Recurs d'una empresa contra la decisió del batlle en favor d'un empleat
El negoci va ser condemnat a pagar 23.000 euros a un treballador que va renunciar pels retards en les nòmines
Andorra la VellaUna empresa va perdre el judici derivat del cas presentat per un treballador que havia renunciat a la feina al·legant diferents motius. Va ser condemnada a pagar 23.000 euros d’indemnització. En el recurs que va presentar davant del Tribunal Superior la societat va al·legar, entre altres motius, que la batlle “durant la celebració de la vista oral va beneficiar de forma intolerable al treballador”.
La batlle va donar la raó a l’empleat. La sentència recollia que “tot i no haver–se acreditat prou per part del treballador els maltractaments de paraula i psicològics que denuncia, ni tampoc que l’empleat hagués hagut d’efectuar tasques que no es corresponien a la seva categoria professional, el retard en el pagament dels salari que la mateixa detalla justifica el desistiment laboral del treballador i li dona dret a percebre l’import per ell reclamat en concepte d’indemnització”.
Recurs de l’empresa
L’empresa va recórrer rebutjant les raons presentades pel treballador. “L’assetjament laboral no ha estat acreditat”. Respecte a l’incompliment de la normativa laboral “consistent en retards en el pagament del salari, posa en relleu que el treballador mai es va queixar que el salari se li pagués a través de xecs, i que el retard en el pagament del salari es redueix a 6 ocasions, que s’han de considerar puntuals, tenint en compte que la relació laboral va perdurar durant 18 anys”.
El Tribunal Superior ha ratificat la sentència de primera instància. Es destaca que “s’ha acreditat que el retard en el pagament del salari en una relació de 18 anys. El retard es va iniciar, sembla que puntualment, l’any 2018, però cada vegada va anar a més fins al punt que durant l’any 2022 va ser força reiterada”. En conseqüència, “els retards en el pagament de la nòmina no es poden considerar ni puntuals, ni tampoc es pot pretendre que siguin insignificants per tractar–se d‘una relació de 18 anys, ja que aquests només es van produir durant el darrer període de vigència de la mateixa, com hem vist. Es confirma, doncs, la causa de desistiment justificat”.
Sense favoritismes
L’argument del favoritisme per al treballador també s’ha tombat. El Tribunal Superior especifica que “no considerem tampoc que s’hagi acreditat cap tracte de favor per part de la senyora Batlle d’instància envers el treballador en el desenvolupament de la vista oral”. Afegeix que “ni molt menys aquest inexistent tracte de favor li hagi pogut provocar cap mena d’indefensió, com la mateixa invoca sense, però efectuar cap precisió ni petició concreta al respecte. Verificat el desenvolupament del judici oral, es comprovà com la senyora Batlle l’ordenà de la forma legalment prevista”.
La segona instància va ratificar el dret de l’empleat a cobrar els 23.000 euros perquè tenia motius justificats per marxar de l’empresa pels retards en els pagaments de les nòmines.
