Protecció Civil treballa en un sistema per enviar alertes massives a la població

És previst que aquest sistema s’implementi l’any que ve i es faria servir en cas d'emergència no ordinària

Un membre de protecció civil.
M.F. (ANA)
18/12/2024
2 min

Andorra la VellaProtecció Civil està treballant en un sistema homologat amb les directives europees per enviar alertes a la població de manera massiva i en poc espai de temps, en cas d’emergència no ordinària, la qual cosa permetrà millorar el sistema actual. És previst que aquest sistema s’implementi l’any que ve. Així consta en una resposta de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné a preguntes de la consellera general de Concòrdia Maria Àngels Aché que han estat publicades aquest dimecres al butlletí del Consell General.

D'aquesta manera, la consellera formulava un seguit de qüestions sobre les mesures de prevenció en situacions d'emergència no ordinària i la ministra respon, entre altres aspectes, que l'any que ve hauria d'estar en marxa un sistema per a aquest avís massiu a la població.

La titular de Justícia i Interior recorda que segons estableix la llei de protecció civil, en situacions d’emergència no ordinària tots els mitjans de comunicació públics i privats, els responsables de xarxes socials i la resta de sistemes d’informació a la població "estan obligats a transmetre gratuïtament les informacions, avisos i instruccions dirigits a la població que els siguin tramesos per les autoritats competents en matèria de protecció civil".

També posa en relleu que aquests darrers anys el departament de Protecció Civil ha centrat esforços per analitzar les necessitats de la població, identificar diferents canals de comunicació i reforçar els procediments preventius associats a la previsió de fenòmens meteorològics adversos que poden afectar previsiblement el territori o les activitats habituals de la població, "entenent que l’anticipació i la preparació en aquestes situacions és una fase clau".

La consellera també s'interessa sobre el desplegament de la llei i en aquest sentit preguntava sobre els plans d'emergència. La ministra respon que encara no es disposa d'aquests plans, però recorda que "encara no s’ha exhaurit el termini per aprovar-los". Així, recorda que la disposició final segona de la llei estableix que el Pla nacional territorial de Protecció Civil s’ha d’aprovar en un termini màxim de tres anys a partir de l’entrada en vigor de la llei, que va tenir lloc el 4 d’agost del 2024. La resta de plans, continua, s’han d’aprovar en el termini màxim de dos anys des de l’aprovació i publicació del Pla nacional territorial de Protecció Civil.

Molné assenyala que malgrat no tenir els plans, es disposa de documents tècnics en què es recullen procediments preventius i operatius per garantir la seguretat de la població en situacions d’emergència no ordinària. Aquests documents, anomenats plans d’actuació, protocols o campanyes, serveixen per identificar els actors i les seves missions, els criteris d’activació i de desactivació, els procediments associats i l’organització dels serveis d’emergència enfront de determinades situacions, i centren els esforços en l’anàlisi inicial de la situació i en els procediments preventius i d’informació a la població per tal d’intentar reduir l’impacte dels fenòmens en cas de confirmar-se, concreta la ministra.

stats