Rebutgen la petició d'indemnització d'un treballador que va ser denunciat pel fill del propietari

Andorra la VellaUn treballador d'un hotel acusava el fill del propietari d'assetjament laboral per forçar que marxés. L'empleat, finalment va presentar una carta on desistia de continuar a la feina pel maltractament psicològic que assegurava patir i que el portava a tenir problemes de salut. Un cop presentada la carta, el treballador va entrar una demanda on reclamava 40.000 euros com a indemnització per l'assetjament laboral patit i que l'havia portat a plegar.

L'empleat acusava el fill del propietari d'assetjar-lo inicialment perquè acceptés un canvi de contracte per a un de temps parcial amb una reducció del salari. Com el treballador no va acceptar la proposta, suposadament el fill del propietari el pressionava dient-li que "si no ho signava se'n recordaria, que si no signava l'empresa es veuria abocada a la fallida i que el faria passar per responsable de la situació enfront dels restants treballadors". L'episodi hauria acabat amb una baixa mèdica de l'empleat per angoixa.

El fill del propietari va presentar una denúncia a la policia per unes suposades amenaces de mort de l'empleat a la seva mare. El treballador assegurava que era una denúncia falsa per augmentar la pressió sobre ell i forçar-lo a marxar. De nou, una baixa per angoixa. El treballador defensava que tot era un pla premeditat perquè marxés sense cap indemnització i que, tot plegat, li va provocar un important impacte en la salut mental.

Dues dones van testificar a favor de l'empleat, però els tribunals els hi treuen credibilitat, més enllà que la resta de treballadors van declarar a favor del fill de l'empresari. "Les indicacions d'aquestes dues testimonis han de ser valorades amb molta cautela atès, d'una banda, el vincle laboral que uneix la primera amb el demandat (treballa per ella en un local a la Seu d'Urgell, segons la testimoni col·laboren), i respecte a la segona, l'examen de la testifical practicada permet apreciar la seva manca d'espontaneïtat (contestava preguntes abans que s'acabessin de formular el que denota que les coneixia a priori, etc.). Alhora, el resultat de les seves indicacions era contradit pels altres treballadors declarant que negaven els fets que s'atribuïen al fill de l'empresari".

La Batllia i el Tribunal Superior han rebutjat la petició d'indemnització entenent que, tot i haver-hi un cert assetjament perquè l'empleat no volia canviar el contracte, el context global no corresponia a un pla premeditat de l'empresari per forçar-lo a marxar. Respecte a la denúncia davant de la policia sobre les suposades amenaces a la mare no es pot considerar que s'integri "en un pla preestablert i malintencionat de l'empresari a través del qual es pretenia erosionar progressivament la personalitat del treballador, sinó que en definitiva, emprava les vies legalment admeses per a posar-ho en coneixement de les autoritats que per a la seva investigació resultaven competents. Tampoc el fet que no sancionés disciplinàriament l'assalariat pels fets indicats, revela una conducta assetjadora. D'una banda, no es pot oblidar que l'assalariat es trobava de baixa laboral sense que, l'adopció d'una qualsevol mesura per apartar-lo del lloc de treball resultés necessària atès que en aquells moments no podia treballar".