns 50.000 visitants havien pujat a les Valls a passar el pont i alguns d'ells es disposaven a marxar, a tornar a casa seva. Des de les tres del migdia d'aquell dissabte, una forta nevada estava afectant les cotes més baixes de tot el Pirineu, entre elles les andorranes. Les precipitacions van deixar un gruix de 40 centímetres de neu al nucli urbà d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Va ser a partir de la tarda quan els vehicles es van començar a acumular a les carreteres del país i, a causa de la neu, molts d'ells es van quedar entravessats impedint una bona circulació, que ja era prou complicada. “Les cadenes han fet la competència als formatges i els whiskys, i s'han venut a preu d'or i a la revenda”, relatava la publicació Poble Andorrà.

Segons va explicar el Govern d'Òscar Ribas en un comunicat, les retencions també es van agreujar a causa de l'embús a la carretera entre Lleida i Puigcerdà i entre la Seu d'Urgell i Andorra. Passaven les hores del dissabte, la nit s'acostava i els vehicles “portaven hores sense que es moguessin i ja veien que aquella nit no dormirien en cap altre lloc que no fos Andorra”, explicaven els mitjans de l'època.

La situació de col·lapse va ser tan greu que el Govern, els comuns i la policia van establir una coordinació permanent, des de les cinc de la tarda de dissabte fins diumenge al vespre, per prendre mesures i anar informant la població. La primera mesura que va adoptar l'executiu va ser decretar l'autorització de l'obertura de tots els establiments per acollir les famílies que no tenien cap lloc on dormir més que el cotxe. Tots els hotels estaven plens al 100%. Poliesportius, sales comunals, esglésies, col·legis, discoteques, supermercats i cases particulars es van convertir en allotjaments improvisats, alguns amb servei de càtering i tot.

La nit va passar i la situació no va millorar. El matí del diumenge 9 de desembre les carreteres andorranes es despertaven igual de col·lapsades. Per facilitar la sortida del Principat, les autoritats espanyoles van decidir, de manera unilateral, que l'N-145, que uneix Andorra i la Seu d'Urgell, fos habilitada per circular en sentit sud en tots dos carrils, eliminant el carril d'accés a Andorra. “Si hagués fet vent i el port d'Envalira hagués estat tancat, el bloqueig hauria estat total”.

“Va ser el pitjor pont de la Puríssima de la meva vida, mai més he tornat a Andorra en aquestes dates”. Així de clara s'expressa Rosa Simó, una de les turistes que avui encara recorda com va viure aquella sortida del Principat. En el seu cas, ella i la seva família van agafar el cotxe el diumenge 9 al matí, després d'esmorzar. “Vam sortir de casa i el cotxe estava colgat de neu, el vam netejar, vam calçar les cadenes i vam començar a baixar”. D'aquesta manera sortiren de la Massana i no s'havien assabentat del col·lapse que s'estava vivint des de ja feia hores, sobretot a partir d'Escaldes-Engordany fins a la Fraga de Moles. Les xarxes socials encara no formaven part del dia a dia.

“Et donava temps de sortir del cotxe anar a comprar i tornar, perquè la cua pràcticament ni es movia”. Tot i això, Simó recorda que una de les opcions hagués estat fer marxa enrere, però es deien a si mateixos, “si ja hem fet dues hores de cua ara segur que ja tirarem”. D'aquesta manera, es van passar gairebé deu hores per sortir d'Andorra i van arribar a Vilanova i la Geltrú cap a mitjanit. “Vam menjar i fer vida al cotxe”.

Finalment, la situació es va començar a normalitzar a les nou de la nit del diumenge. Molts dels xofers del servei de Conservació i Explotació de Carreteres (COEX) encara ara coincideixen a dir que aquella nevada va ser una de les més complicades que han viscut mai. Com que les carreteres estaven col·lapsades de vehicles fins a la frontera, les màquines llevaneu no podien passar per netejar-les. Des de llavors, cada pont de la Puríssima, el COEX deixa sempre una llevaneus a la frontera.