Rebuig judicial i polític per a acabar amb l'ús del toluè
Dos afectats asseguren que van haver d'ingressar a l'hospital perquè al pis del costat s'havia aplicat la substància en una de les seves parets

Andorra la VellaManel Álvarez Rodríguez i Virgínia Claverol Jiménez van demanar a la Justícia la suspensió de l’obra que es "realitzava en el pis contigu al seu habitatge i al mateix temps que s’acordés la realització dels treballs necessaris per treure la cola tòxica (suposadament amb toluè que s'utilitza entre altres com a dissolvent en pintures) que s’hi havia aplicat en una de les seves parets". Afirmaven que han estat exposats a emanacions tòxiques (toluè), motiu pel qual consideren que s’ha vulnerat el seu dret a la salut. I també indicaven que es van veure obligats a marxar del seu habitatge, fet que vulnera els seus drets a la vida privada i familiar.
Paral·lelament van començar una campanya pública. Asseguraven que van haver d'ingressar a l'hospital per l'afectació. Van aconseguir que Carine Montaner portés l'afer al Consell que va demanar un estudi del cas que va ser rebutjat pels parlamentaris.
En una carta pública van denunciar que “tenint en compte que la Constitució andorrana reconeix el dret a l’habitatge i el dret a la salut, i que aquests drets han estat vulnerats en aquest cas, demanem la seva intervenció i suport per aconseguir una solució adequada per a la salut pública i per nosaltres, ja que productes amb una forta concentració de Toluè, prohibits en molts països, continuen sent importats al país i en venda lliure a Andorra”.
La Batllia va desestimar íntegrament aquesta demanda. També en segona instància. Els arguments bàsicament era que "si bé la realitat dels danys està constatada, aquests resulten d’una acció involuntària i que són temporals. També posa en relleu que la seva persistència té relació amb l’absència de ventilació de l’habitatge".
Es va concloure que no hi havia "cap presència de toluè en l’habitatge dels recurrents després de dur a terme la pràctica de la prova pericial". I es va afegir que "no hi ha cap prova que acrediti lesions físiques o de salut relacionades amb els autes, ni s’ha impedit mai als recurrents ocupar el seu domicili".
La batlle va absoldre el propietari del pis, la constructora i el director de l’obra. El Tribunal Superior va confirmar la sentència. L'afer va ser portat al Tribunal Constitucional amb un recurs d'empara on es demanava que s'havien vulnerat drets com el de la salut o el de poder estar a casa seva. També ha estat tombat.