Amb quina freqüència pots contagiar-te del coronavirus?

Un virus que no mostra signes de desaparèixer, variants especialitzades en esquivar les defenses del cos i onades de contagis dues o fins a tres vegades a l'any: aquest pot ser el futur del covid-19, temen alguns científics.

El problema central és que el coronavirus s'ha tornat més hàbil per reinfectar les persones. Els que es van contagiar amb la primera variant d'òmicron ja estan comunicant segones infeccions amb les versions més noves de la variant: BA.2 o BA2.12.1 als Estats Units o BA.4 i BA.5 a Sud-àfrica. Aquestes persones poden patir una tercera o quarta infecció, fins i tot aquest any mateix, segons han afirmat els investigadors en entrevistes. I una petita fracció pot tenir símptomes que persistiran durant mesos o anys, una condició coneguda com a covid persistent.

“Em sembla probable que aquest sigui un patró a llarg termini”, diu Juliet Pulliam, epidemiòloga de la Universitat de Stellenbosch, a Sud-àfrica. “El virus continuarà evolucionant –afegeix–. I probablement hi haurà moltes persones que es reinfectaran moltes, moltes vegades al llarg de la seva vida”. És difícil quantificar la freqüència amb què les persones es tornen a contagiar, en part perquè moltes infeccions no es comuniquen. Pulliam i els seus col·legues han recopilat prou dades a Sud-àfrica per dir que la taxa és més alta amb òmicron en comparació amb les variants prèvies.

No és així com se suposava que havia de ser. A l'inici de la pandèmia els experts van pensar que la immunitat de la vacunació o un contagi previ evitarien la majoria de les reinfeccions. La variant òmicron va fer miques aquestes esperances. A diferència de les variants prèvies, l'òmicron i les seves diverses versions semblen haver evolucionat per esquivar parcialment la immunitat. Això converteix tothom, fins i tot els que han estat vacunats diverses vegades, en vulnerable a múltiples infeccions. “Si continuem treballant amb els mètodes actuals, la majoria de les persones es contagiaran almenys un parell de vegades a l'any –diu Kristian Andersen, viròleg de l'Institut de Recerca Scripps de San Diego–. Em sorprendria molt que no evolucionés d'aquesta manera”.

Les noves variants no han alterat la utilitat fonamental de les vacunes contra el covid. La majoria de les persones que han rebut tres o fins i tot dues dosis no emmalaltiran prou per necessitar atenció mèdica si donen positiu en coronavirus. I una dosi de reforç, així com un contagi previ del virus, sembla disminuir la possibilitat de reinfecció, però no gaire.

Al començament de la pandèmia molts experts van basar les seves expectatives sobre el coronavirus en la grip, l'enemic viral més familiar per a ells. Van predir que, igual que amb la grip, podria haver-hi un gran brot cada any, molt probablement a la tardor. Per minimitzar la propagació caldria vacunar les persones abans d'aquesta estació. Però el coronavirus s'està comportant més com els seus quatre cosins estretament relacionats, que circulen i causen refredats durant tot l'any. "Mentre estudiàvem els coronavirus del refredat comú, vam veure persones amb múltiples infeccions en el transcurs d'un any", diu Jeffrey Shaman, epidemiòleg de la Universitat de Colúmbia de Nova York. Si la reinfecció es converteix en la norma, el coronavirus “no serà un fenomen que només passi un cop a l'any durant l'hivern –diu–. I no serà una molèstia lleu en termes de la quantitat de morbiditat i mortalitat que ocasiona”.

La inflexió de l'òmicron

Tot i que es van produir reinfeccions amb les variants anteriors, inclosa la delta, van ser poc freqüents. Però al setembre el ritme de les reinfeccions a Sud-àfrica va semblar que s'accelerava i va ser notablement alt al novembre, quan es va identificar la variant òmicron, explica Pulliam. Les reinfeccions poden semblar encara més notòries perquè moltes persones ja han estat vacunades o s'han contagiat almenys una vegada. “La percepció magnifica el que realment està passant biològicament –diu Pulliam–. El que passa és que hi ha més persones elegibles per a la reinfecció”.

La variant òmicron era força diferent de la delta, i la delta també es diferenciava de les versions prèvies del virus, per la qual cosa s'esperaven algunes reinfeccions. Però ara l'òmicron sembla que està desenvolupant noves formes que penetren les defenses immunitàries amb relativament pocs canvis en el seu codi genètic. “Per a mi això és una petita sorpresa –diu Alex Sigal, viròleg de l'Institut de Recerca de Salut de l'Àfrica–. Pensava que necessitaríem una variant completament nova per escapar d'aquesta. Però, de fet, sembla que no és així”.

Una infecció amb òmicron produeix una resposta immunitària més feble, que sembla disminuir ràpidament, en comparació amb els contagis de variants anteriors. Encara que les versions més noves de la variant estan estretament relacionades, des d'una perspectiva immunitària, varien prou perquè la infecció amb una no proveeixi molta protecció contra les altres, i certament no després de tres o quatre mesos. Malgrat això, la bona notícia és que la majoria de les persones que es reinfecten amb noves versions d'òmicron no emmalaltiran de manera greu. Almenys de moment, el virus no ha trobat una manera d'eludir per complet el sistema immunitari.

“Això és probablement el millor que tenim ara com ara –diu Sigal–. El gran perill podria sorgir quan la variant sigui completament diferent”.

Cada contagi pot portar la possibilitat d'un covid persistent, la constel·lació de símptomes que poden persistir durant mesos o anys. És massa aviat per saber amb quina freqüència un contagi per òmicron condueix a un cas de covid persistent, especialment entre les persones vacunades. Segons altres experts, per poder mantenir-se al dia amb l'evolució del virus les vacunes contra el covid han d'actualitzar-se més ràpidament, en períodes més curts que els de les vacunes anuals contra la grip. Fins i tot una coincidència imperfecta amb una nova forma de coronavirus ampliarà la immunitat i oferirà una certa protecció, diuen els especialistes. “Cada cop que pensem que ho hem superat, cada cop que creiem que anem amb avantatge, el virus ens demostra que ens estava enganyant –diu Andersen–. La manera de controlar-ho no és dir: «Ens infectarem unes quantes vegades a l'any i després esperarem que passi el millor»”.