"El problema principal de la pobresa a Andorra és el tema de l'habitatge"

Andorra la VellaCàritas Andorrana va atendre durant el 2022 un total de 1.301 persones, fet que va representar que l'entitat destinés més de mig milió d'euros als diferents programes d'acció social que té en marxa amb la voluntat d'atendre, acompanyar i donar suport a les persones vulnerables. Així ho han posat en relleu aquest dilluns el president i la coordinadora de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora i Txiqui Bruna, durant la presentació de la memòria anual del 2022 en una roda de premsa que també ha servit per fer un clam per a la construcció de més habitatges socials i a preu assequible. "A nivell nacional som conscients que el problema principal de la pobresa a Andorra és el tema de l'habitatge", ha manifestat Rocamora.

Des de l'entitat s'ha constatat que moltes persones, malgrat tenir feina i un salari fix, no han pogut fer front al pagament del lloguer dels seus habitatges. De fet, han assegurat que històricament s'ha hagut de prestar ajuda a persones en temes com l'alimentació per tal que puguin estalviar i destinar aquests diners al lloguer. Així mateix, i malgrat que Rocamora no ha volgut determinar si el Govern ha fet tard o no en la creació d'habitatges socials i a preu assequible, s'ha felicitat que finalment s'estigui posant fil a l'agulla, tot i que ha afegit que si aquestes accions s'haguessin posat en marxa amb anterioritat, potser la situació no seria tan greu ara. Del total de persones ateses el 2022, el 8% presentaven situacions de precarietat relacionades amb l'habitatge.

Per tal d'aportar el seu gra de sorra, l'entitat també ha posat en marxa un programa d'habitatge, que es complementa amb el petit parc d'habitatges amb el qual també compten, que té com a objectiu "intentar ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, a suavitzar la situació de la gent que té problemes en aquest sentit". Concretament, la iniciativa consisteix a intentar trobar solucions de manera conjunta amb les institucions "per tal de procurar que hi hagi uns programes d'habitatge públics per crear habitatge social i habitatge a preu assequible".

Segons Rocamora, tot plegat s'ha de fer "intentant intervenir el menys possible el mercat per tal de no desincentivar els propietaris". Es tracta d'una qüestió que des de Càritas es posa en relleu dins la Comissió Nacional de l'Habitatge, un òrgan que, tot i que és conscient de la "gran necessitat" que hi ha entre la població, tampoc coneix el volum de persones que estan en situacions de vulnerabilitat per aquesta casuística.

Accions dutes a terme durant el 2022

En relació amb les accions dutes a terme al llarg del 2022, la coordinadora de Càritas, Txiqui Bruna, ha indicat que durant el 2022 s'ha tornat a atendre un nombre de persones similar al d'abans de la pandèmia. Així, de les 1.301 ateses mitjançant els diferents programes nacionals, el gruix que ha concentrat un major nombre de sol·licitants ha estat l'atenció primària (643), un programa que té com a objectiu donar suport a aquelles persones que necessiten ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques, sigui d'alimentació, habitatge, salut o altres. La resta de persones ateses s'han distribuït entre la campanya de Reis (220), el rober (213 persones) -que va recollir 74 tones de tèxtil durant el 2022-, el Banc d'Aliments (148 persones) -el qual va arribar a recollir 21 tones d'aliments-, el programa Suport (49 persones), el programa Transeünts (20 persones) i el relacionat amb el reforç escolar (8 infants i joves).

Pel que fa al perfil de les persones, Bruna ha destacat que el 67% han estat dones i el 33% restant homes. Del total, a més, el 44% han estat persones que viuen soles, que no tenen família al Principat ni cap xarxa social. Quant a les nacionalitats, el 20% han estat espanyoles, el 19% andorranes, el 16% portugueses i la resta es divideixen entre persones de nacionalitat ucraïnesa (arran de l'esclat de la guerra) i sud-americana.

Des de Càritas també s'ha identificat que les problemàtiques més destacades estan relacionades amb els problemes econòmics (27%), les demandes d'orientació i informació a nivell de recursos i serveis que ofereix el país (26%) i els temes sanitaris (17%). Precisament, pel que fa a aquest darrer punt, la coordinadora de Càritas ha manifestat que durant la pandèmia es va detectar que molta gent va deixar de fer-se tractaments mèdics que amb el pas del temps no han recuperat. "És un tema en el qual dediquem molts esforços perquè la gent pugui tenir accés a tractaments o a proves mèdiques", ha dit. A la vegada, ha afegit que també s'han constatat situacions en què moltes persones no poden fer front a la despesa del 25% d'una visita mèdica o a un tractament odontològic necessari.

Un dels projectes en els quals s'ha incrementat l'atenció ha estat el servei de suport psicològic per telèfon, que actualment presta servei a 49 persones. Es tracta d'una acció que suposa el 20% de les atencions que realitza l'entitat, però que, a la vegada, es pensava que tindria més acollida. Cal tenir en compte, però, que davant de casos evidents de problemes psicològics, els treballadors socials de l'entitat deriven aquestes persones a l'hospital.

A nivell internacional, les ajudes es van centrar l'any passat en el conflicte a Ucraïna i, per aquest motiu, es van enviar 75.000 euros d'ajuda a aquest territori i també als països veïns que acullen refugiats com ara Polònia, Moldàvia, Romania, Hongria i Eslovàquia. "Som conscients que en l'àmbit internacional no només Ucraïna necessita diners, ja que hi ha altres països on la gent pateix. Ca