La planta invasora seneci del Cap augmenta a Andorra un 140% en cinc anys

Andorra la Vellandorra Recerca + Innovació (AR+I) ha difós aquest dimarts els resultats obtinguts en l'avaluació de l'estat actual del seneci del Cap a Andorra. Aquest treball, sota el títol 'Estudi de l'estat actual del seneci del Cap (Senecio inaequidens) a Andorra i control d'altres espècies exòtiques invasores. Any 2024', s'afegeix al compromís que mantenen des de fa anys el departament de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern i AR+I en la gestió i en l'estudi de les espècies exòtiques invasores. Cal recordar que aquestes espècies són una de les principals causes d'extinció i pèrdua de biodiversitat al món i que el Govern va desenvolupar el 2023 una reglamentació específica que engloba totes aquelles espècies considerades com a exòtiques invasores al país, i que, per tant, cal controlar-ne la introducció i proliferació.

L'estudi respon a la necessitat de conèixer el punt de la invasió d'aquesta espècie vinguda de Sud-àfrica fa més de 30 anys, a més de detectar possibles noves arribades d'altres espècies amb potencial invasor com la pampa del Caucas (Heracleum mantegazzianum) o Ambrosia artemisiifolia. Els resultats han sigut negatius per aquestes dues espècies. En canvi, s'ha demostrat que el seneci del Cap és una espècie plenament integrada i estesa al territori andorrà.

Des del 2000, any que es va efectuar la primera anàlisi sobre l'espècie, s'ha constatat un augment progressiu i constant al país. En el segon estudi, s'afirmava que l'espècie es concentrava únicament a les valls i als vessants baixos més urbanitzats. No obstant això, ja assegurava un increment en la seva freqüència i abundància en comparació amb l'any 2000. Els resultats del 2016 en comparació amb els dos anteriors van remarcar una expansió important per tot el país, assolint cotes més altes i demostrant així la seva bona adaptació a les condicions climàtiques d'aquestes zones. Van destacar, a més, l'entrada de l'espècie a boscos i prats, ambients que a priori no complirien els seus requisits ecològics. El 2019 també va demostrar una expansió significativa i progressiva en tots els ambients, fins al punt de detectar, el 2024, l'arribada de l'espècie als tres espais naturals protegits i en el màxim altitudinal registrat, a més de 2.100 metres.

El seneci del Cap ha augmentat significativament tant en freqüència com en abundància en totes les parròquies del país. Més concretament, la diferència ha estat del 140% en comparació amb els resultats del 2019. L'estudi actual, a més, ha permès caracteritzar en detall l'hàbitat predilecte per l'espècie. El seneci del Cap predomina significativament als marges de les vies de comunicació, en ambients alterats i en orientació sud, tot i que també és present en roquissars, boscos oberts i alguns conreus. La parròquia amb més presència de l'espècie ha estat Sant Julià de Lòria, seguit d'Andorra la Vella, coincidint en ser les zones de menys altitud i amb més pressió antròpica del país.

Addicionalment, i des de l'estudi del 2019, s'efectua una anàlisi del comportament de l'espècie i una avaluació de la seva evolució en diferents ambients i altituds gràcies a la instal·lació de 10 punts de mostreig permanents. Els resultats encara es consideren molt preliminars i poc robustos per extreure'n conclusions significatives.

L'estudi presentat proposa algunes mesures de gestió i erradicació del seneci del Cap, que avui dia és molt complexa i impossible. És per això, que l'acció preventiva, com per exemple, la disminució de les àrees pertorbades o la plantació d'espècies autòctones en les zones pertorbades podrien ser unes actuacions molt efectives per evitar o disminuir la seva expansió.

AR+I portarà els resultats principals de l'estudi al VII Congreso Nacional sobre Especies Exóticas Invasoras, que se celebrarà a Múrcia al maig, on també es tractaran altres problemàtiques relacionades amb les espècies exòtiques invasores, com la vespa asiàtica o la papallona del boix, espècies també presents a Andorra i sobre les quals es fa un seguiment específic.