Rebutgen la petició d’indemnització de la família Font Pol a l’Estat per les accions de BPA
La sentència recull que les autoritats no van cometre cap actuació fora de lloc i que la pèrdua de valor va arribar per l'acció dels Estats Units
Andorra la VellaLa família Font Pol (Maria Pol Coma i Ferran, Esther i Roser Font Pol) van interposar una demanda contra el Govern, la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (UIFAND) i l'Autoritat Financera Andorrana (AFA) impugnant la desestimació de les sol·licituds d'indemnització per haver perdut el valor de la seva participació com a accionistes minoritaris a BPA. L'acció judicial va ser tombada en primera instància i els Font Pol van recórrer. El Tribunal Superior ha rebutjat el recurs, confirmant la sentència que lliure a les administracions de qualsevol culpa en la caiguda de BPA i la pèrdua del valor de les seves accions. Els milions d'euros que tenien en accions entre els diferents membres, com ha passat amb la resta d'accionistes, no es podran recuperar per aquesta via.
La reclamació es basava en les accions i omissions que consideren imputables a Govern, UIFAND i AFA que "haurien conduït a la declaració de resolució" de BPA de la qual "eren accionistes, i que ha comportat la pèrdua total del valor de les seves accions".
Recriminen a les autoritats la "inacció davant la nota verbal de l'Ambaixada dels EUA de 26 d'agost de 2014; la negligència en la supervisió de BPA abans del 10 de març de 2015; l'incompliment per part de l'INAF del seu deure de cooperar i establir acords de col·laboració amb organismes oficials internacionals o amb autoritat estrangeres; i la passivitat del Govern els dies anteriors a la nota del FinCEN, quan ja en tenia coneixement". Conclouen que "la intervenció de BPA no estava justificada, fou precipitada i totalment desproporcionada, basant-se en sospites que després de molts anys encara no han estat acreditades".
Govern ha contestat cadascuna de les acusacions. "Les administracions demandades van actuar correctament davant la situació provocada per la nota del FinCEN. La nota verbal de 26 d'agost de 2014 no feia referència concreta a BPA ni a cap altra entitat financera, que hagués requerit una actuació específica. En qualsevol cas, el Ministeri d'Afers Exteriors va respondre
mitjançant una altra nota verbal. L'ordenament jurídic andorrà s'assevera complet i és objecte d'avaluacions periòdiques per part del Moneyval i del GAFI, que ja l'any 2014 van elogiar els progressos realitzats. Les autoritats supervisores realitzaven correctament la seva tasca, en base a la informació interna i les auditories externes que presentava la pròpiaBPA. Les actuacions seguides a conseqüència de la nota del FinCEN van ser les adequades. El Tribunal Superior ha confirmat les mesures cautelars adoptades en aquell moment".
La sentència del Tribunal Superior rebutja les peticions de la família Font Pol. S'indica que si la nota del FinCEN contra BPA va ser retirada es deu al fet que Govern va intervenir el banc i, per tant, s'havia acabat el risc de blanqueig. Recorda que la nota del FinCEN va derivar en la mort automàtica del banc perquè no podia operar amb cap altra entitat del món. L'acció dels Estats Units va derivar en el bloqueig del funcionament ordinari del banc i el risc d'una retirada massiva de fons, que també va obligar a limitar les quantitats de què els clients podien disposar".
En conseqüència, "s'ha de desestimar l'argument de que la intervenció de BPA no va ser ajustada adret". I fa especial referència al fet que la família Font Pol "oblida que aquesta retirada (de la nota per part dels Estats Units) va ser conseqüència de les mesures d'intervenció adoptades per les autoritats administratives, com es diu expressament en la nota de febrer de 2016, de manera que l'argument de que aquestes mesures no estaven justificades decau també per aquesta causa".
En definitiva, "s'ha de descartar la concurrència de cap causa de responsabilitat administrativa envers els agents, derivada de les actuacions realitzadescom a conseqüència de la publicació de les notes del FinCEN de 10 de març de 2015, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada".
