El jovent del Principat revoluciona els turistes en la tradicional Cursa de Monitors

Andorra la VellaDurant les tres primeres setmanes d'agost, els bars d'Andorra tenen com a inquilins una espècie que només apareix un cop l'any. Acostumen a reunir-se en grups de quatre o cinc persones, totes joves. Formen un equip. Les taules acaben sempre plenes de papers, llistes de propostes i cercles que envolten la idea definitiva. Durant aquests vespres i nits, els bars que serveixen com a punt de reunió viuen escenes de tensió i nerviosisme, però sempre acaben amb una imatge d'alliberament en haver trobat la clau de volta. Aquesta espècie que apareix any rere any, i ja en fa més de deu, és molt recelosa. Contínuament algun membre de l'equip gira el cap per controlar l'entorn. No poden donar cap pista als contrincants. La Cursa de Monitors és massa important per no tractar-a com si d'un conclave papal es tractés.

Paral·lelament, i fent veure que no estan nerviosos, els diferents equips es provoquen en un grup creat en una xarxa social. Part de l'encant d'aquesta gimcana de gairebé 24 hores que se celebra al Principat és la competició sana que es manté amb la resta d'equips. Fa més de deu anys que els monitors dels esports d'estiu d'Escaldes-Engordany, que enguany celebren els 30 anys d'existència, van crear aquesta competició. El seu objectiu era reunir en un dia festiu tots els joves d'Andorra que treballessin en alguna de les parròquies i fer germanor.

La repercussió de la cursa ha anat creixent, malgrat que no sempre es tradueix en la participació. L'any anterior els organitzadors van haver de tancar inscripcions amb 21 equips. El dia de la cursa, que acostuma a coincidir amb el dissabte de la festa major de La Seu d'Urgell, més de 100 joves van revolucionar la capital i la parròquia escaldenca. En aquesta edició hi han participat 13 equips, però el nivell i la implicació dels competidors no ha disminuït en absolut. "A les vuit del matí hem citat a tots els equips al Prat del Roure perquè fessin l'entrada defensant els seus personatges", explica la Laia Guerrero, guanyadora de l'última edició i per tant organitzadora de la present.

Cada any la cursa té un motiu principal, aquest cop ha tocat els Simpson, però cadascun dels equips ha de disfressar-se i preparar una entrada amb un vehicle. A més, durant els dies previs a la gimcana, també han de preparar un vídeo de presentació. Per això el secretisme de les setmanes prèvies. Tot suma per agafar avantatja a la resta. Hi ha equips que s'ho preparen per guanyar. El Ferran Montobbio és el tercer any que hi participa i té una espina clavada que el fa un dels participants amb més ganes de competir. "L'any passat la vaig organitzar, però havíem quedat segons i vam ajudar els guanyadors, no l'he guanyada mai i és un repte. El nostre equip té clars els objectius però l'important d'aquest dia és que hi ha més de seixanta persones disfressades per Andorra passant-s'ho bé, fent proves amb els turistes i sorprenent a tothom. És un dia màgic", confessa Montobbio.

La cursa està composta per tres blocs diferenciats. El primer és una gimcana per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany en què els participants han de completar diverses proves. Aquestes poden consistir a aconseguir un gelat d'un bar, en fer una bandera amb roba interior al parc Central o fer ballar tants turistes com es pugui al bell mig de l'avinguda Carlemany. Cada any les proves canvien, però el gran objectiu és la diversió, perdre la vergonya i interactuar tant com es pugui amb els visitants al país. Les cares d'aquests en veure passar un exèrcit disfressat dels 'Picapedra', la sèrie 'Vis a Vis', o 'The Walking Dead', són un poema. Això precisament és el que més atreu la Maria Maestre, qui ja fa tres anys que hi participa: "El que més m'agrada són les proves del matí, perquè has de deixar-te la vergonya a casa i convèncer els turistes".

En aquest sentit també s'expressa l'Andrea Pulpillo, una de les participants més veteranes d'enguany: ja porta set edicions i l'ha guanyada en una ocasió. "És molt important la cooperació que aconsegueixes amb el teu equip, i alhora la sana competició amb la resta d'equips, perquè els coneixes de tota la vida", assegura Pulpillo. L'esperit de diversió, la companyonia i el desig de passar-ho bé és el que enganxa als nous participants, qui, normalment, després de sentir-ne a parlar, s'hi apunten a l'any següent. És el cas d'Hèctor Campillo, qui no té la intenció de guanyar, sinó de gaudir del dia: "Durant l'estiu fem colla amb els monitors de cada parròquia, i avui és un dia per fer-ho amb els de tot el país. És una jornada molt divertida que acaba de la millor manera, a la festa major de La Seu d'Urgell".

El segon bloc es desenvolupa en un ambient de muntanya. Els organitzadors acostumen a preparar una cursa d'orientació en algun punt del país que roman en secret fins pocs minuts abans de l'inici. Per últim, se celebren les proves finals a la festa major de la capital alturgellenca. "Allà ja hi arribes havent conegut la majoria de participants i és un bon final de festa per un dia marcat per la diversió i la cooperació entre tots", afirma un Jordi Lusilla que no ha fallat cap dels últims cinc anys.

La Cursa de Monitors revoluciona la capital i la parròquia escaldenca durant un matí en què els turistes primer al·lucinen amb les desenes de joves disfressats sense vergonya, però després molts n'acaben formant part. Bona predisposició, cap malentès, cooperació per part dels botiguers i visitants i moltes ganes de passar-s'ho bé. Aquests són els ingredients perquè l'espècie que apareix a finals d'agost converteixi una activitat que podria semblar infantil en un dels moments claus en l'estiu dels monitors andorrans. De ben segur que la fórmula pot variar d'un any al següent, i haver-hi més o menys equips, però la gimcana estiuenca del Principat per excel·lència té el futur assegurat.