Quin paper tenen les noves tecnologies en la recerca?

Andorra la VellaEls catorzens Debats de recerca se centren aquest any en les noves tecnologies i la investigació científica. La cita, que s'allarga dues jornades, ha arrencat aquest dilluns amb una "estructura diferent" a la d'altres anys en què s'escollia un àmbit concret i es convidava experts en la matèria. Així, s'ha optat, tal com ha destacat el moderador de les jornades, Alan Ward, per veure com es fan servir les noves tecnologies en diferents àmbits de recerca, amb l'objectiu de "creuar objectius, punts de vista, maneres de fer".

La ministra d'Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, ha subratllat el fet que aquests debats arribin a la catorzena edició. "Dient que ja és la catorzena, ja diem molt", ha manifestat, i ha recordat que en el moment en què es van impulsar va ser per "fomentar la recerca i la divulgació d'aquesta recerca" i que "han tingut tant èxit que s'han consolidat" com un exemple de col·laboració entre diferents entitats: el ministeri, la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i MoraBanc. Vilarrubla ha posat en relleu que en temps de pandèmia encara s'ha evidenciat més la importància de la recerca "per crear vacunes en tan poc temps i implementar solucions". També s'ha mostrat convençuda que cal potenciar, encara més, la recerca que "durant uns anys va ser desconeguda" però que gràcies a accions com els debats s'ha aconseguit divulgar-la. També ha destacat que el fet que hi hagi empreses que es dediquin a la investigació o oportunitats de treball és "una bona manera d'incentivar els joves" no només a fer recerca sinó també perquè vegin que al país també hi ha un retorn per als investigadors i que poden aplicar "allò que han estudiat a casa nostra".

La conferència plenària dels debats ha anat a càrrec de l'enginyer industrial i professor de la Universitat de Barcelona Jordi Ojeda que ha explicat els resultats d'un projecte de recerca en què es va demostra que "el treball col·laboratiu o de comunitats distribuïdes" dona millors resultats, ja sigui perquè es fan articles "amb més profunditat", més producció científica o s'arriba a conclusions abans. Els que no opten per aquestes col·laboracions, o no arriben a conclusions o tarden més temps a fer-ho. En aquest sentit, ha subratllat que darrerament s'hagin creat xarxes exclusivament científiques que han afavorit l'intercanvi d'informació i també que les xarxes socials hagin estat cada cop més utilitzades per la població per assabentar-se de qüestions com la Covid, a través de comptes oficials com el de l'OMS. En aquest sentit, ha destacat que les universitats espanyoles han experimentat un increment de seguidors molt important durant la pandèmia i ha subratllat que es vagi a "la font del coneixement".

Després de la ponència plenària ha estat el torn de la doctora en educació Virgínia Larraz que ha parlat de l'ús de les tecnologies en l'àmbit educatiu i de l'enginyer Ferran Gras, que ha abordat la rehabilitació avançada d'una canonada d'aigua potable a través de materials compostos. Els debats continuen aquest dimarts amb conferències de la doctora en física Laura Trapero i el doctor en ciència i tecnologia per la sostenibilitat Marc Pons; i del llicenciat en ciències físiques Guillem Martín, que parlaran sobre meteorologia i climatologia. El politòleg i investigador independent en dret Cerni Escalé abordarà l'increment de l'eficàcia legislativa mitjançant tecnologies d'intel·ligència col·lectiva i la doctora en psicologia Eva Baillès parlarà de 'mindfulness', realitat virtual i càncer.