Rebutgen la petició d'indemnització d'una advocada de l'AREB per assetjament
La lletrada va estar de baixa per pressió, però ha perdut la demanda perquè va presentar-la tres anys després dels suposats fets
Andorra la VellaUna advocada que treballava com a secretària d'un Consell d'Administració de l'AREB cobrava 4.337 euros mensuals per tretze pagues. La lletrada va adduir que havia patit un assetjament laboral per part pel director de l'organisme Òscar Gelabert Ribera. Això va derivar en un atac d'angoixa per a la treballadora que va derivar en una baixa mèdica. El diagnòstic va ser Trastorn Depressiu per Estrès Posttraumàtic.
La dona va romandre en situació de baixa mèdica per malaltia comuna (trastorn d’ansietat generalitzat. Després de tres anys, la CASS va decidir atorgar-li l’alta mèdica, reconèixer-li una IPP del 60%, i va passar a cobrar una pensió del grup I per malaltia comuna.
L'advocada va demanar el desistiment justificat de la feina per "no donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral”. També “en general, qualsevol acte de l’empresari o dels seus representants que de qualsevol manera sigui vexatori per a la persona assalariada, ofengui la seva dignitat com a persona, l’obligui a conculcar l’ordenament jurídic, o suposi una discriminació o una conducta constitutiva d’assetjament moral o sexual.” Reclamava unes quantitats com a indemnització que s'elevaven a 520.000 euros.
I afegia com a petició "condemnar a la contrapart al pagament de la quantitat que resulti del tractament mèdic, psiquiàtric, psicològic, farmacològic i altres despeses futures que s'acreditin i que portin d'origen els presents fets".
L'AREB va negar els fets denunciats per la lletrada i va rebutjar que s'hagués de fer front a una indemnització. La Batllia va rebutjar la petició de l'advocada, amb una compensació mínim de 310 euros, i, a més, li va fer pagar les despeses judicials. El Tribunal Superior tampoc li ha donat la raó. Les dues sentències es basen en el fet que els fets que denuncia la dona van tenir lloc el 2018, quan va agafar la baixa per depressió, i no va ser fins al 2021 quan ja estava d'alta que va presentar la renúncia a la feina amb la petició dels danys i perjudicis.
La immediatesa és indispensable, segons recull la sentència, per a una reclamació d'aquest tipus. Perd tota la força si es presenta tres anys després. La decisió conclou que "el requisit de la immediatesa relativa entre l’incompliment que s’imputa a l’empresari i la decisió del treballador intervé com a element de causalitat i ha de ser verificat en cada ocasió pels òrgans jurisdiccionals a partir del moment en què el legislador configura el desistiment del treballador com a causal.